Si tot va bé, com auguren els eslògans del veïnat i com tots esperem, els mesos més calorosos de l’any ja podrem eixir de casa, anar a la platja, al riu, a la muntanya. Els més afortunats tindran vacances; altres, de ben segur que aprofitaran els caps de setmana per fer escapades de proximitat perquè tenim set de viure més enllà de les quatre parets de casa. Ara bé, sorgeixen alguns interrogants: Podrem viatjar lliurement en un món amb una pandèmia per a la qual encara no tindrem vacuna? I potser més important encara, voldrem? Serem capaços de superar les pors? Aquest escenari d’incertesa preocupa al sector turístic davant l’època més important de l’any.
Hosbec estima que la “travessia pel desert” del turisme durarà entre 6 i 12 mesos
“El sector turístic està vivint la que és la crisi més important de la seua història i sense cap precedent”. Així de contundents s’expressa l’Associació Empresarial Hotelera de Benidorm i la Costa Blanca (Hosbec) al document Sistema de protecció especial per al sector turístic espanyol, on demana a l’Estat un pla específic d’un any per a la recuperació d’aquest sector, que auguren que entrarà en “hibernació” amb la crisi sanitària.
La patronal hotelera ens recorda les xifres del turisme a l’economia estatal, que des dels anys 60 “ocupa un lloc de privilegi situant-se entre les potències mundials”: ha creat 2,8 milions de llocs de treball i ha generat el 14,6% del PIB estatal amb una aportació anual superior als 175.000 milions d’euros. Ara, admeten que sorgeixen “dubtes sobre si l’activitat turística” podrà tenir “una convivència compatible amb el virus”, per la por de la ciutadania als contagis. Creuen que el sector turístic caminarà “una travessia pel desert” que anirà acompanyada “d’un període de sequera productiva continuada” que estimen que durarà entre 6 i 12 mesos.
Per tractar d’alleugerir-lo, la Confederació Espanyola d’Hotels i Allotjaments Turístics (CEHAT) i els sindicats CCOO i UGT han elevat al Govern central una bateria de propostes en la mateixa línia de treball d’Hosbec. Entre elles, demanen tenir en compte les circumstàncies especials del sector, que tardarà més que altres en tornar al seu rendiment habitual, a l’hora de tramitar els ERTO i un període de 12 mesos de carència en les amortitzacions de capitals. És indubtable que afectarà de manera rellevant a les autonomies de l’Arc mediterrani, ja que el turisme és un pilar de les seues economies.
Catalunya i País Valencià, el “realisme” i les ganes de reinventar-se
A Catalunya, el turisme representa el 12% del seu PIB i vora el 14% de l’ocupació. “Estem molt preocupats, hi ha sectors en punts de paràlisi absoluta. De cara al futur, estem al 2-3% de les reserves que s’haurien d’estar rebent en aquesta part de l’any”, admet el director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Octavi Bono. Sosté que, a hores d’ara, “és molt difícil establir com i de quina manera s’anirà produint la recuperació”, però ens trasllada els pronòstics del sector: donada la gran dependència del mercat internacional a la ciutat de Barcelona, alguns temen no poder obrir fins a finals de setembre; al litoral, on els més optimistes preveuen operar a partir de finals de juny o juliol. Com serà l’activitat turística? Ningú ho sap encara.
Octavi Bono: “Estem molt preocupats, hi ha sectors en punts de paràlisi absoluta"
“Al sector turístic no només caldrà una autorització que permeta tornar a posar en marxa els establiments; de forma generalitzada, es necessita un volum d’activitat mínim per habilitar l’operativa dels establiments, perquè tenen una estructura de costos que només és assumible amb un determinat nivell d’activitat”, explica Bono.
Xifres paregudes demostren el pes del turisme al País Valencià: suposa el 15% del seu PIB i el 15% de l’ocupació. El secretari autonòmic de Turisme de la Generalitat Valenciana, Francesc Colomer, diu que és “optimista”, però subratlla que “s’ha de ser realistes” respecte a l’estiu 2020: “Tenim poques certeses. Qui diga el contrari i jugue a elucubrar, no és seriós. Anirem al compàs que dibuixe l’Administració sanitària, que és qui marcarà el guió”. A partir d’ací, treballaran els protocols de retorn de l’activitat turística.
