Barcelona té la millor universitat de l’Estat

Els rànquings universitaris mai han deixat el sistema acadèmic de l’Estat espanyol en bon lloc – i la present iteració del QS World University Ranking no és diferent. En una llista amb un absolut lideratge nord-americà i britànic, no es troba una universitat espanyola fins al lloc 186, i tots els centres universitaris del país suspenen en un sistema de notes que pondera sobre el 100 assolit pel Massachussets Institute of Technology. Barcelona, però, és la ciutat amb més centres entre els quinze millors de l’Estat espanyol, amb quatre, empatada amb Madrid. 

Segons les estimacions de la consultora acadèmica, la millor universitat de l’Estat és la UB, amb un 45,48/100, gràcies, principalment, a la seva bona reputació acadèmica (71,6/100). La degana de l’acadèmia barcelonina es sitúa per sobre de la resta d’habituals en aquest tipus de llistes: la Universitat Autònoma de Madrid, a la que QS ha adjudicat un 42,8/100; la Universitat Complutense de Madrid, amb un 41,9; i la darrera universitat espanyola que supera els quaranta punts, la Universitat Autònoma de Barcelona, que es queda en el 40,9 sobre els 100 punts assolits per l’MIT. 

Catalunya col·loca dues universitats més entre les 10 millors de l’Estat: la Universitat Pompeu Fabra, que ocupa la sisena posició amb 34,8 punts, i la UPC, que es queda en un 33,2/100 en la vuitena plaça. Per sobre d’ambdues, un altre dels clàssics en les llistes de millors centres universitaris espanyols: la Universitat de Navarra, cinquena entre els centres espanyols, es queda amb un pobre – pels estàndards mundials – 37,5/100. Madrid completa la seva presència amb la Carlos III (33,4) i la Politècnica (25,6), empatant Catalunya en número de centres col·locats però no en nota mitjana. 

La resta de capitals de l’estat tenen, com a molt, un centre entre els quinze més apreciats per la comunitat docent internacional. La Politècnica de València (31.9) o la Universitat de Sevilla (20) en son exemples; mentre que ciutats més petites com Alcalà (23,9) o Granada (24,2) també aconsegueixen colar les seves facultats entre les més prestigioses de l’Estat espanyol. 

Factors d’èxit

En termes de reputació acadèmica – és a dir, pel que fa estrictament als estudis que s’hi poden cursar – les principals universitats del país no queden tan lluny dels grans centres europeus. En aquest factor, QS ha qualificat la Universitat de Barcelona amb un 71,3/100, seguida de la Complutense (67,8) i la UAB (60,8). A l’altra banda de l’espectre es troben les baixes notes de reputació acadèmica de la Univesitat d’Alcalà i la segoviana IE University, ambdues per sota del 10 sobre 100 – 7,3 i 9,8, respectivament.

Pel que fa a les citacions acadèmiques del Personal Docent i Investigador, l’altre factor de prestigi universitari estrictament professional, les universitats catalanes destaquen, i amb molt, per sobre de la resta. La Universitat Pompeu Fabra és, de lluny, la que millor nota treu en la qualificació de citacions fetes a l’obra del seu personal, amb un 82,7/100. La UB i la UAB, tot i que relativament lluny de la UPF, també destaquen entre la resta de centres espanyols, amb un 51 i un 52,7 respectivament. Alcalà i IE ocupen aquí també els darrers llocs, amb un 4,7 i un 2,7 respectivament – tot i que no gaire lluny de les universitats madrilenyes, especialment la Carlos III, que compta amb un modest 6,4. 

Els centres privats que s’han fet un lloc entre les millors universitats espanyolas comparteixen, però, un tret: tot i que el nivell acadèmic no és gaire alt, la ràtio de professors i estudiants internacionals compensa, de cara a QS, per les mancances investigadores i docents. La IE University compta amb una ràtio de professorat internacional de 94/100, i un 100/100, segons la consultora, en estudiants internacionals. A Navarra i Alcalà també es troben importants diferències entre els resultats acadèmics i els de relacions internacionals. La madrilenya té un significatiu 72,5 pel que fa a la ratio d’estudiants de fora de l’Estat, gairebé la mateixa nota que la navarresa, amb un 72,6. Les públiques de tots els territoris compten amb significativament menys estudiants internacionals: centres que figuren entre els millors pel que fa a Espanya presenten notes molt baixes en aquest factor – en són exemples les dues Autònomes (11,7 la de Madrid, 23,2 la de Barcelona) o la Complutense (20,3) així com la UC3M, amb un baix 20,2.