“L’ecosistema emprenedor es troba en una etapa plana dins una escalada”. Així resumeix el CEO del Barcelona Tech City, Miquel Martí, la situació actual de les startups a Barcelona. Què hi manca? Temps i exemples. Segons la CEO de Neuroelectrics, Ana Maiques, el sector encara ha de madurar i, per fer-ho, són necessàries dècades. Per al cofundador de Glovo Sacha Michaud com més empreses d’èxit hi hagi, més inversions arribaran. Aquest és l’esbós que han fet els tres protagonistes d’una nova edició del Fòrum Barcelona Capital organitzat pel Círculo Ecuestre, en aquest cas, sobre emprenedoria. Tots tres han coincidit que Barcelona es troba a mig camí de convertir-se en una capital de startups i han debatut sobre quins són els deures pendents de tots els actors de l’ecosistema per arribar a tenir aquest estatus.
La sessió s’ha iniciat amb algunes dades que ha aportat el moderador, Aleix Valls, CEO i fundador de Liquid Lab Ventures. “El 2020, s’ha reduït un 42% la inversió en startups a Barcelona a causa de la covid-19”, ha indicat. Tot i que el finançament ha estat menor, el volum d’activitat s’ha mantingut, fet que suposa que les inversions han estat més petites. De fet, aquesta tendència ja s’entreveia el 2018 i el 2019. Valls ha apuntat que mentre altres ciutats europees com Munic han crescut clarament, la capital catalana ha quedat una mica estancada.
Tant Martí com Maiques i Michaud s’han mostrat optimistes però amb reserves. La CEO de Neuroelectrics -una empresa que produeix dispositius per estimular el cervell- ha explicat que viu a cavall entre Barcelona i Boston i que la principal diferència entre l’ecosistema català i el nord-americà és clara. “Nosaltres vam començar més tard; ens hem de fer més grans i competir a nivell mundial”, ha afirmat. És la més optimista dels tres i pensa que la manca d’inversió que hi ha en fases avançades i que impedeixen el creixement de moltes empreses emergents arribarà a desaparèixer. De fet, assegura que de diners, n’hi ha molts a tot el món i que és igual d’on provingui el capital mentre et permeti créixer allà on siguis.
"A Barcelona hi ha una competitivitat tant a nivell de talent com de costos empresarials, i pots entendre la competitivitat com vulguis", segons el CEO del Barcelona Tech City, Miquel Martí
L’avantatge de Barcelona: talent i oficines barats
L'empresa de Maiques ha aixecat recentment 18 milions de dòlars, un finançament que veu impossible haver aconseguit a Catalunya. Un motiu que dona per l’optimisme és el volum de rondes del sector de la salut que hi ha hagut el 2020: “No l’havíem vist mai!”. Michaud, en canvi, aporta la mateixa experiència de Glovo com a exemple: “La majoria dels nostres inversors són estrangers”. A l’inici, l’empresa va captar fons a Espanya d’amics i familiars i, després, de capital risc. Després de la primera fase, però, “necessites sortir a l’estranger; el que pots aconseguir aquí, als EUA no és res”, indica. La seva esperança rau en què cada vegada hi ha més companyies escalades, com la seva. Tot i això, encara hi ha feina per fer: “Els inversors són com ovelles: falten exemples per atreure’ls”.
En aquest sentit, tots tres creuen que Barcelona té certs avantatges competitius que la faran créixer i posicionar-se entre les grans ciutats europees en la cursa de l’emprenedoria. “Nosaltres quan ens venem fora, intentem evitar el que anomenem el pitch de la paella”, ha fet broma Martí. El CEO del Barcelona Tech City -l’entitat que aglutina l’ecosistema emprenedor- assegura que intenten explicar a l’estranger que l’ecosistema és sòlid i que té potencial de creixement i, sobretot, que hi ha molt talent.
Precisament el pitch de la paella -que molts altres fan- és un dels motius pels quals hi ha tant talent: la qualitat de vida el reté i l’atreu. Però aquest avantatge no és diferencial, ja que hi ha bons professionals arreu del món. Quin és el valor afegit del talent local? És barat. Els “preus” competitius de talent i oficines es tenen en compte en molts casos per establir-se en una ciutat o una altra. Martí ho ha explicat així: “Hi ha competitivitat tant a nivell de talent com de costos empresarials, i més quan parlem d’un món globalitzat, i pots entendre la competitivitat com vulguis”. Com a exemple, ha comparat un enginyer de la Universitat de Stanford i un d’un centre educatiu català. El segon és un 40% més barat per a l’empresa tot i que el talent sigui el mateix.
L'ètica i la responsabilitat poden convertir Europa en un model alternatiu als creixements exponencials i salvatges d'Àsia i els EUA
A l’altre costat de la balança hi ha diversos factors. Maiques troba a faltar “que els empresaris catalans s’involucrin en les noves generacions”. Recorda que hi ha molts exemples d’empreses molt exitoses a Catalunya, però assegura que al territori no hi ha la cultura del “give back”, és a dir, del tornar alguna cosa a canvi. “A Amèrica, si t’ha anat bé, tornes alguna cosa a la societat, que no han de ser necessàriament diners”, ha explicat.
El moderador, Aleix Valls, i els ponents del Fòrum Barcelona Capital, Miquel Martí, Ana Maiques i Sacha Michaud | Cedida
L’avantatge d’Europa: ètica i responsabilitat
Però per a Michaud, el desavantatge principal és la “manca de suport administratiu”. El cofundador de Glovo s’ha mostrat contundent: “Som dels pitjors països en això”. L’empresa d’entregues a domicili és una de les principals afectades per la nova llei de riders, que obliga a les empreses a contractar tots els repartidors amb qui treballin en tres mesos. Sense mencionar directament la decisió del Govern central, Sacha Michaud ha criticat el que considera “barreres a la innovació” que es posen a alguns països europeus. De fet, sí que ha mencionat una empresa de la seva competència, Uber. “Com pot ser que Uber no pugui treballar aquí fins ara? S’ha de buscar l’equilibri, no és blanc o negre”, ha dit.
Precisament en trobar aquest equilibri es troba una virtut que Europa podria explotar en un futur com a llar de startups, segons Maiques. “Europa té la possibilitat de resoldre problemes greus de manera responsable, fet que a Àsia i als EUA no passa”, ha indicat. Són aquesta ètica i responsabilitat que poden convertir el continent en un model alternatiu als creixements exponencials i salvatges dels dos gegants mundials. Com a exemples d’equilibri entre ètica i facilitats a les empreses, Michaud posa França i Portugal. Espanya, de moment, considera que es troba molt lluny. És per això que el pitch del Barcelona Tech City -que no és el de la paella- és: “Malgrat tot, competim”.