Carlos Pierre (Barcelona, 1991) és fundador i CEO de Badi. Abans, "el Tinder dels companys de pis". Ara, "el Netflix dels companys de pis". Després d'haver estudiat ADE a IQS i haver treballat com a auditor a PwC, Pierre s'ha convertit en un dels emprenedors menors de 30 anys més influents de Forbes i ja ha aixecat fins a 39 milions d'euros d'inversió. "He visitat quasi tots els fons d'inversió d'Espanya i pràcticament tots m'han dit que no", assegura. Igual que al seu cosí Oscar Pierre, fundador i CEO de Glovo. En aquesta entrevista a VIA Empresa, parlem del canvi d'auditor a emprenedor, de Tinder a Netflix, de Barcelona i de la cultura del pelotazo. Però, sobretot, de buscar i trobar pis ara i d'aquí a 100 anys.
Jove, emprenedor i ara també a la llista Forbes de menors de 30 anys.
Dóna molta visibilitat i no només a mi sinó a la startup. T'escriuen inversors, mitjans de comunicació... Tot i això, sempre prefereixo els reconeixements d'empresa que duren més que els personals.
En quin moment passes d’auditori de PwC a emprenedor?
Quan vaig acabar la carrera, no sabia què fer i vaig començar auditoria en una de les Big Four. La feina estava bé, ho veia com una etapa on aprendre però no com una feina per a tota la vida. Vaig estar-hi un any i mig i vaig marxar quan va néixer l'idea de Badi. Si hagués tingut una feina que m'hagués agradat més, potser encara seria allà.
"Ens volem distanciar d'aquesta imatge de "Tinder dels companys de pis"
Per què Badi?
Volia muntar una cosa per mi mateix. M'agrada crear, dissenyar i fer un producte. M'interessava molt la tecnologia, tenia una llibreta on apuntava coses i vivia a Sant Cugat i havia d'anar cada dia a Barcelona. Era el moment de buscar-me un pis però per a mi sol era impossible. Els preus eren una bogeria i havia de buscar una habitació en un pis compartit. Els preus no deixen de pujar, hi ha molta més demanda que oferta i això serà cada cop pitjor en els pròxims 100 anys. La solució és compartir i a l'hora de buscar tota l'oferta està gestionada per pàgines de classificats tant aquí com a Espanya, Regne Unit o Estats Units. Buscant per Internet vaig trobar un blog on una noia explicava que va penjar la foto de la seva habitació al seu perfil de Tinder i va posar que buscava un company de pis. Va començar a rebre sol·licituds, veure perfils, acceptar o rebutjar. Llavors, em vaig adonar que hi ha un component social que un classificats no té, s'ha de verificar i donar seguretat i després, un xat és molt més ràpid que trucar o enviar un correu.
S'associa Badi al "Tinder dels companys de pis".
No m'agrada perquè ara som una empresa de Real Estate que gestionem habitacions i oferim el millor servei perquè qualsevol en pugui llogar una. Hi ha un component social, però la gent quan escolta Tinder es pensa que Badi és una plataforma per lligar i ens volem distanciar d'aquesta imatge de "Tinder dels companys de pis".
Com se soluciona el problema d'oferta i demanda de l'habitatge?
Estem en un mercat d'oferta restringida com és el cas de l'habitatge de lloguer. Passa a totes les ciutats i per això existeix Badi. Poca oferta i molta demanda i nosaltres que facilitem que hi hagi la connexió més eficient possible. Tenim un sistema de recomanació i volem ajudar-te en la cerca. Per exemple, si ets un estudiant i Badi ho detecta i es buscaran pisos que encaixin per preu, per ubicació, per proximitat a la universitat... Serem el doble de persones entre 50 i 100 anys. No hi cabrem. Ens queixem que la ciutat està plena de cotxes, però hi ha cotxes buits. Doncs el mateix.
El mateix?
Badi no veu un pis, sinó tres habitacions. Desbloquegem l'oferta per fer la demanda més rendible.
"Badi no veu un pis, sinó les seves habitacions"
Famílies incloses?
Hi ha cada cop més persones en el planeta i la gent viu més temps. Com més temps vius, més gent gran hi ha i quan els fills marxen, poden llogar les habitacions a estudiants per poder pagar la pujada del lloguer. Passa amb gent gran, parelles...
Com apliqueu la intel·ligència artificial?
Tothom utilitza la paraula intel·ligència artificial. Nosaltres fem mecanismes molt senzills de machine learning que és un algorisme que va aprenent. Cada dia tenim milers de matches i sabem que normalment un estudiant vol compartir amb un estudiant. Un treballador no vol compartir amb un estudiant, de la mateixa manera que un estudiant no es pot pagar segons quins preus. T'ho has d'imaginar com un Netflix.
Del Tinder al Netflix dels companys de pis.
[Riu].
“He intentat fitxar sempre a gent millor que jo i preguntar molt”, assegures. Què has preguntat?
Una capacitat que hauria de tenir un manager o qualsevol persona que gestioni un equip és sintetitzar la informació i transmetre la visió. Si transmets bé allò que vols fer, pots convèncer la gent del teu voltant, els millors inversors i també un equipo potent. Per crear una empresa gran i amb molt d'impacte, necessites: resoldre un problema mundial, fer-ho amb els timings adequats i l'equip. Fa 100 anys Badi no hauria funcionat. Triomfes si tens una idea collonuda, amb timings adequats i bon equip.
"Triomfes si tens una idea collonuda, amb 'timings' adequats i bon equip"
Com és la relació entre startups i corporates?
