• Històries d'ascensor

Històries d'ascensor

Pujar en l'elevador per arribar a l'oficina ara també comporta riscos pel contagi, el que fa guanyar punts al teletreball

Els ascensors són altre lloc de contagi d'ús massiu en les oficines | iSock
Els ascensors són altre lloc de contagi d'ús massiu en les oficines | iSock
Susana Lluna
Periodista i experta en tendències digitals
València
05 de Maig de 2020

La corba que mostra Google Trends quan fas la consulta amb la paraula “teletreball” deixa a la corba de l'escalada del Covid-19 a Espanya a l'altura del betum i aposte que “teletreball” serà triada paraula de l'any 2020, encara que té dures competidores: confinament o desescalada, entre altres.

 

Hem assistit a un devessall digital d'articles, webinars, directes en totes les plataformes possibles, guies i descarregables amb la finalitat d'actualitzar en temps rècord
a les plantilles en aquesta nova-vella forma de treball. I dic també vella perquè hi ha qui, com David Blay, porta anys explicant, divulgant, ajudant i convencent a empresaris i treballadors que el treball des de casa no sols és possible, sinó que és molt recomanable. Ajuda a la conciliació familiar i personal i permet, amb la tecnologia disponible hui dia, fer el mateix treball en menys temps.

Som moltes les que ho tenim clar, però són majoria els qui han descobert, forçadament, de què va això del teletreball. Encara que com bé explica Blay en aquest brillant article per a la revista Telos, el que estem vivint ara no és teletreball. I l'explicació és la base del que aquest periodista porta comunicant des de 2014. “El teletreball es basa en la possibilitat d'adaptar les teues necessitats personals a les professionals. Fins i tot, posant un exemple, decidint que la mitja jornada per a la qual estàs contractat transcorrerà de 21 a 1 de la nit. I la resta del dia el dedicaràs a la resta de les teues activitats”. 

 

Això no és el que una gran majoria ha viscut, sinó, més aviat, un trasllat al brut i sense palitatius del treball en l'oficina al treball a casa. Una mudança física, exclusivament. Sense adaptar horaris, circumstàncies, necessitats i prioritats. Sense tindre en compte que la situació era i és excepcional. I amb tot i amb això, s'ha demostrat que es pot treballar des de casa, ensenyant als equips a distribuir el temps i als empresaris a confiar en les persones que contracten i en la seua capacitat per a treballar per objectius, no per hores lineals.

"S'ha demostrat que es pot treballar des de casa, ensenyant als equips a distribuir el temps i als empresaris a confiar en les persones que contracten"

S'han salvat empreses -i no poques- d'una fallida inevitable, gràcies al teletreball.

I ara, què? Les persones voldran tornar a les oficines si existeix la possibilitat de teletreballar? Blay recull en el seu article interessants dades de 2019 sobre la relació entre els espanyols i el teletreball. Només 1,5 milions treballaven des de casa i quasi un 70% volia fer-ho però la seua companyia no li ho permetia. 

Aposte que aquestes xifres, procedents d'estudis d'Adecco i Ranstad, han donat un gir total. És més que probable que per la “mala experiència” del teletreball durant aquestes setmanes, molts que aspiraven a sol·licitar-lo a la seua empresa ara s'ho pensen, perquè l'única cosa que desitgen és tornar al seu lloc de treball “normal”, amb totes les seues pegues. I arrisque a aventurar que uns altres, quan experimenten la tornada, amb extremes mesures de seguretat, sistemes de protecció personal obligatoris, punts d'higiene, ozons i tot el que ve, abracen el teletreball, el de debò, com una forma més que saludable de complir amb les seues obligacions laborals i tenir un vida familiar i personal molt més plena.

Crec que fins i tot en aquest cas, queden significatius reptes per davant. Per exemple, romandran durant molt més temps els prejudicis sobre les possibilitats que ofereix la tecnologia per a treballar en equip. 

Quan li pregunte a un directiu de banca si és necessària la tornada dels equips de direcció als serveis centrals o si es pot continuar així, la seua resposta no pot ser més reveladora. “Jo crec que no podem seguir així. Hi haurà un punt intermedi entre el 100% presencial i el 100% remot. En la situació actual, crec que els equips perden sinergies i sobretot, es perd molt feeling amb equips més transversals, amb els quals no tens reunions periòdiques però t'amplien la visió”. Òbviament, una bona conversa a pocs centímetres aporta a nivell sensorial, però ben entrenades les capacitats de les persones i amb les eines adequades, es pot aconseguir una productivitat, sinergia i visions més que àmplies. És una qüestió de cultura digital.

En qualsevol cas, per als qui vulguen tornar a la seua vida en l'oficina, a les mesures de seguretat se sumen detalls que no són banals. Els ascensors.

Una vegada ens hem desinfectat, equipat i pres la temperatura, haurem de prendre un ascensor. Han calculat que una cosa tan ximple com això, suposaria que si es restringeix l'aforament als ascensors en una ciutat com Nova York, l'accés del personal d'una gran firma a les instal·lacions podria portar-los tota la jornada laboral. Poca broma.

No dubte que les històries d'ascensor puguen ser apassionants. No obstant això, ara que la pandèmia ha visibilitzat les virtuts i possibilitats del teletreball, no seria millor guanyar temps i productivitat, qualitat de vida laboral i personal i apostar, de debò, pel teletreball? 

És una gran oportunitat. Aprofitem-la.