El confinament ha suposat un apropament al teletreball per a moltes empreses i treballadors. Diem apropament perquè és evident que les condicions no han estat les què haurien de ser: xiquets i xiquetes sense anar a classe i bambant per casa, persones dependents requerint atenció, espais no preparats per a la feina, preocupacions i incerteses lògiques derivades de la crisi sanitària i econòmica... Malgrat això, ha estat una oportunitat perquè empresaris confien més en la seua plantilla i perquè aquesta demostre la seua autonomia i compromís. D’aquest experiment se’n faran moltes lectures. Una és: si avança el teletreball, podria ser una part de la solució del despoblament de les zones rurals?
Planeta Huerto busca treballadors rurals
L’empresa Planeta Huerto, arrelada a Sant Vicent del Raspeig (Alacant), va llançar una peculiar oferta de feina en febrer: buscaven 10 programadors ‘rurals’ per completar la plantilla durant 2020. A més de tenir formació i experiència, un requisit era estar empadronat en zones rurals o amb risc de despoblació. L’objectiu era deixar clar que hui, amb Internet, no cal deixar el poble per buscar ‘El Dorado’ a la ciutat i que allà també és possible desenvolupar feines més enllà de les agràries.
El requisit de Planeta Huerto és estar empadronat en zones rurals o amb risc de despoblació
La iniciativa, de moment, no ha tingut èxit. El CEO, Pablo Sánchez, explica que el món de la programació és “un sector amb més que plena ocupació” on “la gent és molt passiva a l’hora de buscar feina”; han hagut de contractar a cinc desenvolupadors que treballen en remot, “però sense eixe requisit”: “No hem pogut arribar a eixa exigència. No ha estat possible perquè no hem trobat gent amb eixe perfil o disposat a desplaçar-se a un poble. La iniciativa és bonica però el projecte segueix endavant i necessitem treballadors. Seguim oberts a persones amb eixe perfil”.
Diu que la idea se’ls va ocórrer per relacionar “la idea de l’Espanya buidada amb la nostra filosofia d’empresa”: “Cultiva la teua vida, els horts, la sostenibilitat. Volíem ajudar a alleugerir aquest problema amb una forma un poc més creativa de reclutar. Ens agradaria posar el nostre granet de sorra i ser exemple alhora de fomentar l’ocupació en les zones rurals”.
El teletreball passa del 4,9% al 34% pel confinament
No ha pogut ser, però la proposta de Planeta Huerto és interessant i pot influenciar a altres empreses. Qui no ha sentit a un amic o familiar dient que preferiria viure a un poble i que no ho fa perquè la feina li nuga a la ciutat? Ara s’obre una finestra d’esperança per acomplir eixe somni: el coronavirus ha forçat a passar del 4,9% al 34% les persones que treballen a distància al País Valencià, segons un informe de l’IVIE, unes xifres similars al conjunt de l’Estat espanyol. Encara que el percentatge de teletreball efectiu era baix -per sota de la mitjana europea-, dades de Randstad assenyalen que el 22,3% de les feines es podrien fer a distància (un 20,9% al territori valencià, per la seua estructura productiva).
El document de l’IVIE exposa que el sector serveis, on tenen més pes les ocupacions més qualificades, presenta la capacitat més gran per teletreballar: un 21,4% als serveis privats i un 36% als serveis de les Administracions Públiques. Concretament, al sector de la banca i les assegurances observen que el 45% pot teletreballar, seguit dels serveis immobiliaris i empresarials, amb un 41,5%. Tot i que l’informe exposa que a la indústria “és menys factible” treballar a distància (vora un 18%), contemplen que quasi el 30% dels ocupats per la indústria química podria fer-ho, així com el 28% dels d’edició i arts gràfiques. Altrament, només el 4% dels treballadors del sector agrícola podria desenvolupar la seua feina des de casa.
