18
de Maig
de
2017
Panorama 180 presenta aquesta setmana la vuitena edició del BccN, el Barcelona Creative Commons Film Festival. Aquest és un festival de cinema que projecta pel·lícules amb aquest tipus de llicència i que pretén apropar la filosofia de la cultura lliure i el procomú al sector cinematogràfic o provocant, amb l'experiència pràctica, nous models de relació positiva amb les lògiques d'internet. Fernando Paniagua és un dels membres de Panorama 180, una entitat sense ànim de lucre dedicada a "reflexionar sobre el món audiovisual i les llicències lliures" que ha dut el BccN a ser un espai de referència mundial pel cine en Creative Commons.
Un referent mundial (i reproduïble)
El festival, que se celebra al Macba del 7 a l'11 de juny, ja fa vuit anys que s'organitza i va començar el 2010 en un centre cívic. "El que fem és combinar el millor de la producció audiovisual amb llicències lliures de l'any amb taules rodones, debats, reflexió, tallers i divulgació", explica Paniagua. El programa del festival té una pota audiovisual, però també un important protagonisme de projectes experimentals com live cinema o experimentació amb tecnologies obertes.
Cada edició compta amb entre 15 i 20 projeccions entre curts i llargmetratges de ficció i no ficció i l'assistència d'entre 1.500 i 2.000 persones. "Ens volem mantenir, no volem créixer desmesuradament, som una rara avis en aquest sentit", afirma Paniagua, el que volen és "que ens copiïn".
Amb aquest objectiu, l'associació Panorama 180 ha impulsat a través de la Comunificadora de Barcelona Activa, la xarxa CCWorld: "Hem llicenciat el festival amb llicències lliures de manera que qualsevol entitat sense ànim de lucre el pot reproduir". Aquest és un projecte per estendre la consciència dels Creative Commons arreu i que compta amb més de 30 festivals autònoms i autogestionats repartits en més de 10 països. La xarxa CCWorld ha internacionalitzat, així, el projecte nascut a Barcelona a països com Mèxic, Xile o la República Txeca.
Aquest salt internacional fa que "pel·lícules que normalment haurien tingut un recorregut molt local s'han visualitzat en cercles més llunyans".
Una eina pel món digital
Els Creative Commons són una eina que "s'adapta millor al contingut digital", explica. Aquesta modalitat permet decidir de manera implícita quina protecció es vol donar a un treball, generant sis supòsits: "Des del més semblant al copyright al supòsit més semblant al domini públic". Aquestes llicències especifiquen si es permet la còpia derivada, la modificació o no de l'obra, l'explotació comercial i, combinant aquests ítems -reconeixement de l'autoria, la creació o no d'obra derivada i l'obligació de compartició- es generen uns supòsits que permeten "controlar millor explícitament com vols que circuli la teva feina creativa a Internet". Pel col·lectiu aquesta opció és molt més realista que no pas el copyright del món analògic.
Entre les pel·lícules que es projecten al BccN hi ha films que han estat seleccionats pels Oscar, la Berlinale o d'altres d'àmbits més locals. Alguns d'aquests projectes durant un any tenen un recorregut comercial tradicional i després alliberen el treball: "És una llàstima que aquestes pel·lícules després d'un temps es quedin en un calaix, amb els CC s'aconsegueix que arribin a més gent". Des de Panorama 180 expliquen que no es tracta de "boicotejar la indústria, sinó de fer que la cultura pugui circular el màxim possible, sempre que les productores puguin rendibilitzar la seva feina i inversions".
La idea de muntar aquest festival va sorgir de Luis Roman, un dels fundadors del projecte, que considerava que "les llicències CC no eren prou conegudes a casa nostra". Després d'uns anys, el BccN és un referent mundial de tot el que té a veure amb l'audiovisual i les llicències lliures. "Intentem veure Internet i la possibilitat de compartir o copiar com quelcom positiu, sense por", conclou Paniagua.
Un referent mundial (i reproduïble)
El festival, que se celebra al Macba del 7 a l'11 de juny, ja fa vuit anys que s'organitza i va començar el 2010 en un centre cívic. "El que fem és combinar el millor de la producció audiovisual amb llicències lliures de l'any amb taules rodones, debats, reflexió, tallers i divulgació", explica Paniagua. El programa del festival té una pota audiovisual, però també un important protagonisme de projectes experimentals com live cinema o experimentació amb tecnologies obertes.
Cada edició compta amb entre 15 i 20 projeccions entre curts i llargmetratges de ficció i no ficció i l'assistència d'entre 1.500 i 2.000 persones. "Ens volem mantenir, no volem créixer desmesuradament, som una rara avis en aquest sentit", afirma Paniagua, el que volen és "que ens copiïn".
Amb aquest objectiu, l'associació Panorama 180 ha impulsat a través de la Comunificadora de Barcelona Activa, la xarxa CCWorld: "Hem llicenciat el festival amb llicències lliures de manera que qualsevol entitat sense ànim de lucre el pot reproduir". Aquest és un projecte per estendre la consciència dels Creative Commons arreu i que compta amb més de 30 festivals autònoms i autogestionats repartits en més de 10 països. La xarxa CCWorld ha internacionalitzat, així, el projecte nascut a Barcelona a països com Mèxic, Xile o la República Txeca.
Aquest salt internacional fa que "pel·lícules que normalment haurien tingut un recorregut molt local s'han visualitzat en cercles més llunyans".
Una eina pel món digital
Els Creative Commons són una eina que "s'adapta millor al contingut digital", explica. Aquesta modalitat permet decidir de manera implícita quina protecció es vol donar a un treball, generant sis supòsits: "Des del més semblant al copyright al supòsit més semblant al domini públic". Aquestes llicències especifiquen si es permet la còpia derivada, la modificació o no de l'obra, l'explotació comercial i, combinant aquests ítems -reconeixement de l'autoria, la creació o no d'obra derivada i l'obligació de compartició- es generen uns supòsits que permeten "controlar millor explícitament com vols que circuli la teva feina creativa a Internet". Pel col·lectiu aquesta opció és molt més realista que no pas el copyright del món analògic.
Entre les pel·lícules que es projecten al BccN hi ha films que han estat seleccionats pels Oscar, la Berlinale o d'altres d'àmbits més locals. Alguns d'aquests projectes durant un any tenen un recorregut comercial tradicional i després alliberen el treball: "És una llàstima que aquestes pel·lícules després d'un temps es quedin en un calaix, amb els CC s'aconsegueix que arribin a més gent". Des de Panorama 180 expliquen que no es tracta de "boicotejar la indústria, sinó de fer que la cultura pugui circular el màxim possible, sempre que les productores puguin rendibilitzar la seva feina i inversions".
La idea de muntar aquest festival va sorgir de Luis Roman, un dels fundadors del projecte, que considerava que "les llicències CC no eren prou conegudes a casa nostra". Després d'uns anys, el BccN és un referent mundial de tot el que té a veure amb l'audiovisual i les llicències lliures. "Intentem veure Internet i la possibilitat de compartir o copiar com quelcom positiu, sense por", conclou Paniagua.