Salvar el Nadal

El Nadal és valencià és el nom de la campanya que la Generalitat Valenciana llança cada any per promocionar el consum dels productes autòctons i de temporada a les festes (vi, taronja, raïm, torró...). Alguns d’aquests aliments ‘fan l’agost’ ara, aprofitant els dinars i els sopars familiars. Enguany, però, la pandèmia ha forçat a les administracions competents a buscar un difícil equilibri entre protegir la salut i el que s’ha conegut com “salvar el Nadal”.

Independentment de la quantitat de persones que es puguen reunir aquests dies al voltant de la taula, que és diferent en funció de la CCAA, el que està clar és que cada dia haurem de menjar. I això és una oportunitat per “salvar el Nadal valencià” d’un any complicat. Parlem amb algunes de les principals Denominacions d’Origen Protegides (DOP) i Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP) que endolciran, segur, unes festes diferents.

DOP Vins d’Alacant: “Confiem en la nostra gent”

Comencem, com ha de ser, per les begudes. La DOP Vins d’Alacant té unes 10.200 hectàrees de vinyes i prop de 2.000 viticultors, a més de 42 cellers certificats i una producció vora els 165.000 hectolitres. El seu producte es caracteritza per la seua “mediterraneïtat”, segons explica el gerent, Eladio Martín: “Venim de sòls calcaris bastant pobres, però les varietats que es planten estan molt ben adaptades a cada comarca. I després el clima les bressola i guarda molt bé, aportant aquesta frescor dels monestrells o la fragància dels moscatells. A més, té una història increïble de més de 3.000 anys”.

Sobre la crisi de la Covid, Martín lamenta que “s’ha notat molt” perquè tenen “molta dependència del mercat nacional i local” i pel tancament de l’hostaleria. Xifra l’abaixada de les vendes en un 50% i només han aguantat millor els cellers que venien en supermercats o tenien una forta exportació. “La venda online ha ajudat molt, però mai compensa”, afegeix. En Nadal, estima que venen al voltant d’un terç del total anual i creu que enguany “hi ha una població prou sensibilitzada”: “Molta gent està buscant el comerç i moltes institucions fomentant el discurs de l'ajuda i la solidaritat. Confiem en la nostra gent i per això hem promogut la campanya Aquest Nadal, tria això de casa. El nostre catàleg de vins té alguns imprescindibles del Nadal valencià com els moscatells, vins dolços de licor o els Fondillons, que viuen el seu millor moment”.

DOP Utiel-Requena: “Comprant vi local estem donant suport al sector de la viticultura i enologia locals”

Un altre imprescindible en la taula és el vi de la DOP Utiel-Requena. Compta amb una superfície de 32.567 hectàrees de producció, 110 cellers i 4.977 viticultors de nou termes municipals. Enguany preveuen un lleuger ascens a l’anyada, que l’any passat va recol·lectar 220 milions de quilos de raïm. Des del Consell Regulador expliquen que la principal varietat de la zona, la Boval, té una adaptació al sòl i al clima que la fa “resistent al canvi climàtic”, que ha “suposat un escurçament del cicle de la vinya”.

La pandèmia diuen que és “una de les situacions més difícils” que els “ha tocat viure”, “tant emocionalment com econòmicament”. En el cas de la DOP Utiel-Requena, les vendes són lleugerament superiors en Nadal, però res especialment destacable, ja que la part més gran s’exporta (el 63%) i els números es mantenen de manera constant pràcticament tot l’any. Sí que lamenten que les restriccions al canal de la restauració els està afectant “de manera molt significativa” i han notat “un augment de la tendència del comerç online de vi”. “Llancem un missatge de suport als cellers i demanem que els valencians consumisquen vi de quilòmetre zero. Comprant vi local estem donant suport al sector de la viticultura i enologia locals. Cada ampolla de vi ens permet seguir cuidant del paisatge, de les vinyes, de la biodiversitat i de les nostres famílies”, defensen des de la DOP.

DOP Vi de València: “El comerç online és una estratègia de venda molt important i ha vingut per quedar-se”

La DOP del Vi de València compta amb 13.000 hectàrees de vinyes, 7.000 viticultors i 102 cellers. Es cultiva en una gran diversitat i varietat climàtica, el que resulta en perfils molt diferents, com Alt Túria, Valentino, Moscatell o Clariano, i rep la influència del mar. En l’actualitat exporten a més de 90 països.

Des del Consell Regulador expliquen que els mesos de confinament els van perjudicar, igualment, pel tancament del canal Horeca. Alguns cellers pràcticament només venien per aquesta via, mentre que altres, han mantingut l’activitat comercialitzant en exportació i en grans superfícies, “compensant d’alguna manera” la crisi. Moltes, també, van decidir fer el salt a la venda online i marketplaces especialitzats. “Veiem que gran part dels cellers encara no han incorporat aquest tipus de venda, però s’han posat les piles i han buscat alternatives perquè els vins arribaren al consumidor, inclús oferint servei a domicili. A tots ens ha quedat molt clar que el comerç online és una estratègia de venda molt important i ha vingut per quedar-se”, expliquen.