Al sector de la banca i les assegurances s'oberva que el 45% pot teletreballar, seguit dels serveis immobiliaris i empresarials
Parlem amb un dels autors del citat informe, l’investigador i catedràtic de Psicologia de la Universitat de València, José María Peiró, sobre com pot ajudar en la problemàtica del despoblament rural: “No crec que siga l’única solució, però sí una part. Pot contribuir al fet que algunes persones dels pobles no se’n vagen a viure a les grans ciutats o als seus cinturons. Per altra banda, comença a haver-hi gent de la ciutat que decideix anar a viure a àmbits rurals. Això dependrà del tipus de feina que desenvolupe i de l’equipament i infraestructures. Si no arriba Internet a un determinat poble, serà molt més difícil. Afortunadament, hui la cobertura a l’Estat espanyol ja és molt àmplia i és una possibilitat”.
Peiró (IVIE): "Comença a haver-hi gent de la ciutat que decideix anar a viure a àmbits rurals, però dependrà del tipus de feina que desenvolupe i de l’equipament i infraestructures"
Peiró explica que el teletreball no té per què ser 100% a distància, ja que es pot combinar amb reunions presencials un dia a la setmana o cada 15 dies, la qual cosa igualment “pot donar flexibilitat a la feina en entorns rurals”. Què fa falta? Assenyala que, de la mateixa manera que cal tenir “equipaments adequats”, “és fonamental que l’empresa tinga sistemes de feina que contemplen el teletreball: Ha ocorregut que en aquesta situació algunes persones no estaven preparades perquè no tenien a casa equipaments adequats; però altres sí que els tenien però no disposaven dels procediments, no sabien coordinar la feina per fer-la igual o més eficient que abans. És important atendre a qüestions com el paper del líder d’un equip de treball en la distància, com gestionar un bon clima de treball, com coordinar una reunió per Internet perquè té unes peculiaritats diferents de les que fem cara a cara... Són reptes que hauran d’afrontar les nostres empreses”.
L’investigador de l’IVIE posa un exemple pràctic de problemes en els procediments: “Per fer la meua feina necessite que un altre company m’envie uns documents. Si no me’ls envia i estic al seu costat, li ho dic. A distància, com puc fer perquè això no passe? Com gestionem els terminis, la sincronització de les entregues, els retards? Hi ha empreses que ho gestionen molt bé i que treballen les 24 hores del dia perquè tenen la plantilla repartida en Àsia, Europa i els EUA. La gent descansa, però el treball no s’atura. I no és senzill perquè hi ha problemes transculturals, no és el mateix una cultura molt rigorosa amb els terminis, que una altra on es pensa: ‘si no termine hui, seguiré demà”.
El cas de Cowocat Rural
Quan pensem en teletreball, habitualment ens ve al cap treballar des de casa. No té per què ser així. El citat informe de l’IVIE assenyala que hi ha altres modalitats com treballar en espais d’oficina que es contracten per hores (a coworkings) o en espais proporcionats pels clients. L’investigador José María Peiró dóna idees als nuclis rurals que vulguen atraure persones que teletreballen: “Pot ser un bon atractiu que l’ajuntament d’una xicoteta població pose en funcionament un centre ben equipat on es pot pagar un despatx de lloguer per hores. En el cas dels treballadors contractats, l’empresa hauria de cobrir eixa despesa. Ofereix més flexibilitat al treballador, millora les seues condicions, té més qualitat de vida i pot viure d’acord amb els seus valors. A més, li permet una millor conciliació”.
El millor exemple el trobem a Cowocat Rural, la xarxa d’espais de coworking a zones rurals de Catalunya. Projecte pioner a tota Europa finançat per la Generalitat de Catalunya i fons FEADER, ara ajuda com a mentor a altres propostes similars de França, Alemanya, Irlanda, Letònia i Gal·les. Va néixer en 2014; aleshores només hi havia un espai d’aquest tipus i ara són 26 repartits per la Catalunya rural. “S’ha d’entendre que al principi, a l’entorn rural, la paraula coworking no s’havia escoltat mai de la vida. Coworking no és un espai buit on poses quatre sofàs i unes taules; per a nosaltres no hi ha coworking si no hi ha comunitat. I dinamització en eixa comunitat”, explica Begoña Garcia, gerent del Consorci Intercomarcal d’Iniciatives socioeconòmiques de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.
