S'apropa el 8 de març, dia internacional de la dona treballadora, i al País Valencià hi ha moltes que malauradament encara no tenen el dret real a conciliar la seua vida laboral i social i familiar. La seua jornada laboral, de huit hores en teoria, es pot veure ampliada a una hora més per dia, obligatòria, sense ser pagada com a extra i sense ser avisades amb cap mínim d'antelació. Tot i que açò semble una situació típica de fa un segle, o inclús més, és el que constantment viuen les emmagatzemadores valencianes de taronja.
Aquestes condicions laborals, més típiques d'altres èpoques, estaven emparades per un conveni autonòmic, vigent des de fa 12 anys fins al passat mes de setembre. Aquesta ampliació de l'horari laboral, coneguda col·loquialment com 'la novena hora', sembla encara més antiquada si es té en compte que al País Valencià ja fa temps que es parla -també per part de l' Administració- d'implantar la jornada laboral de 4 dies setmanals sense reducció de salari.
El conveni laboral del qual 'gaudeixen' les treballadores dels magatzems de taronja -és una feina altament feminitzada i precaritzada- preveu la possibilitat que l'empresari allargue de 8 a 9 hores la jornada laboral per causa justificada. Elles l'han de treballar obligatòriament i la cobren com una hora ordinària. En teoria, aquesta ampliació de la jornada s'ha de justificar, però les treballadores asseguren que hi ha setmanes on es veuen obligades a treballar 'la novena' tots els dies sense més justificació que l'augment de la feina. "Doncs que contracten més treballadores", protesta la representant sindical de CCOO Carmen Benavent. La seua queixa va més enllà: "molts dies a les 18 hores l'empresari diu que s'ha de treballar una hora més i ens hem de quedar. Com et pots organitzar la vida així? No tenim dret a conciliar o què?"
A les portes de la vaga
'La novena' ha estat vigent als tres últims convenis sectorials, aproximadament uns 12 anys, però ara les treballadores han dit prou. La vigència de l'actual acord acabava en setembre i les emmagatzemadores no estaven disposades a seguir en eixa situació. De fet, es van assabentar, segons explica Javier Galarza, representant sindical de CCOO, que la patronal es plantejava fins i tot fer extensible la jornada laboral als diumenges, i afegir una desena hora complementària. Segons fonts sindicals, la patronal no cedia a llevar aquesta clàusula, i les treballadores van decidir convocar una vaga.
Es va donar la tempesta perfecta: la campanya de Nadal, la més important per al sector, estava al seu punt àlgid i les treballadores van amenaçar de paralitzar-ho tot si no es llevava aquesta clàusula. Finalment la patronal va cedir a les exigències i la vaga es va desconvocar. Semblava que la situació s'encarrilava per a les més de 50.000 treballadores que cada any emmagatzemen les taronges que omplen els supermercats, però res més lluny de la realitat.
"I si passa un any, què fem? Seguim sense dret a organitzar la nostra vida?"
Segons explica la representant de les treballadores, la patronal, tot i haver acceptat la supressió de la novena hora, no accepta que aquesta desaparega amb la signatura del conveni, sinó que volen poder aplicar-la fins que el pacte isca publicat al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV). "I si passa un any, què fem? Seguim sense dret a organitzar la nostra vida?" remarca Benavent. "Això no passa en cap altre conveni" sentència.
Aquesta exigència de la patronal és "incomprensible" per a les treballadores, i més encara quan altres aspectes assolits al preacord, com l'augment salarial, està aplicant-se des del passat mes de desembre. "Per què l'augment salarial sí que es pot aplicar amb el preacord i la retirada de 'la novena' ha d'esperar a la publicació del DOGV? Perquè es volen aprofitar" assevera Benavent, que també assegura que aquesta és l'única causa per la qual el conveni definitiu no està ja signat.
Les emmagatzemadores no es rendeixen
Però tot i això elles no pensen rendir-se. Benavent assegura que encara que la posició de la patronal sembla inamovible, elles arribaran fins el final per a aconseguir els seus objectius. De fet, ja estan plantejat-se presentar un conflicte col·lectiu perquè el tribunal d'arbitratge faça de mitjancer entre les treballadores i la patronal. I és que tenen clar que no signaran cap acord que no implique l'eliminació immediata de la novena hora.
Tot i que és la més sonada, la novena hora no és l'única condició laboral precària que pateixen les emmagatzemadores. Entre les seues reivindicacions principals destaca també la desaparició de la figura de l'encaixadora sense experiència. Segons dades sindicals, les encaixadores sense experiència cobren un 12% menys que les que tenen experiència per fer exactament la mateixa feina.
Per a poder passar d'encaixadora sense experiència a encaixadora amb experiència, segons explica Galarza, s'exigeix que una treballadora haja ocupat eixe lloc de treball durant almenys 30 dies en una sola empresa i durant la mateixa campanya. Això és realment complicat en un treball on la majoria són fixes discontinues i, per tant, en una mateixa temporada poden passar per diversos magatzems on cada vegada entren a treballar com a aprenents.
Les treballadores consideren que aquesta distinció és una discriminació per raó de gènere. Ho pensen així perquè dins dels magatzems, en les professions on la massa laboral és majoritàriament masculina no hi ha diferencie entre personal amb experiència o sense, com és el cas dels peons o els carreters. A les portes del 8 de març, les dones treballadores valencianes tenen encara molt a reivindicar.