Tebeox, el Netflix dels còmics

La startup és la primera plataforma que permet accedir a totes les publicacions disponibles pagant una tarifa plana mensual i on els autors cobren per la seua feina

L'equip de Tebeox
L'equip de Tebeox
València
04 de Juny de 2019

El consum de pel·lícules ha canviat; del cinema al videoclub, d'allà a les descàrregues il·legals i poc fiables i, finalment, a les plataformes d'streaming per subscripció amb sèries i productes exclusius. I si el cel·luloide s'adapta a les últimes tecnologies, no ho farà el món el còmic, amb un públic tradicionalment molt més jove i dinàmic? Amb la idea de facilitar al consumidor l'accés a les vinyetes de forma ràpida, còmoda i personalitzada, al mateix temps que ofereix una via de cobrament als autors, dues dones molt joves han llançat Tebeox, un projecte inspirat en el model Netflix que hui creix a la caserna innovadora de Juan RoigLanzadera.

Es tracta d'una plataforma que permet accedir a tots els còmics disponibles mitjançant una aplicació i pagant una tarifa plana de 9,99 euros al mes, amb la possibilitat d'aplicar filtres per a menors i recomanacions. Hi ha altres serveis similars, però cap d'ells funciona per streaming i per tant, obliga a descarregar cada capítol en el mòbil o tauleta, ocupant espai.

Un còmic de Paco Roca, la inspiració

La idea es va gestar a principis de 2018, quan la CEO, Milegny Castro (veneçolana de 27 anys i llicenciada en ADE), va llegir el còmic L'hivern del dibuixant, del valencià Paco Roca, sobre la situació precària dels dibuixants als anys 80. "Tristament la història es repeteix. No ha canviat la situació, els creadors segueixen en situació precària, han de regalar la seua feina, i fins que no et fas un espai en el mercat, no et pots dedicar exclusivament al sector dels còmics", explica la directora creativa, Helena Renovell (valenciana de 22 anys i a punt de llicenciar-se en Disseny Gràfic).

Quant al consumidor, assenyala que les opcions per accedir a còmics de manera digital no són pràctiques i estan "plagades de publicitat": "Les plataformes són incòmodes per a l'usuari i el creador no pot viure d'això". I assenyala que la seua "inspiració" és molt clara: Netflix. Fer clic i accedir al contingut "sense cap problema". Conta que existeix el concepte de "webcomic", però és molt diferent del seu, ja que és l'autor qui publica, no cobra i s'ha d'encarregar de publicitar-se. "No tenim competència directa", assegura Renovell.

Ser dones i molt joves, obstacles en els inicis

La primera versió de Tebeox compta amb 17 títols d'autors independents (sobretot, d'Alacant, Barcelona, València, Madrid i un argentí) i un procedent d'una editorial xilena. La directora creativa conta que la gran majoria dels autors són els que es dirigeixen a l'empresa, no els van a buscar.

"Som joves i dones en un sector que tradicionalment ha estat d'homes"

No obstant això, Renovell admet que ser dues dones i a més, molt joves, fa les coses un poquet més complicades. "Al principi vam anar a l'Associació d'Il·lustradors de València i a altres escoles de disseny en persona, després que no ens respongueren a cap correu electrònic. Necessitem més recorregut perquè ens facen cas. És prou difícil perquè som joves i perquè som dones en un sector que tradicionalment ha estat d'homes. Fa la sensació que no anem seriosament o no sabem el que fem", sospira la directora creativa. Això va canviar, en part, quan van entrar en Lanzadera: "Ens ho ha facilitat tot i hem guanyat en serietat".

Busquen còmics en castellà i en la resta de llengües cooficials

Ara per ara, la plataforma té publicats còmics en castellà i en valencià, i animen als autors d'altres comunitats autònomes a escriure en les llengües cooficials. "No sols ens interessa el castellà. Tant de bo tinguéssem vinyetes en èuscar!", diu Renovell. Només es tanquen, de moment, a l'anglés, perquè assegura que el mercat "està bastant cremat". "Busquem històries sense traduccions i que conten històries que ocorren als llocs que coneixem i amb personatges amb els quals puguem identificar-nos", subratlla.

Respecte a la monetització, el model es basa en ingressos proporcionals a les visualitzacions de les publicacions, a la longitud, als capítols que tinga i a l'exclusivitat. "Si el còmic està publicat en una altra plataforma digital, penalitza. Si és exclusiu digitalment, encara que estiga imprés, li paguem la quantitat completa. Una editorial de paper podria posar traves, però nosaltres no", explica Renovell, i afegeix que donen "consells" als autors per "millorar el contingut i el rendiment".

Llatinoamèrica, França i Bèlgica, objectius d'expansió

El projecte va començar el passat mes d'abril. Arrencà amb una inversió inicial molt baixeta, d'un centenar d'euros per fer campanyes de màrqueting, i ara volem accedir a un préstec de fins a 32.000 euros del programa Garage de Lanzadera, on estan immerses des de fa uns mesos. Ara busquen terminar de desenvolupar l'aplicació i millorar-la, objectiu per al qual són conscients que necessiten "recursos".

A llarg termini, Renovell cita la intenció d'expandir-se a Llatinoamèrica en autors i usuaris (ara tenen dibuixants, però no poden arribar als consumidors perquè l'aplicació està restringida només a l'Estat espanyol, han d'adaptar-se a la normativa de cada país). També els hi agradaria entrar en el mercat comunitari no angloparlant, com França o Bèlgica, "bressol del còmic europeu, on segur que hi ha interés".