Tants ERTO per resoldre com en la suma dels últims 59 anys

El País Valencià resol el 84% dels expedients des de la declaració de l'Estat d'alarma

Repartiment de productes bàsics a persones vulnerables en València | Ajuntament de València
Repartiment de productes bàsics a persones vulnerables en València | Ajuntament de València
Redacción VIA Empresa
València
22 d'Abril de 2020

La Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, a través de la Direcció General de Treball, Benestar i Seguretat Laboral, ha resolt un total de 51.078 expedients de regulació temporal d'ocupació, (ERTO), que afecten un total de 265.952 persones treballadores, la qual cosa suposa quasi el 84% dels ERTO i el 73% dels treballadors del País Valencià des de la declaració de l'Estat d'alarma.

 

La crisi sanitària a conseqüència de la pandèmia Covid-19 ha provocat una situació sense precedents en l'autoritat laboral. D'aquesta manera, en un any se solien rebre al voltant de 1.000 peticions d'ERTO, la qual cosa implica que en només un mes s'han resolt tants expedients com en 59 anys.

S'han resolt 51.078 expedients. Abans, en un any se solien rebre vora 1.000 expedients d'ERTO

En aquest sentit, el conseller d'Economia Sostenible, Rafa Climent, ha assenyalat que "el nostre objectiu en tot moment està sent agilitar al màxim el procés i que les persones treballadores afectades en la Comunitat puguen percebre com més prompte millor les prestacions per desocupació, i per això vull posar en valor el treball ingent de la direcció general i de les direccions territorials, ja que estem complint amb els objectius marcats des que es va decretar l'Estat d'alarma".

 

30 persones més treballant

Per això, Climent ha explicat que des de la Conselleria d'Economia Sostenible s'han emprés un conjunt d'iniciatives, entre les quals s'han inclòs el reforç de la plantilla del Servei de Regulació d'Ocupació en 30 persones, l'agrupació i sistematització de sol·licituds homogènies i l'ampliació del termini de contestació de les sol·licituds i evitar el silenci administratiu.

La Direcció General de Treball, Benestar i Salut Laboral una vegada rep una petició d'ERTO ha de constatar la força major al·legada per l'empresa en la seua sol·licitud i emetre la resolució estimatòria o desestimatòria perquè el Servei d'Ocupació Pública Estatal, (SEPE), reconega les prestacions a les quals tenen dret les persones treballadores afectades i s'apliquen l'exoneració de quotes a les empreses sol·licitants.

L'establiment de l'Estat d'alarma el passat 14 de març va determinar el cessament d'activitat en multitud de sectors considerats com no essencials i va tindre com a conseqüència el tancament de milers d'establiments i la regulació de l'ús de centenars de milers de persones treballadores. Cal dir que en el període comprés entre el 14 de març i el 20 d'abril s'han sol·licitat un total de 61.428 expedients de regulació temporal d'ocupació que afecten 366.596 treballadors.

Suspensió de contractes és l'opció majoritària

De l'anàlisi de les dades s'observa del teixit productiu valencià queda reflectit que el major nombre de resolucions l'acumula el sector serveis amb el 88,9% i amb el 80,5 % del total de les persones treballadores afectades. La indústria representa el 5,4 % de les sol·licituds i el 14,7 % dels treballadors.

També per la grandària de les empreses s'observa la mateixa característica, el 90,5% de les resolucions corresponen a empreses de menys de 10 persones emprades i el 8,8 % d'entre 11 i 50 treballadors.

Per mesura reguladora proposada, la suspensió de contractes és l'opció majoritària, seguida per la reducció de jornada i la combinació d'ambdues, l'extinció col·lectiva no és significativa.

Previsió d'empitjorament per la CEV 

Finalment, si atenem la causa, la força major ha sigut l'origen del 98,4 % dels expedients i el seu descens en el nombre de sol·licituds lamentablement coincideix amb l'ascens de les causades per raons econòmiques i productives, el major increment de les quals es produirà, probablement, a partir del cessament de l'Estat d'alarma. I és que la previsió és que les conseqüències sigues difícils, tal com també ha avançat aquest dimarts la Confederació Empresarial Valenciana (CEV), que assegura que més del 52% de les petites i mitjanes empreses valencianes considera que no podrà mantindre l'ocupació dins de 6 mesos i només el 40% creu que el podrà fer després de 12 mesos. Aquesta és una de les principals conclusions que s'extrauen del baròmetre d'opinió fet públic per CEPYME i en el qual han participat més de 350 empreses valencianes.

El 84% de les pimes creu que si aquesta crisi es prolonga en el temps estaria en risc la supervivència de la seua empresa i el 75% qualifica de negatives o molt negatives les mesures adoptades pel Govern espanyol en relació amb la crisi per la COVID-19. La falta de demanda, el tancament per obligació legal, la impossibilitat de dur a terme l'activitat i la falta de subministraments, han sigut, per aquest ordre, les principals causes de la reducció del volum d'ingressos per part de les empreses. A més, les pimes valencianes mostren la seua preocupació per la falta de liquiditat, l'increment de la morositat i la probable pèrdua de clients.

 La falta de demanda, el tancament per obligació legal, la impossibilitat de dur a terme l'activitat i la falta de subministraments, problemes principals de les pimes 

Un 46% calcula que per a poder tirar avant necessitaran una injecció de liquiditat per valor d'entre un 10% i un 20% del seu volum de facturació anual i un 33% estimen que fins i tot superarà el 20% del volum de facturació. Davant la falta de liquiditat, el 51% de les pimes han sol·licitat finançament amb aval de l'Estat, però el 27% assegura no haver-la aconseguit i un 47% declara que la tramitació ha sigut complicada.

Fer costat a les pimes, dotar-les de la liquiditat necessària per a assegurar la seua supervivència i acompanyar-les en el camí per a superar la crisi econòmica generada pel coronavirus, és imprescindible per a, passada l'alerta sanitària, crear riquesa i ocupació, suportar els costos socials i contribuir amb els seus impostos a la recuperació.