És la fiscalitat diferenciada part de la solució al problema de la despoblació de les zones rurals? Austràlia, Escòcia o Noruega són alguns dels països que han apostat per aquesta. El cas noruec és cridaner perquè va aplicar una rebaixa de les cotitzacions socials que no va agradar a la Unió Europea, ja que tot i que no és estat membre de la UE, sí que pertany a l'Espai Econòmic Europeu. La Cort Europea va obligar-los a revertir la mesura, però Noruega va recórrer la decisió i va guanyar.
Concepte d'ultraperifèria geogràfica
Aquest ha estat l'assumpte més comentat al seminari Afrontant el despoblament: fiscalitat diferencial en àrees rurals? Organitzat per la Càtedra AVANT (de l'Agència Valenciana Antidespoblació) a l'Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local (IIDL) a València. I és que el cas noruec obre ara la porta a acomodar l'ordenament jurídic europeu a la discriminació fiscal adaptada als territoris.
Murla, a la Marina Alta | Raquel Andrés
Cal recordar que ja es contemplen excepcions fiscals per als territoris d'ultramar francesos, o en la Constitució Espanyola, per a les Illes Canàries, Ceuta i Melilla; es basen en el concepte d'ultra perifèria geogràfica, no en cap criteri demogràfic, per la qual cosa no es consideren ajudes de l'Estat. Els corrents actuals que adverteixen dels efectes del despoblament reclamen que també es puguen ajustar avantatges fiscals a empreses arrelades en pobles amb criteris de ruralitat com els que ja s'apliquen als fons europeus LEADER.
El seminari parteix de la base que el despoblament de les àrees rurals no és un procés nou. L'abandó d'activitats tradicionals com l'agricultura o la ramaderia ja es va produir de forma massiva a l'èxode rural dels anys 60 i 70 del segle XX; de fet, se'n diu que la situació actual deriva directament d'eixe moviment poblacional. Les administracions públiques no es van posar les piles i prendre consciència dels problemes que se'n derivaven de buidar les zones rurals fins als anys 80; l'entrada de l'estat espanyol a la Unió Europea li permetrà accedir, ja als 90, a la iniciativa pilot LEADER, amb enfocament territorial.
Malgrat això, han passat tres dècades i les tendències no s'han revertit "de manera significativa, més enllà d'alguns casos, quasi excepcionals". "Algunes de les nostres zones rurals estan ja pràcticament despoblades i, sent honestos, és molt difícil frenar el procés. D'altres tenen riscos seriosos de despoblament i, sense actuacions decidides, serà també difícil en el curt termini evitar que això ocorri", expliquen des de la càtedra valenciana.
Torres: "Alguns demanen pagar els mateixos impostos i rebre els mateixos serveis. És el desitjable, però partim d'una situació de desigualtat"
El País Valencià, curiosament, "no sol identificar-se amb zones rurals desfavorides ni amb baixes densitats demogràfiques". No obstant això, la problemàtica està ben present a bona part del territori, especialment a les comarques d'interior de Castelló, de València i part de la muntanya alacantina. Fruit d'això s'ha constituït recentment el Fòrum de la Nova Ruralitat a Castelló, una plataforma ciutadana que exigeix a les institucions igualtat de condicions per poder establir-se als pobles.
L'enfocament del mencionat Fòrum és el següent: equiparar la xarxa de serveis públics que reben els veïns a les ciutats i als pobles (transport, escoles, centres sanitaris, etc.) per a assolir una sostenibilitat que permeta equilibrar les prestacions privades (entitats bancàries, despatxos d'advocats, comerços, etc.). Si li peguem la volta al concepte, ens trobem amb reflexions com la del director general de Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana, David Torres: "Alguns demanen pagar els mateixos impostos i rebre els mateixos serveis. És el desitjable, però partim d'una situació de desigualtat. I en situacions d'injustícia i desigualtat, la fiscalitat ha de ser una ferramenta per equilibrar la balança". I creu que el "conflicte resolt" a Noruega "obre la porta" a caminar en eixa direcció.
L'economista José Antonio Hercé, que també ha participat en el seminari, ha destacat que hui són 1.271 els municipis que hi ha a l'estat espanyol amb menys de 100 habitants i assegura que tot el que tinga una població inferior a 200 "té nul·la capacitat de desenvolupament econòmic". Ha advertit, a més, que les ciutats d'entre 50.000 i 150.000 habitants s'estan despoblant com a novetat en l'última dècada: "Les dues terceres parts d'elles han perdut població, la qual cosa fa que algunes de les seues funcions comencen a diluir-se".
Sáez: "El valor cadastral és diferent en ciutats i en pobles. I quant costa mantenir un col·legi amb 20 alumnes o tenir un metge sense llistes d'espera?"
El director de la Càtedra sobre Despoblació i Creativitat de la Universitat de Saragossa, Luis Antonio Sáez, ha posat l'accent en el concepte de "desenvolupament rural" que no necessàriament ha d'anar lligat a "augmentar la població": "Per a aconseguir l'estructura social dels anys 80 les dones haurien de tenir 7 fills. Posar eixe objectiu és erroni. És incorrecta la idea que més població és bo, i menys, és dolent. El positiu és que hi haja diversitat, ni tot persones grans ni tots, per posar un exemple, d'origen pakistanés". Sáez ha tirat la vista enrere i ha recordat que l'espanyol "mai va ser un estat poblat" i "es va desvertebrar quan l'èxit d'Amèrica va fer passar d'una economia productiva a una economia d'extracció". "A vegades ens comparem amb França, però partim d'una situació distinta", ha observat.
El doctor en Economia ha fet una crida a pegar la volta a les situacions: "La nova economia permet segmentar la producció i permet deslocalitzar. Si els mestres, bombers o infermers que venen al meu poble fan a vegades fins a 300 kilòmetres, perquè no ho poden fer a l'inrevés? També poden viure allà, al poble, i fer viatges en l'altra direcció".
Sobre la fiscalitat diferenciada ha donat un altre punt de vista, ja que ha assegurat que no es paguen els mateixos impostos en les zones rurals: "El valor cadastral és diferent en ciutats i en pobles. I què costa mantenir un col·legi amb 20 alumnes o tenir un metge sense llistes d'espera?". Per altra banda, ha volgut desmitificar la necessitat de crear impuls econòmic en les zones rurals amb millors comunicacions: "Les autovies fan créixer el turisme, però també fan que els habitants dels pobles baixen a la ciutat a comprar i deixen de comprar en els comerços locals".
Per tant, més enllà de buscar simplement un creixement demogràfic, Sáez ha demanat posar el focus en "altres indicadors": "Que al poble hi haja dinamisme, envelliment actiu, que s'acullen immigrants i se'ls integre i incloga, que els mestres hi visquen de forma estable... Hem de tenir en compte les tendències mundials demogràfiques".
Diferents punts de vista que, si una cosa fan palesa, és que les zones rurals tenen un problema urgent que s'ha d'abordar. També al País Valencià.