García (Cowocat): “El més important no és l’espai de 'coworking', sinó conèixer la comunitat que hi ha i si es vol unir"
Per això, el primer que van fer va ser buscar “la massa crítica”, “detectar si hi havia comunitat, és a dir, si hi havia perfils professionals treballant a l’entorn rural”. Van descobrir a molta gent treballant des de casa i els van explicar la proposta: “El més important no és l’espai de coworking, sinó conèixer la comunitat que hi ha i si es vol unir. Després segur que sorgeix l’espai, siga públic o privat”. De fet, Garcia assegura que en alguns coworkings s’han arribat a crear, fins i tot, “xicotetes cooperatives” perquè treballen en projectes “on tots fan alguna tasca”.
Cowocat Rural no s’adreça només als que ja han fet el pas d’anar-se’n al poble, sinó als que teletreballen en la ciutat i s’ho podrien estar plantejant. “Si teletreballes a casa o a un espai de coworking a la ciutat i no és el que voldries, els diem que tenen una possibilitat de fer el mateix, però en un entorn privilegiat, amb millor qualitat de vida i en contacte amb la natura”, sosté Garcia. El benefici és mutu: el professional viu millor, i alhora, evita el despoblament de dues maneres, vivint i consumint allà i evitant la fuga de serveis, un dels motius que empenta a les persones a deixar les zones rurals. Un exemple és el d’una advocada de Barcelona que es va mudar a Riba-roja d’Ebre; a la seua àrea ara han guanyat eixe servei jurídic.
Garcia observa que no només volen atraure a persones que vulguen anar a poble a viure per a sempre, sinó a totes aquelles que el fet de tindre un espai de coworking a una zona rural les empente quedar-se més temps. Conta casos que han tingut d’autònoms que no poden desatendre l’empresa totalment durant un mes de vacances i es quedaven només una setmana al poble perquè allà no tenen connexió a Internet ni espai per treballar sense interrupcions familiars. Després de conèixer l’espai de coworking rural, han decidit quedar-se més temps i complementar unes hores de feina amb gaudir de l’estiu amb la família.
Hi haurà ‘efecte Covid’?
El CEO de Planeta Huerto, Pablo Sánchez, sosté que la crisi del coronavirus “accelerarà, segur” la implantació del teletreball. “Les pors que poden existir s’han trencat per complet: si podrem fer-ho, si serà productiu... la gent està responent molt bé. I això que ens ha arribat per sorpresa, sense els espais de treball preparats i amb xiquets al voltant o altres preocupacions que en un futur no tindrem. Entenc que caminarem cap a un teletreball de més qualitat per a ambdues parts, empresa i treballador. Crec que es consolidarà”, afirma. I afegeix que, per a ell, la clau està en una aposta mixta: “L’ideal és combinar treball a distància amb presencial. El contacte físic, fer un cafè o dinar junts, ajuda en el dia a dia i a generar una cultura empresarial adequada”.
Sánchez: “L’ideal és combinar treball a distància amb presencial. El contacte físic, fer un cafè o dinar junts, ajuda en el dia a dia i a generar una cultura empresarial adequada”
Begoña Garcia considera que la Covid-19 ha ensenyat a les empreses que la clau “no és estar físicament a un lloc, sinó complir els objectius de la feina”. A més, apunta que ara “s’hauran de reduir un terç els treballadors als llocs de treball” per mantenir les distàncies de seguretat i això farà que, qui no puga anar-hi, haurà de teletreballar des de casa o des d’un espai on puga “concentrar-se”.
“El coworking afavoreix la xarxa. A les grans empreses tenen inclús els seus propis espais de coworking perquè tenen clar que amb la mateixa gent als mateixos llocs de treball no entra sinergia, ja que es mouen sempre en el mateix circuit. Algunes han enviat treballadors, sobretot als que estan en departaments d’innovació, a espais de coworking fora de l’empresa per estar en contacte amb gent diferent, la qual cosa et fa conèixer més coses, pensar més idees i més projectes”, explica la impulsora de Cowocat Rural.
Garcia creu que “quan ho proven, no tiraran enrere” i augura que “això ha vingut per quedar-se”. L’investigador Josep María Peiró rasa: “Hem de veure això com una oportunitat i eixir més resilients de la crisi”.