• L'art de preguntar

L'art de preguntar

Cadascuna sabem quines respostes créiem tenir i quines preguntes s'amunteguen ara als nostres caps

Som una constant interrogació | Arek Socha en Pixabay
Som una constant interrogació | Arek Socha en Pixabay
València
03 d'Abril de 2020

“Quan créiem que teníem totes les respostes, de sobte, van canviar totes les preguntes”, va escriure Mario Benedetti. Podria començar i acabar ací aquest lliurament del meu diari i tothom m'entendria. Perquè cadascuna sabem quines respostes créiem tindre i quines preguntes s'amunteguen als nostres caps des que tot s'ha tornat víric. Des que tot ha canviat.

I encara que aprendre a preguntar pot portar tota una vida, com diu el mestre Xavier Marcet, hi ha algunes persones que dominen l'art de preguntar.

“Quan créiem que teníem totes les respostes, de sobte, van canviar totes les preguntes”, va escriure Mario Benedetti. Podria començar i acabar ací aquest lliurament del meu diari i tothom m'entendria. Perquè cadascuna sabem quines respostes créiem tindre i quines preguntes s'amunteguen als nostres caps des que tot s'ha tornat víric. Des que tot ha canviat.

Per què no ens deixen treballar des de casa?, es preguntava el periodista David Blay, en 2014. Fa 6 anys va publicar el seu primer llibre i des de llavors ha intentat ajudar a empreses i professionals explicant les bondats del teletreball, dels horaris no lineals, donant sobrats arguments que la conciliació és possible. I ell és un exemple. Teletrabaja des de 2007, veu créixer a les seues filles, pren cafés diverses vegades a la setmana amb persones diferents que li enriqueixen per diferents motius. David Blay ha sigut –i és- la inspiració per a aquelles que, fa molt menys temps que ell, decidim prendre les regnes de la nostra vida laboral i personal.

“En el seu llit de mort ningú pensa per què no va passar més temps en l'oficina”, provoca Blay sempre que pot. I ho aconsegueix. Les persones que són com David, no es conformen, lluiten, insisteixen i persegueixen. Ara, 6 anys després, li veig en els programes matinals de les televisions nacionals explicant com va això de treballar des de casa. No dóna l'abast en webminars, entrevistes per tot arreu. Ja era hora, li he escrit diverses vegades per Whatsapp amb gran orgull d'amiga. És el seu moment. 

I fins i tot tenint ara tota l'atenció que mereix des de 2014, no es conforma, sinó que llança, al costat d'Ángel Ramírez i Rafa Armero, el primer congrés social online sobre experiències de teletreball que se celebra aquest divendres  en internet. Com no podria ser d'una altra forma.

“En l'actualitat no existeix cap mena de formació reglada en teletreball, mancada legislació sobre aquest tema i la societat no ha assumit encara aquesta nova realitat. Tot això està suposant una càrrega emocional extra per a aquells que per primera vegada s'enfronten a aquesta situació sense haver rebut a penes premisses clares sobre com afrontar una novetat d'aquestes característiques”, m'explica Blay. “I per això naix TeletrabajoForum, amb una posada en escena televisiva a través de YouTube i en ell es tractaran temes diversos sobre el canvi de paradigma que suposa la situació actual, com les relacions de parella en confinament, la psicologia, les mètriques de productivitat, l'esport, la ciberseguretat o la legislació adaptada a les actuals circumstàncies”. 

Moltes noves preguntes que han sorgit quan créiem tindre totes les respostes. 900 persones inscrites –quan escric aquest capítol del meu diari- que assistiran a través internet i des dels seus sofàs a un xou televisiu de 6 hores de duració amb un format que ja avança el que ocorrerà en el món dels esdeveniments dins de 10 anys. 

“Encara que un esdeveniment presencial desborda energia, simpatia i possibles sinergies, no hem d'oblidar que els qui estan creixent ara amb els videojocs seran els assistents dels congressos dins de 10 anys. I aquest tipus de formats virtuals, els seran del tot familiars”, apunta Ángel Ramírez, periodista i promotor d'esdeveniments, qui està darrere de la idea del format de TeletrabajoForum.

David, Ángel i Rafa Armero, el tercer cervell pensant d'aquest projecte, són un exemple viu de les possibilitats del treball en xarxa, del treball en remot, del treball col·laboratiu, en definitiva, del teletreball. Han sigut capaços en només dues setmanes, de donar amb la idea, convocar als 16 ponents, crear la marca, fer una web, crear una estratègia, llançar una campanya comercial i aconseguir que quasi 1.000 persones, i importants sponsors, s'apunten a aquesta cita.

Et pregunts fa a penes 15 dies si alguna vegada assistiries des del teu sofà a presentacions de llibres, concerts en directe d'artistes de mig món des del saló de la seua casa, congressos sobre teletreball o converses amb escriptors o filòsofs?

Noves preguntes i noves respostes.