Dilluns de novembre, 21 graus al carrer i moltes cites en horari de vesprada en la capital valenciana. El ministre valencià de Foment, José Luis Ábalos, torna a casa per oferir una conferència en la casa dels empresaris, la Confederació d'Empresaris de la Comunitat Valenciana (CEV). Parla de les certeses per a garantir el progrés, justament el que els empresaris han demanat recentment en el seu últim comité executiu.
Salvador Navarro, president de la CEV, i el ministre Ábalos, a l'entrada de l'acte | CEV
Claredat i estabilitat política, però el tema del dia és el Brexit. Ajornat fins al pròxim 31 de gener, la programació de dues entitats de relleu de la ciutat perden actualitat (o no, si saben reconduir-se): la Nau de la Universitat de València presenta a l'economista Ángel Anchuelo a (quasi) la mateixa hora que l'acreditat Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) i la Fundació Ernest Lluch celebren el penúltim Diàleg del cicle En busca de la prosperidad: los desafíos de las migraciones, amb l'economista Fernando Fernández i la politòloga Sandra León.
Els presenta Ferriol Soria, director de la Fundació, i fa la introducció Joaquín Maudos, director adjunt de recerca de l'IVIE, qui recorda als assistents que Fernández va ser un dels "homes de negre" del Fons Monetari Internacional (FMI). Era la seua etapa com a analista de plans d'estructura econòmica. Entre rialles, l'economista matisa la descripció en prendre la paraula: "Ser home de negre significa que feia plans d'estructura similars a aquells que investigava la troica de Grècia. Allò dels homes de negre ho va encunyar Montoro, crec recordar... eren els temps de la crisi".
L'objectiu és que parlen de Brexit. Però sobretot discuteixen (molt, tot s'ha de dir, amb arguments de pes) de populismes, de la incidència de l'educació en la construcció de les identitats populistes i dels plantejaments esquerra/dreta en les individualitats polítiques existents en aquest nou context social.
León, que manté un to optimista, posa sobre la taula una idea, sempre a col·lació del Brexit: "Quan les identitats són tan intenses, funcionen com a filtres de realitat. Tu remainer, jo brexiter", cita.
Fernández i León van mostrar bon rotllo | IVIE
Inevitable pensar en eixa realitat nostra, en què independentistes i unionistes han entrat també en un espai d'oposició. Fernández té ganes de parlar de Catalunya, es nota. En la conferència, el seu argumentari és que el context actual és fruit d'una nova realitat en què "l'imperi conegut s'ha acabat i la societat actual no sap ben bé com ens anirà en el nou món. Val per al Brexit i també per a l''Espanya ens roba', amb eixa idea de l''ens independitzem i som rics'", defensa qui a més de professor de l'IE Business School és conseller de Bankia, entre altres càrrecs. Després, entre les salutacions post acte, no ho podré evitar i li preguntaré en el vestíbul. "Volia parlar de Catalunya, veritat?". "Clar! És que és un poc el mateix. El discurs de la terra promesa", assenyala. "I com influeix ací l'economia? Pensa que una mena de concert basc ho resoldria?", qüestione. "Abans, tal vegada. Ara ja no. I li he de dir que jo estic en contra dels concerts. Això suposaria que també faríem un concert per als madrilenys? I per als andalusos? No, no, no pot ser", manté. M'explica més coses, però off the record, com sol ser habitual. Calle com a bona periodista.
Fernández: "Allò dels homes de negre ho va encunyar Montoro, crec recordar... eren els temps de la crisi"
També amb ella faré la repregunta. M'interessa aprofundir en aquella dicotomia de la qual parla. "Si, hi ha molts estudis que ho avalen. Quan comencem a diferenciar entre una identitat i l'altra... Està passant al Regne Unit i ara també a Catalunya". Abans, en el diàleg, León es qüestiona si podríem revertir el populisme. "Tenir un programa polític que es base en un ideal sempre és font de frustracions perquè alimenta la desafecció, que és la que nodreix els populismes". Fernández assenteix. Coincideixen poc però.
León: "Quan comencem a diferenciar entre una identitat i l'altra... Està passant al Regne Unit i ara també a Catalunya"
A la mateixa hora que aquest debat se celebra, la biblioteca Gregori Maians del centre en què vaig estudiar, la Universitat de València, acull una xerrada del polític republicà Joan Tardà acompanyat pel sociòleg Rafa Xambó i organitzat pel Bloc d'Estudiants Agermanats (Bea). Parlen sobre drets i llibertats a l'Estat espanyol. A les portes de la sala on havia de parlar, un grup de feixistes integrants d'Espanya 2000 l'insulten i increpen. No el volen deixar entrar i a més, es vanaglorien en Twitter de la seua gesta.
Acte de Joan Tardà aquest dilluns a València | @JoventPV
Només hi ha tres quilòmetres de distància, una passejada de 10 minuts a peu pel vell llit del Túria, entre aquesta sala de la Fundació Bancaixa i a la biblioteca universitària on Tardà està explicant-se. I ací estàvem parlant de Brexit.