La ferramenta de seguiment de preus dels aliments de l’Eurostat reflexa que només el 19,2% del que paguen els consumidors en alimentació repercuteix sobre els productors, ha denunciat en reiterades ocasions La Unió de Llauradors. Això explica, en part, perquè l’Horta periurbana de València ha perdut 391 hectàrees en els últims 10 anys. El mal negoci i la falta de relleu generacional han estat claus, a més de la bombolla immobiliària que durant molt de temps va fer més rendible per als propietaris de la terra deixar de cultivar-la i vendre-la per a construir. Costa viure de l’aixada, però l’horta valenciana encara està protegida per un xicotet tresor que la manté a flotació: la xufa.
Les intenses pluges que van inundar els camps de València van endarrerir un mes la collita d’aquest xicotet tubèrcul. Tot i això, es manté per segon any consecutiu el preu rècord de 80 cèntims per quilo de xufa tendra, que assegura la rendibilitat econòmica “d’un dels més segurs de l’Horta”, afirmen des del Consell Regulador de la Denominació d’Origen (CRDO) Xufa de València.
La xufa és un dels cultius "més segurs de l’Horta valenciana”
La present campanya la superfície de cultiu s’ha incrementat un 11% respecte a l’anterior i arriben a les 545,83 hectàrees. El CRDO estima que tindran una producció de més de 8,5 milions de xufa. Quasi tota la que es cultiva en els 19 termes municipals de la comarca de l’Horta Nord que estan emparats per la DO treballen amb el segell d’origen. “El consumidor ha de saber que apostar pel segell de garantia és fer-lo per un producte de proximitat que contribueix directament al manteniment de l’agricultura i de l’entorn mediambiental de la zona en què es produeix”, assegura el president del Consell Regulador, Antonio Gimeno.
La recolecció de la xufa
Hui el tubèrcul està de moda en el mercat internacional (des dels Estats Units a Alemanya) per les seues propietats beneficioses per a la salut, on el consumidor final pot arribar a pagar 10 euros per una bosseta de 170 grams; en València es ven el quilo per uns 5 euros. Poca xufa valenciana s’exporta a l’exterior, ja que la demanda local absorbeix pràcticament tota la producció. La que arriba als lineals de la resta del món procedeix quasi tota d’Àfrica i les importa, sobretot, una de les comercialitzadores més grans del sector, la valenciana Tigernuts Traders.
En el País Valencià i en la resta de l’estat espanyol la xufa es coneix com a ingredient principal de l’orxata, la beguda valenciana més popular. Però cada cop són més els que la utilitzen com a base d’altres productes com torrons, melmelades, galetes o sabons.
La xufa és, per tant, el producte més rendible de l’Horta. L’altra cara de la moneda és que els beneficis no són immediats, ja que ha de superar un procés molt llarg de nou mesos, des que es cultiva, es fa la collita, es neteja –en llavadors especials- i s’asseca –igualment en assecadors que es reserven fonamentalment per a xufes-. La temporada següent la terra ha de respirar i girar el cultiu, de manera que toca plantar llavors d’altres que no són tan rendibles.
Altres cultius amb bones expectatives
Si ampliem la foto a tot el País Valencià, hi trobem altres cultius als quals tampoc els va malament. Segons dades de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA) al tancament de 2018, el caqui, que és la fruita que a poc a poc ha anat substituint la taronja del paisatge valencià per la bona cotització, ha vist com el preu ha augmentat entre el 20% i el 35% gràcies a la caiguda de l’oferta pel temporal. Però es mantenen les alarmes: 2017 va ser el primer any que va tancar amb un descens dels preus des que va començar la febre del caqui valencià.
El caqui, el kiwi o la garrofa són els conreus alternatius més lucratius en substitució de la taronja
Millors notícies per al kiwi, on els preus han crescut un 20% en comparació amb la campanya anterior. “La rendibilitat continua sent favorable, encara que l’alt cost de l’estructura constitueix un factor limitant”, subratllen des de l’organització agrària.
Tanquem l’optimisme en el camp valencià amb un increment espectacular del preu de la garrofa. S’ha pagat a 60 cèntims el quilo, lluny dels 25 cèntims habituals als quals s’ha cotitzat en els últims anys. Per què? AVA ho justifica per l’escassa producció de les campanyes precedents i nous usos del fruit, que ara es comercialitza com a farines per a consum humà i animal i com a components d’aliments i cosmètics.
Llavors que no creixen en el mercat
Ja vam parlar dels problemes estructurals que malbaraten els cítrics valencians, antany joia de la corona valenciana. Els acords amb Sud-àfrica i les pressions de les grans empreses ha enfonsat els preus fins als 10 cèntims per quilo d’algunes varietats i ha ocasionat pèrdues que superen els 160 milions d’euros, segons AVA.
El tancament de 2018 tampoc ha estat bo per al sector vitivinícola, tant en els blancs com en els tints. Les cotitzacions han abaixat un 37,5% i les complicacions climatològiques del fi de la temporada han incrementat les despeses en les explotacions; a això s’han sumat altres obstacles com la gran producció a escala mundial i una tendència negativa de les exportacions. L’advocat, que s’erigia com un producte estrella en matèria de preus, ha caigut un 3% i és víctima d’una “creixent onada de robatoris”.
Les hortalisses no han anat millor. La síndria ha estat per sota dels costos de producció i s’ha pagat entre 8 i 12 cèntims el quilo. El pebrot s’ha venut per 20 cèntims inicialment, però a mesura que va avançar la temporada, va arribar a l’extrem de no oferir-se una cotització als llauradors. La ceba i la creïlla van caure als 8 i 10 cèntims respectivament. Igualment el tomàquet, la carxofa, l’enciam i la col han viscut una de les pitjors campanyes.
Respecte a l’oli, La Unió de Llauradors ha qualificat la campanya de “molt desastrosa”. La collita ha caigut un 43% al País Valencià (arribant a -70% en Castelló) i els preus han abaixat un 24%. Denuncien que “s'ha estimat que existeix més producció de la real i per tant els preus s'estan fixant sobre una producció estimada no real”.
Temporada freda també a l’ametlla. Els preus han caigut un 35% i ha tingut les cotitzacions més baixes dels últims cinc anys, amb 4,70-4,90 euros el quilo. AVA ho assenyala com a causa els “moviments especulatius per part de les grans indústries”, donat que l’oferta “és menor que la demanda”.
Per últim, més penes que alegries per a un altre cultiu típicament valencià com és l’arròs. Els preus s’han mantingut respecte a campanyes anteriors en els 28 cèntims per quilo, una quantitat que està un 40% per sota dels costos de producció però es manté gràcies a les ajudes de la PAC.