A escala mundial es llança un de cada tres aliments. Un terç de la producció de menjar al món va a la brossa i no a un estómac. A més de ser un problema social, tenint en compte que 900 milions de persones passen fam a la Terra, també representa un problema ambiental. Si el malbaratament alimentari fos un país seria més contaminant que l'Índia i el primer consumidor d'aigua. Quantitats indignes de menjar van a la bassa, i més després dels dinars i sopars de Nadal. Diverses startups emprenen contra el malbaratament alimentari i afegint big data es dediquen a lluitar contra aquesta xacra.
Too Good To Go
És el cas del moviment Too Good To Go, "massa bo per anar a la borssa", literalment, en anglès. Espanya és el setè país de la Unió Europea en què més menjar es malbarata. 7,7 milions de tones de menjar van al contenidor cada any a l'Estat espanyol. 190 Titànics de menjar a la brossa. "Una barbaritat", segons Oriol Reull, el responsable de Too good to go a casa nostra. Aquesta startup -diguem-ne així- dóna feina a 250 persones al món i 10 a les seves oficines de Madrid.
Espanya és el setè país de la Unió Europea en què més menjar es malbarata
Aquest projecte neix a Dinamarca el 2015 en un buffet lliure en què un grup de joves va observar la gran quantitat de menjar en perfecte estat que anava directament al contenidor. Hi ha alguna manera de rescatar aquest menjar?
Too Good To go es materialitza en una aplicació mòbil que ajuda establiments com negocis de menjar preparat, fruiteries, peixateries, carnisseries, forns de pa que llençarien producte fresc a la brossa a salvar-lo. "L'app fa que menjar que aniria al rebuig trobi un consumidor", afirma Reull. I en plena època nadalenca, més que mai. És per això que el projecte ha anunciat que donarà la seva part de beneficis dels dies 24 i 25 de desembre a l'ONG Acció contra la Fam. D'aquesta manera, pretenen evitar que el menjar que queda a la taula per l'increment del consum d'aliments durant Nadal vagi a les escombraries.
Ara mateix aquest moviment aposta per introduir-se en el món de la restauració. Treballen amb bars i restaurants i intenten fer-los la feina molt fàcil: "Funcionem amb el concepte de pack sorpresa, els establiments tenen llibertat per posar en aquest paquet sorpresa que comprarà l'usuari el menjar que sobri aquell dia". D'aquesta manea, el client des de casa comprarà un paquet de menjar en un restaurant que li fa patxoca, però no sap què soparà. I a un preu molt més raonable, òbviament. S'informa del preu original, però el preu que paga el client acaba sent simbòlic.
L'usuari des de l'app podrà veure els restaurants que hi ha adderits a l'app. Seleccionarà l'establiment, el paquet que vol comprar i a quina hora el pot recollir. Si li interessa pod adquirir-lo només amb un clic.
Avui dia el moviment és present a nou països amb la visió de "menjar produit, menjar consumit". Ja compten amb cinc milions d'usuaris, 12.000 establiments -Carrefour, Mandarin Oriental o Starbucks hi col·laboren- i han salvat set milions de packs sorpresa. Des de l'app, que ja funciona a Barcelona, reivindiquen que, no obstant això, es pot fer servir a qualsevol indret.
Soy Comida Perfecta
Desiré Taboada va veure i viure en primera persona el malbaratament alimentari des de la indústria alimentària dels supermercats quan treballava en aquests sectors. Per això va decidir llançar Soy Comida Perfecta, el primer supermercat online de l'Estat espanyol que ven productes amb data de consum preferent propera o que tenen defectes d'etiquetatge i que la indústria alimentària destrueix tot i estar en perfecte estat.
La directora del supermercat online Soy Comida Perfecta, Desiré Taboada | Cedida (ACN)
El projecte comença a caminar al Perú el 2016 i madura a Barcelona un any més tard amb Ship2Be. La botiga en línia ven productes alimentaris amb un gran descompte per evitar que siguin destruïts. "Negociem amb la indústria que ens proporciona els productes i els posem a la venda", detalla. Unilever, Pastas Gallo, Borges, Nestlé són algunes de les empreses a qui aquesta startup compra producte.
Unilever, Pastas Gallo, Borges, Nestlé són algunes de les empreses que col·laboren amb Soy Comida Perfecta
Un dels criteris que les cadenes tenen per acceptar productes als lineals és que encara tinguin dos terços de la vida útil o de consum preferent. "Hi ha productes que tenen tres anys de vida útil, quan només els queda un, moltes cadenes els rebutgen", és llavors quan, tot i ser perfectes per consumir, els destrueixen. Aquí entra Taboada i el seu equip.
En el seu estoc compten amb, per exemple, "capses de cereals abonyagades o un Martini amb l'etiqueta invertida" que estan en perfecte estat i que el client pot adquirir més barats i li són entregats a domicili o els pot recollir en un punt d'entrega a l'Eixample de Barcelona. A més d'una segona oportunitat als aliments, aquesta startup ofereix l'oportunitat de fer un estalvi en la compra mensual.
ColorSensing
Més casos. Des de la Universitat de Barcelona ha nascut una spin-off que actua en una passa anterior a la cadena que acaba enviant el menjar a la brossa. Per comprovar que els envasos surten de la fàbrica en bon estat, es fa un control aleatori perforant-los per mesurar que els gasos de l’interior de les safates siguin correctes. Aquests envasos analitzats queden inutilitzables i s’han de llençar. Però això era fins ara. ColorSensing ha desenvolupat una tecnologia que permet conèixer l’estat dels aliments envasats sense obrir-los.
La tecnologia de ColorSensing aporta criteris objectius per mesurar la qualitat i la frescor dels productes de menjar envasats a través d’una safata intel·ligent. A partir d’un codi QR i d’un software de lectura i processament d’imatges, la tecnologia permet mesurar paràmetres de l’interior de l’envàs com ara els gasos, la temperatura, el PH i la humitat, entre d’altres, de manera no invasiva. Gràcies, doncs, a aquesta tecnologia, es protegeix el consumidor, es redueix el malbaratament i s’assegura la qualitat del menjar durant el seu transport des de la fàbrica fins al supermercat.
La tecnologia va sorgir d’un projecte d’investigació del Dr. Daniel Prades, del Departament d’Enginyeria Electrònica i Biomèdica de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona, i qui actualment és el director executiu d’estratègia de la spin-off. María Eugenia Martín n’és la directora executiva, i Peter Pfeiffer i Ismael Benito en són els enginyers químic i electrònic, respectivament.