DOP Magrana mollar d’Elx: “Està molt present en plats tradicionals nadalencs i està plena de simbolisme”

Passem a una fruita que s’utilitza en alguns plats i que no pot faltar aquestes festes: la magrana mollar d’Elx. La seua DOP certifica unes 50.000 tones anuals que es cullen a 3.000 hectàrees de 40 municipis de les comarques de l’Alacantí, Baix Vinalopó i Baix Segura. Enguany les previsions de collita seran un 20% inferiors per les pluges durant la primavera i l’excés de sol durant l’estiu. El president de la DOP, Francisco Oliva, conta que el més característic d’aquesta magrana -una de les 500 varietats que existeixen al món, però l’única que té segell de qualitat- és que “és dolça, la seua llavor és tan tova que és comestible i el seu aspecte exterior té una tonalitat que oscil·la des del daurat al roig intens, depenent de la posició que ha ocupat la fruita en l’arbre”.

Oliva observa que amb la crisi de la Covid-19 han detectat “un augment de la demanda”: “El fet que la magrana siga un aliment funcional que aporta beneficis saludables i contribueix a reforçar el nostre sistema immune, creiem que ha estat un factor decisiu”. Ara, en Nadal, acostumen a vendre vora el 30% de la producció anual. “La magrana és una fruita molt lligada al Nadal, està molt present en plats tradicionals d’aquestes dates, i a més, està plena de simbolisme. Per tant, és una de les fruites imprescindibles”, afirma. Per tots aquests motius, el gerent sosté que les perspectives “són bones” i ara, a més, estan impulsant el seu consum amb una campanya de promoció de plats senzills i diferents per introduir al menú nadalenc de la mà de la xef Susi Díaz.

DOP Raïm del Vinalopó: “S’aprecia una tendència cap a una demanda més gran de productes amb origen certificat”

Passem ja directament a les postres. Comencem pel raïm, naturalment, del Vinalopó. La DOP ha produït enguany 40 milions de quilos i té 310 agricultors inscrits. La directora del Consell Regulador, Beatriz Rocamora, explica que la principal característica que distingeix la seua fruita “és l'ús de la centenària tècnica d'embutxacat, consistent en la col·locació d'un particular vestit de paper al voltant de cada ram que fa que el raïm cresca protegit durant almenys 60 dies d'elements agressius externs i potencia les seues condicions naturals d'aroma i sabor”.

El coronavirus ha afectat, principalment, en la inversió econòmica que han hagut de fer els productors i les comercialitzadores “per adaptar les condicions de les seues explotacions i instal·lacions d’envasament a la nova normalitat, per garantir la seguretat dels treballadors”. Quant a les vendes, Rocamora apunta que “s’aprecia una tendència cap a una demanda més gran de productes amb origen certificat”, com és el cas del raïm de taula del Vinalopó. En Nadal concentren al voltant del 20% de les vendes anuals i la directora afirma que les perspectives per a la campanya d’enguany “són bones”.

DOP Kaki Ribera del Xúquer: “Les vendes s’han produït amb normalitat”

Una altra fruita, molt dolça, que ens pot acompanyar en les postres nadalencs és el Persimon, la marca registrada de la DOP Kaki Ribera del Xúquer. L’organisme aglutina una producció anual d’unes 200.000 tones i a més de 7.000 productors. El gerent, Rafel Perucho, presumeix del seu producte: “És una fruita de gran calibre, i sobretot de qualitat i dolça, que es manté amb una qualitat uniforme tota la campanya, per la qual cosa, quan es compra, certificat saps que sempre trobaràs la mateixa qualitat de la fruita”.
 

Sobre la Covid-19, assegura que els ha afectat, com al raïm, quant a mesures que han hagut d’aplicar “per protegir als treballadors”, ja que com a activitat essencial, “el sector no ha deixat de treballar en cap moment”. La campanya comença en octubre, de manera que el gerent observa que les vendes “s’han produït amb normalitat” i no espera canvis de cara a la campanya de Nadal.

IGP Xixona i Torró d’Alacant: “El torró no és un dolç, sinó un producte saludable”

Després de la fruita, un premi encara més dolç. Què és un Nadal sense torrons? L’IGP Xixona i Torró d’Alacant aglutina 24 empreses que fabriquen uns 70 milions de tauletes de torró anualment. El secretari general del Consell Regulador, Federico Moncunill, explica la història del producte: el torró d’Alacant es va començar a comercialitzar fa 500 anys a Xixona i es feia amb les ametlles que regnen en els voltants (una gran superfície de secà). Es feia després de la collita i s’emportava a les ciutats, a les portes de les festes nadalenques, “per això s’associa amb el Nadal, perquè arribava en eixes dates”.

El torró de Xixona, per altra banda, “és un invent de principis del segle XX”: amb una màquina es va transformar el conegut com a torró d’Alacant en torró tou, de Xixona, amb un alt percentatge d’ametla. “Està fet amb les matèries primeres pròpies de la dieta mediterrània, per la qual cosa és un aliment saludable sempre que es prenga amb moderació. És com l’oli d’oliva verge extra: si te’l beus, no l’estàs consumint bé; però si el prens adequadament, és el tronc central de la dieta mediterrània”, sosté Moncunill, i per això insisteix a dir que el torró “no és un dolç”, sinó “un producte saludable”, ja que “l’ametlla té unes propietats cardiosaludables molt evidents”. “El consum del torró de Xixona i d’Alacant baixa el colesterol roín i puja el bo”, afirma.

Sobre el coronavirus, Moncunill diu que venen a zones turístiques durant tot l’any, un consum que, lògicament, “ha desaparegut” en 2020. Les exportacions han abaixat vora un 10% i als grans lineals les expectatives “són relativament bones” i espera que hi haja “un bon comportament en l’àmbit familiar” durant Nadal, que és quan concentren el 75% de les vendes. “Tenim les perspectives per a les festes igual de bones que l’any passat, que ja és dir molt en l’any del coronavirus”, rassa.