Francesc Colomer: "Anirem al compàs que dibuixe l’Administració sanitària, que és qui marcarà el guió”
Colomer contempla que un obstacle serà el “deteriorament de la capacitat adquisitiva de molta gent”: “El primer que sacrifica una família quan hi ha crisi és el calaix on tenia els estalvis per a les vacances”. No obstant això, subratlla que el sector turístic “té col·lectius amb una gran voluntat de tornar, d’aprofitar això com una oportunitat de catarsi, de reinventar-se”. Posa l’exemple dels responsables de subsectors turístics com els festivals musicals, una de les senyes d’identitat turístiques que més s’han potenciat els últims anys al País Valencià: “Ja estan tots trencant-se el cap per veure com oferir garanties, com oferir més seguretat i tornar a competir. Sempre mirant a sanitat, clar”.
Com serà l’estiu 2020?
Anar a la platja per torns, desplaçar-nos en mitjans de transport al 30% de la seua capacitat i veure fronteres tancades tant d’entrada com d’eixida són algunes de les mesures que s’estan remenant al Govern espanyol. El professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Pablo Díaz, situa la millora al sector a finals d’estiu, quan alguns països europeus podran començar a obrir les fronteres: “Tot dependrà de l'evolució de la pandèmia i de la possible política comuna europea. Les polítiques descoordinades implicaran un retard en l'obertura de fronteres per la desconfiança mútua i les mesures desiguals adoptades a cada país”. Al principi s’haurà d’atraure el turista de proximitat, però assegura que mai suplirà la demanda i la despesa dels turistes internacionals, que han arribat als 83,7 milions de visitants anuals a l’Estat espanyol.
Díaz augura que el menor poder adquisitiu dels turistes suposarà un abaratiment dels preus al turisme, tot i que creu que ja no veurem ofertes agressives, per exemple, a les companyies aèries de baix cost, “perquè seria insostenible des del punt de vista econòmic”. Per tot això, creu que veurem un estiu 2020 amb un escenari “semblant al dels anys setanta, en què les famílies es desplaçaven en els seus propis automòbils i, sobretot, cap a apartaments d’estiueig”.
Pablo Díaz (UOC) preveu un estiu com els dels anys '70, amb desplaçaments en automòbil cap als apartaments d'estiueg
Això podria unir-se a una mentalitat que ja estava cada cop més conscienciada amb aspectes com la sostenibilitat, l’ecologia i el respecte a les societats locals, poc procliu a les massificacions i crític cap a un sistema aeri poc implicat en el medi ambient. "Ja s'identificava una tendència cap a un turisme més responsable i pot ser que l'escenari posterior a la pandèmia accelere la regulació de les Administracions i la pressió de la demanda en aquest sentit", afirma el director del programa de Turisme de la UOC, Joan Miquel Gomis. En aquest sentit, Díaz afegeix que enguany el turista nacional tindrà “una oportunitat única” per “gaudir com mai” de destins propers “sense turistificació”.
Protocols i segells per erigir-se com a destí fiable
“Fins que desaparega l'amenaça de la COVID-19, la seguretat ha de ser el principi que regisca totes les decisions públiques i privades per sobre d'altres criteris com l'economia o l'interès particular. Espanya no es pot permetre episodis de contagi vinculats al turisme perquè això suposaria un desastre quant a imatge”. Són valoracions de la patronal Hosbec que posen el dit a la nafra: la por a viatjar pel risc de contagi pot ser el principal obstacle del sector turístic els pròxims mesos.
Hosbec opina que Espanya no es pot permetre episodis de contagi vinculats al turisme perquè això suposaria un desastre quant a imatge
Gomis valora que a curt i mitjà termini, els viatges de llarga distància es podrien reduir per la por, com ja va passar després dels atemptats de l’11-S: "L'experiència és tan traumàtica que pot provocar un canvi en l'ordre de prioritats en la vida de moltes persones. I entre aquests canvis de prioritats, és previsible que també hi haja els hàbits en turisme, fet que en condicionarà l'oferta. Els viatges de proximitat generen més confiança psicològica, més sensació de control i menys despesa entre els viatgers i, per tant, es poden recuperar abans".