A nosaltres no ens serveixen els portals immobiliaris, però sí les empreses immobiliàries. Si hi ha algun inversor en alguna gran empresa que vol llogar habitacions escolliran Badi. Per això, llançarem un sistema de pagaments que també permetrà publicar diferents habitacions alhora. Estem parlant de partners residencials que ho volen llogar per habitacions.
L’última ronda que has tancat és de 26 milions d’euros. GoodwaterCapital és inversor de Facebook, Twitter o Spotify. En què la vols destinar?
Producte, equip i expansió.
“He vist 117 fons i hem acumulat centenars de no”, assegura el teu cosí i fundador de Glovo, Òscar Pierre.
Exceptuant alguns casos, el meu cosí i jo hem anat a parlar amb els mateixos fons. Ens diuen que ens assemblem. Costa molt i reps molts 'no'. Ho comparo amb tenir un fill, portar-lo a l'escola i que et diguin que no. Una startup és teva, amb molt esforç al darrere... Quan algú et diu que no li interessa, et preguntes: "Per què no?".
Per què no?
Els fons no només se centren en la idea sinó en els seus objectius, la seva estratègia i el moment. És important no disparar a tots els fons d'inversió perquè et diran molts més no. És menys difícil que endur-te un no si parles amb un fons de consumer, marketplace, real estate i amb stage pre-revenue.
I un cop ja t'han dit que no?
No insisteixes, fas un pitch i parles amb l'equip. Has de ser molt eficient quan un fons et diu que no. No passa res.
Carlos Blanco va explicar en un First Tuesday que va decidir no invertir en tu, però sí en el teu cosí.
He visitat quasi tots els fons d'inversió d'Espanya i pràcticament cap ha invertit. Aquí són molt conservadors, hi ha menys diners i han d'escollir projectes amb ingressos.
"El meu cosí [Oscar Pierre] i jo hem anat a parlar amb els mateixos fons. Costa molt i reps molts 'no'"
El sector startup a Barcelona cotitza a l'alça?
No es pot negar que està creixent. No parem de veure articles sobre això, però és molt poc madur. No hi ha molts diners i la mentalitat és molt diferent que la d'Estats Units. Allà et pregunten quan sortiràs a borsa i aquí, quan vendràs l'empresa. Però, ho entenc perquè els inversors d'Estats Units han vist néixer Facebook, Twitter... I aquí no.
És una qüestió de temps?
Totalment. Per sort, ara els fons d'Estats Units i Europa estan veient Barcelona. Pots captar diners de fora, créixer, fitxar gent d'aquí i de fora, consolidar, crear noves startups.. És com un cercle.
Dins el consell de Badi hi ha Tao Tao (GetYourguide), Alex Finkelstein (Spark Capital), Didac Lee i Nikolas Krawinkel, un dels primers inversors d'Skype. Queda’t amb un consell que t’hagin donat.
Després de tancar les sèries A, em van repetir molts cops: "El 90% del teu temps et dedicaràs a fitxar gent". Vaig riure, però realment és així. Un cop valides la idea, el més important és l'equip. La meva feina és fitxar la gent adequada que alhora fitxin gent adequada i que puguin treballar bé junts.
Badi monetitza?
Encara no, però volem monetitzar aquest any. Llançarem la plataforma de pagaments i serveis addicionals com assegurances. Ho volem monetitzar per la transacció, la reserva de les habitacions que es fa a través de Badi.
Existeix la cultura del pelotazo?
Existeix i sempre existirà. No sé si es pot canviar. En el nostre cas no és així perquè nosaltres no repliquem un model sinó que veiem una tendència a escala global, cada cop hi ha més gent, el planeta no creixerà i s'ha de solucionar arreglant el mercat immobiliari. És un projecte que durarà anys i hi ha mil coses per fer i millorar. Es necessita diners per estar a escala mundial. Hi ha moltes coses que hem de provar i que encara no sabem. Volem tenir el millor sistema de reserves del món, tenir el millor servei post-transacció com contractes, pagaments mensuals, despeses compartides, neteja... El model de Badi no és el del pelotazo.
"La cultura del 'pelotazo' existeix i sempre existirà"
Acceptaries una oferta de 230 milions d'euros com Social Point?
Si et fan una oferta d'aquesta quantitat és perquè segurament ho val. I si ho val, segurament pot valdre més. Però, no és un tema tant de diners sinó d'allò que vols fer a la vida. M'agrada treballar motivat, amb el meu equip, a l'oficina i fent feina amb impacte. Em poden donar els milions que sigui demà, però que faig demà passat? M'agrada molt la meva feina. Seria estrany...
Si Badi no tenia sentit fa 100 anys... El tindrà d'aquí 100 anys més?
Molt més que ara. Som més, vivim més temps, els preus de lloguer pugen, les ciutats s'expandeixen... Una de les solucions més òbvies serà compartir els espais. Hi ha tres formes d'evitar això: colonitzar Mart però no sé quan passarà, agafar tota l'estructura immobiliària i dividir un pis en tres de 20 metres quadrats amb condicions lamentables o compartir els pisos amb zones comunes millorant la qualitat de vida. A Badi tot això està començant. Ens pensem que els preus de lloguer a Barcelona són molt alts, però si a Londres o Nova York són una bogeria. És el mercat, d'oferta i demanda.
I si hi ha una bombolla?
Pot haver-hi un cicle amb uns anys de pujada, després de baixada... Però és inevitable que serem el doble de persones d'aquí a 50 o 100 anys i crec que els preus seguiran pujant.