Voler és poder. O no. Com diu la dita popular, si un lluita pel que vol, ho aconsegueix. Però en el cas de tirar endavant una startup, potser no és tan fàcil. Podem tenir una idea molt bona, però que no hi hagi diners per fer-la créixer. O podem tenir moltes ganes, però no tenir un equip o una idea bona. Els peròs en l’emprenedoria són constants i per això “hem de trobar l’equilibri entre el voler i el poder”, assegura la CEO i cofundadora d’Onyriq, Ainhoa Tolentino. Ara bé, tot i els entrebancs i les dificultats, “emprendre val la pena”.
“Tot i alguns obstacles i decepcions, hi ha moments durant el dia a dia en els quals et sents molt afortunat”, confessa la CEO i cofundadora de ColorSensing, María Eugénia Martín. Tres dones emprenedores expliquen durant una xerrada del Bizbarcelona els problemes amb els quals s’han topat a l’hora d’emprendre. “Què li diríeu a la vostra jo de fa set anys quan pensava muntar un nou projecte?”, pregunta Pedro Olivares, conferenciant i moderador de la taula rodona. Un exercici de reflexió i de mirar al passat per tirar endavant.
“No tot és tan fàcil com sembla i jo crec que al final es neix una mica amb la vocació emprenedora perquè si no no ho resisteixes”, afirma la CEO i cofundadora de Dinbeat, Talía Bonmatí. La cultura del si vols, pots és molt a dins de nosaltres, “però a vegades no es pot, i has de ser conscient que això pot ocórrer, perquè si no la frustració serà molt gran si no surten les coses”, afegeix Tolentino. I és que, tal com afirma l'emprenedora, pots tenir idees de projectes tecnològics que vols desenvolupar però t'enfrontes a la realitat de l'empresa: no tens prous ingressos.
I és que si en la vida planificar és complicat, més ho és encara a l’hora d’emprendre. Les tres emprenedores coincideixen que pots tenir un pla A, un pla B i fins i tot un pla C, i que tots tres fallin. “Sempre hi ha coses que passes per alt. És difícil planificar en alguna cosa que no has fet mai, en un sector en el qual no tens experiència i sobretot desenvolupant hardware”, explica Bonmatí. Per això aconsella que “el més important és saber canviar de direcció a temps i no tenir por al canvi de rumb”. I el mateix es pot aplicar tant si es tracta de prendre una decisió dins d’una empresa com en el moment de llançar-se a emprendre. “S’ha de fer el salt sense por, perquè sempre hi ha temps de canviar”, afegeix Martín.
Tolentino (Onyriq): "Hem de trobar l'equilibri entre el voler i el poder"
En aquest sentit, Onyriq ha hagut de canviar força de plans i capgirar el model de negoci. La startup, especialitzada en R+D de materials polimèrics, ofereix projectes personalitzats per a empreses i alhora desenvolupa tecnologia pròpia amb l’objectiu d’obtenir patents que puguin llicenciar i vendre i tenir així un ingrés recurrent. Ara bé, en un principi es pensaven que la seva injecció principal de capital vindria dels projectes de r+d per al B2B. “Però el mercat va canviar radicalment i vam haver de donar-li la volta a la idea per mantenir-nos en peu”, explica Tolentino.
Un pacte de socis per tenir cura del bebè
Una startup és com un bebè per als seus fundadors. Un fill que de qui han de tenir cura i amoixar. I per això establir un acord entre els socis és vital perquè aquest projecte acabat de néixer comenci a caminar i creixi. De fet, en els inicis d’una startup tot és molt bonic i l’equip comença molt il·lusionat. Tant que fins i tot es creu que tots els plans que tens al cap funcionaran, “i normalment això no passa mai”, reconeix Tolentino. És per això que les emprenedores confessen que a mesura que les coses no surten com s’esperava, cada vegada hi ha més persones de l’equip que es tiren per enrere. I això, quan es tracta de socis, és un gran maldecap.
Per aquest motiu, l’advocada de Dinbeat assegura que un pacte de socis és bàsic. Com es reparteix el capital social?, quin rol té cada un?, quina és la finalitat de l’empresa: volem viure d’ella tota la vida o vendre-la?, ens dediquem exclusivament a la startup o no? Moltes preguntes que a vegades els emprenedors no es plantegen i que, després, es queden en blanc quan els inversors ho pregunten. En aquest sentit, totes aquestes respostes han de quedar registrades en un document que, si tot va bé, “es quedi en un calaix i no s’hagi de treure mai”, bromeja l’advocada.
Imatge de la taula rodona amb les fundadores de les startups | Bizbarcelona
Ara bé, si les coses no surten com un espera, com ho fem per treure algun soci de la companyia? “Una SL és el pitjor contracte de tots, pitjor que un matrimoni que es resol amb un divorci que val 400 euros”, afegeix l’advocada, qui apunta que “fer fora a un soci és de les coses més complicades que hi ha i per això s’ha de regular molt bé en el pacte”.
De fet, totes tres startups tenen aquest pacte que els ajuda en la gestió de les persones que formen part de l’empresa. En el cas de ColorSensing, en ser una spin-off, havia de quedar molt clar la participació que tenia la universitat en la companyia. “Un consell que donaria a tots els emprenedors és que es prenguessin el seu temps per a trobar els socis adequats”, afirma Bonmatí. La CEO de Dinbeat reconeix que quan van arrencar amb el projecte no tenien cap soci expert en veterinària, cosa que els hauria anat molt bé per tenir una visió diferent d’una persona amb molta experiència en el sector.
"Una SL és el pitjor contracte de tots, pitjor que un matrimoni"
Però tan important és buscar els socis adequats com també saber dir que no a una persona que vol entrar en la companyia. Això precisament els va passar a ColorSensing, que eren un equip molt gran provinent de la recerca i van haver de triar qui encaixava millor en funció de si els seus objectius estaven alineats o no amb els de la companyia.
I per acabar, un últim consell de l’advocada de Dinbeat: “Molts emprenedors, com no tenen diners, ofereixen una participació de la societat a qualsevol que vulgui invertir. No ho feu. És el vostre bebè, no el repartiu”. Missatge captat. Més clar impossible.