El professor Díaz opina que, amb l’arribada de les bones temperatures i la baixada de les xifres de contagis, no hi haurà “zones castigades” perquè “la pandèmia està tan estesa que difícilment es poden assenyalar destins turístics com a molt perillosos”. Per tant, creu que no hi haurà “una singularitat negativa”, però sí una “singularitat positiva” en aquelles zones que aconseguisquen erigir-se com a destí segur. Eixa serà, per tant, la clau a l’hora de ser competitius, i ja ho tenen ben clar els governs valencià i català.
El secretari autonòmic valencià afirma que “és el moment de protocol·litzar la seguretat per combatre la por”: “El consum és un estat d’ànim i la demanda funciona per estat d’ànim. Hi haurà una pulsió per viatjar després d’uns mesos de confinament? Clar que sí, però l’oferta turística haurà de presentar una proposta de seguretat. La proposta de valor, que és el nostre avantatge competitiu, haurà de ser la seguretat, la tranquil·litat, la fiabilitat. I en això competirem totes les destinacions perquè el shock ha estat global”.
A Catalunya, el director general explica que ja estan treballant en una estratègia de protocols i segells de garantia per als establiments turístics. El director general estima que “a partir de finals de maig i principis de juny” començaran a impulsar uns “protocols estrictes” orientats a l’empresariat vinculat al sector turístic perquè puga conèixer “millors praxis” per garantir la seguretat sanitària. Després la Generalitat de Catalunya niciarà un procés de verificació per comprovar que “s’ha acomplert” i, aleshores, es concedirà un segell de garantia sanitària.
A la província d’Alacant ja han pres la iniciativa de forma autònoma i han anunciat el llançament del segell ‘Alacant Covid Free’ per als establiments turístics que complisquen el protocol de seguretat i higiene establert pel Ministeri de Sanitat. L’ha creat el Patronat de Turisme junt amb l’Associació Provincial d'Hotels de la Província d'Alacant (APHA), l'Associació provincial d'Empresaris d'hostaleria (APEHA) i l'Associació de Restaurants d'Alacant (ARA) per a “transmetre la màxima tranquil·litat” als visitants.
Ajudes a Catalunya i País Valencià
En tot cas, i a l’espera de veure com es comporta el turista -i com pot comportar-se-, els Governs autonòmics ja han posat en marxa línies d’ajudes per intentar salvar el teixit empresarial del sector turístic. La Generalitat de Catalunya ha aprovat una línia d’ajuts directes de 3,5 milions d’euros per donar suport a microempreses i professionals del sector turístic per garantir les reobertures; concedeix 2.500 euros per beneficiari i està adreçada a despeses corrents -sous, lloguers, etc. També han anunciat plans de formació, préstecs orientats al sector i plans de promoció orientant les destinacions als mercats de proximitat, apuntant al català, espanyol i sud de França.
Per la seua part, la Generalitat Valenciana ha aprovat un decret d’ajudes directes de 6,5 milions d’euros “per salvar estructures d’empresa” que Colomer recalca que no s’han retallat de projectes en marxa, sinó d’altres del futur que de moment ja no es faran. Com en el cas català, es destinaran 2.500 euros per a cada entitat i és una ajuda complementària a les aprovades per altres departaments, com els 1.500 euros de la Conselleria d’Economia per als autònoms més castigats. “El que més em preocupa és que aquesta hibernació es carregue el teixit productiu valencià més xicotet, això és una ajuda per poder resistir”, sosté Colomer. També treballen en plans de formació, transformació digital i estudis de mercat nacional i internacional per vigilar l’evolució del pic de la corba.
Els italians que estiuegen al país en 2020 podran gaudir d’una deducció fiscal de fins a 325 euros
Aquestes ajudes estan orientades a intentar salvar i reforçar el sector empresarial. Un altre enfocament és la iniciativa del Govern italià, que ha anunciat un incentiu al consum: els italians que estiuegen al país en 2020 podran gaudir d’una deducció fiscal de fins a 325 euros. L’objectiu de tots aquests territoris és salvar una indústria rellevant i mantenir el seu atractiu com a destí turístic, que ara només es podrà aconseguir combatent les pors del turista, és a dir, garantint la seguretat sanitària.