Un 3% de l’energia que es consumeix a les Illes Balears prové de fonts renovables; a la Península, la xifra és del 17%. Per què hi ha tanta diferència? Com la resta de l’Estat espanyol, l’arxipèlag està immers en la transició energètica, però el punt de partida per començar el procés de descarbonització és més baix. La insularitat hi juga un paper important i aporta tant avantatges com obstacles a tenir una energia verda. Mentre que Mallorca i Eivissa registren un alt consum -especialment a l’estiu- i el preu del sòl dificulta la introducció de plaques fotovoltaiques, Menorca i Formentera són terrenys ideals per fer una transició ràpida i exemplar.
L’objectiu de la descarbonització és l’any 2050, segons les directrius europees. Un dels darrers passos que s’han fet en aquest sentit és la paralització de la meitat de la central elèctrica d’Es Murterar, a Alcúdia (Mallorca). Serà progressiu: a principis d’any va reduir-se el funcionament de dos equips, que de moment seguiran funcionant 1.500 hores anuals. A partir d’agost del 2021, les instal·lacions d’Endesa només podran produir energia durant 500 hores. “És anecdòtic, només servirà per cobrir el pic de demanda”, explica Aitor Urresti, director general d’Energia i Canvi Climàtic del Govern de les Illes Balears.
El parc natural de s'Albufera amb la planta elèctrica d'Es Murterar al fons | iStock
En els propers anys s’introduiran canvis a dues centrals més, la de Son Reus i la de Cas Tresorer. La generació es farà amb gas natural, que, com indica Urresti, “segueix essent combustible fòssil, però és més net”. Això farà que es redueixin les emissions de CO2. Actualment, a ple rendiment, aquestes dues tèrmiques són responsables del 58% de l’energia total que es consumeix a les Balears, segons Ferran Rosa, el director de l’Institut Balear de l’Energia. D’on prové la resta? De la Península.
La insularitat, ni bona ni dolenta
No és el mateix generar energia renovable a l’arxipèlag que a altres comunitats autònomes. “Els projectes aquí són més petits, però el cost és més alt, perquè s’han de dur els materials”, ressalta Rosa. Mentre que a la Península és senzill fer la tramitació per a un parc fotovoltaic de 200 MW, “aquí suem per fer-ne un d’1,5 MW”, afegeix. Urresti també apunta com a principal desavantatge de la insularitat el cost del transport, però en destaca un avantatge: “El territori és limitat i, per tant, el control que en tenim és molt major”.
Però la desigualtat en la implantació d’energies renovables entre les Balears i la Península no ha estat sempre la mateixa. De fet, les illes van liderar l’autoconsum a l’Estat espanyol. Aquesta situació, tal com explica el director de l’Institut Balear de l’Energia, va canviar amb l’arribada de l’impost del sol del govern de Mariano Rajoy, que “ho va frenar en sec”.
"El cost dels parcs fotovoltaics és molt més alt a les Balears que a la Península pel transport dels materials", segons Ferran Rosa
La principal aposta per encarar la descarbonització és l’energia fotovoltaica, però el Govern balear no vol deixar-ho simplement en això. El director general assegura que “mirem d’incorporar noves tecnologies”, essent la microeòlica la que presenta les condicions que més s’adapten a les característiques de les illes. En lloc de grans aerogeneradors, s’estudia la possibilitat d’instal·lar-ne de més petits, amb un impacte paisatgístic molt menor.
De fet, l’empremta sobre el medi ambient de les instal·lacions per generar energia a partir de fonts renovables és una de les principals preocupacions en un territori limitat com el de les Balears. “Arrel de la línia d’ajudes estatals dirigides exclusivament a les Balears van entrar diversos projectes grans de parcs fotovoltaics i això va crear certa alarma”, relata Urresti. Però assegura que “l’impacte en el territori és mínim”: per abastar d’energia les quatre illes només amb parcs fotovoltaics –“que no és la idea que tenim”-, només s’ocuparia un 5% del territori”. La biomassa és una altra alternativa que es té en compte, sempre que sigui d’origen local i sostenible.
Cada illa, un món
Però la diferència en la transició energètica no només existeix entre l’arxipèlag i la Península; cada illa té les seves particularitats. A més, els consells insulars tenen competències en aquesta matèria, fet que suposa models d’aplicació diferents. Sí que coincideixen en una cosa: la demanda energètica es dispara a l’estiu per l’arribada massiva de turistes. Formentera, per exemple, a l’hivern cobreix puntualment la demanda energètica amb un 100% de renovables, provinents d’un únic parc solar que té. Urresti explica que és l’illa més protegida i amb un consum més baix per càpita: “Presenta unes condicions molt interessants per fer-hi una empenta i una transició ràpida”.
Formentera a l'hivern cobreix puntualment la demanda energètica amb un 100% de renovables, provinent d'un únic parc solar
La més ben posicionada en el canvi de model és Menorca, que compta amb un full de ruta “clar” i uns objectius de descarbonització “ambiciosos”. De fet, Rosa considera que les altres illes s’hi haurien d’emmirallar. El principal inconvenient de Mallorca també n’és la major virtut: la mida. Urresti explica que ser l’illa més grossa vol dir que el consum és molt més alt, però també ofereix més facilitats per fer-hi parcs fotovoltaics. El gran problema d’Eivissa és que el consum augmenta cada any. A més, les característiques del terreny i un sòl amb un cost especialment alt dificulten la instal·lació de plaques fotovoltaiques.
Energia més barata vol dir empreses més competitives
Ara, l’opció més senzilla per donar un impuls ferm a la introducció d’energies renovables és que les empreses llancin projectes d’autoconsum. “Hi ha un interès creixent en aquest camp, perquè genera un estalvi econòmic i posiciona la marca com a sostenible”, explica Rosa. Les ajudes del Govern per a pimes i particulars i una línia que té pendent el mateix Institut Balear de l’Energia serveixen d’incentius.
Però també ho és l’encariment de l’energia provinent de combustibles fòssils. “Són fonts amb un valor geopolític i moviments especulatius; seran cada vegada més cares, mentre que les energies renovables s’abaratiran gradualment”, indica Urresti. I l’energia més barata és sinònim de més competitivitat per a les empreses. Però qui són els principals consumidors d’energia a les Balears?
“No tenim grans consumidors; la mobilitat és el principal problema”, assegura Rosa; és responsable del 40% de les emissions. Si a aquesta xifra s’hi suma el consum d’electricitat, ja hi ha un 80% del total. L’ús d’energia per càpita no és més elevat que a la Península, però tenint en compte que el pes de la indústria -gran consumidora d’energia- a l’arxipèlag és anecdòtic, la comparativa sí que és negativa per a les Balears. El sector turístic és el primer en l’economia balear, però el consum energètic que presenta, asseguren tant Rosa com Urresti, no dista del consum domèstic. Alguns projectes d’autoconsum mostren que els hotelers també estan conscienciats en la necessitat d'emprendre la transició energètica.