Barcelona està d'enhorabona i l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, encara més. El carrer Consell de Cent de Barcelona -amb una remodelació promoguda per l'equip de Colau després d'anys amb diversitat d'opinions- és el desè amb més personalitat del món, segons el rànquing The 30 coolest streets in the world que ha elaborat un grup d'experts de la revista Time Out London. La publicació destaca la seva pacificació i assegura que des d'aleshores "passejar per l'Eixample ja no és una mala passada".
També qualifiquen de "vibrant" els sis quilòmetres que van des del parc Joan Miró fins al passeig de Sant Joan, que, per cert, el 2021 va ser premiat com el segon millor carrer del món per la mateixa publicació. "Un tram ple de restaurants, botigues i llocs de trobada" diu la revista de Consell de Cent. A més, detallen tot el que s’hi pot trobar, com bars per fer un vermut (sobretot el Morro Fi), pastisseries d’autor, botigues de CBD, locals per menjar truita, degustar un “hot pot” xinès, i salons de bellesa. I també l'ambient LGTBIQ+-Friendly de locals com el Priscilla Café o Plata Cocktail Bar.
"Passejar per l'Eixample ja no és una mala passada", segons Time Out London
A la llista hi ha un total de 30 carrers d’arreu del món. Aquests són els que encapçalen el rànquing de l’1 al 10 amb una tria molt pintoresca:
1. High street, Melbourne
2. Hollywood road, Hong Kong
3. East eleventh, Austin
4. Guatemala street, Buenos Aires
5. Commerical drive, Vancouver
6. Jalan Petaling, Kuala Lumpur
7. Rua da Boavista, Lisboa
8. Arnaldo Quintela, Rio de Janeiro
9. Chazawa-dori, Tòquio
10. Consell de Cent, Barcelona
La sentència judicial (sense efecte) contra Consell de Cent
Revertir un carrer àmpliament premiat? El 7 de setembre de 2023 va saltar la sorpresa perquè el Jutjat Contenciós Administratiu número 5 de Barcelona va dictar una sentència que ordenava a l’Ajuntament de Barcelona “retornar” el carrer del Consell de Cent a l’estat en què es trobava abans d’estrenar-se la superilla de l’Eixample. En concret, la magistrada donava la raó a la denúncia presentada per Barcelona Oberta, un col·lectiu que es defineix com una "unió d'eixos comercials i turístics de Barcelona", formada, entre d'altres, pel Corte Inglés, l'Illa Diagonal, el Born Comerç, els Amics de la Rambla, Arenas o l'Associació d'Amics i Comerciants de la plaça Reial. La sentència obligava el consistori barceloní a desfer l’eix verd de Consell de Cent, al tram entre els carrers de Casanova i del Bruc, i a desfer també la plaça nova que s’havia creat a l’encreuament entre Consell de Cent i Enric Granados.
Ningú, ni tan sols les entitats que van portar el projecte als tribunals, volen que es reverteixi Consell de Cent
La sentència també recriminava a l’Ajuntament que no constava cap estudi o memòria socioeconòmica i ambiental sobre les obres. El recurs del consistori barceloní al·legava que no hi ha cap infracció normativa i recorda que abans de l’inici dels treballs es van fer diversos estudis de mobilitat, activitat econòmica, salut i qualitat ambiental per justificar els eixos verds. Encara més, era una de les obres urbanístiques de l'exalcaldessa, Ada Colau, que més acceptació havia tingut entre els veïns.
A més, ni les entitats veïnals, ni l'actual alcalde de Barcelona Jaume Collboni, ni l'anterior alcaldessa, ni tan sols l'associació de comerciants Barcelona Oberta que va interposar la demanda contra la reurbanització del carrer del Consell de Cent. Ningú vol que l'eix verd de l'Eixample torni a ser com abans, una via de pas per als cotxes. I, sembla, que la resposta popular no es va fer esperar i els promotors de la denúncia van haver de sortir al pas de les crítiques en una roda de premsa. "Volem donar tranquil·litat a tota la ciutat", va dir Gabriel Jené en una roda de premsa a la seu de Foment del Treball poc després de reunir-se amb l'alcalde Collboni. "No és la nostra voluntat tornar al Consell de Cent anterior", va insistir el president de l'entitat.
El carrer Consell de Cent es va finançar amb 25 milions d'euros procedents de fons europeus Next Generation
El president de Barcelona Oberta va apuntar que hi havia el compromís de l'alcalde de crear una taula de treball que permeti, gairebé sense tocar la nova configuració de Consell de Cent, atendre la reivindicació dels comerciants, és a dir, adoptar noves mesures que facilitin l'accés amb vehicle privat al centre de la ciutat i superar una situació circulatòria que va qualificar d'“infernal”.
Finalment, a l'oposició generalitzada a revertir l'obra de Consell de Cent influeixen, sens dubte, aspectes econòmics. Més enllà del cost –i les molèsties– que suposaria tornar el carrer a la seva configuració anterior, cal tenir en compte que aquest projecte es va finançar amb 25 milions d'euros procedents de fons europeus Next Generation. Una marxa enrere podria comportar en el pitjor dels casos la devolució d'aquesta partida, un aspecte en què l'actual govern municipal no vol entrar, convençut que no caldrà arribar a aquesta situació extrema.
Especulació a l'Eixample? Les superilles disparen els preus de l'habitatge
Amb l'objectiu de recuperar per als barcelonins una part de l'espai que ocupen els vehicles privats, són nombrosos els barris, com ara Sant Antoni, la Dreta de l'Eixample o l'Esquerra de l'Eixample que han patit grans remodelacions durant els últims anys. Tot i això, després del propòsit d'aconseguir un espai públic amb més zones verdes i que afavoreixin les relacions socials, s'amaga la cara "més negativa" d'aquesta gran transformació: l'augment desmesurat dels preus a l'habitatge i el lloguer. Una situació que preocupa els veïns i comerciants del districte de l'Eixample, sobretot del carrer Consell de Cent.
Que els preus a la capital catalana són cada cop més alts no és una novetat. Segons l'Índex Immobiliari de Fotocasa, Barcelona té el metre quadrat "més car" d'Espanya, amb un increment anual del 7,3%, situant-se als 16,10 euros el metre quadrat al mes. Per això els barcelonins destinen de mitjana el 62% del seu salari a costejar-se un sostre, la xifra més alta de l'última dècada.
Les superilles de Consell de Cent, Rocafort, Comte Borrell i Girona han fet que els propietaris d'habitatges apugin els preus dels pisos de venda i lloguer fins a prop d'un 11%
Segons destaca Idealista, les superilles de Consell de Cent, Rocafort, Comte Borrell i Girona han fet que els propietaris d'habitatges apugin els preus dels pisos de venda i lloguer fins a prop d'un 11%. El preu de la compravenda a la Dreta de l'Eixample ha pujat un 11,3%, arribant el març del 2023 a un valor de 6.636 euros el m2.
Segons dades d'Engel & Völkers Barcelona, el preu aproximat pel que fa a la venda és de 5.000 euros el m2, encara que en algunes ocasions oscil·la des dels 3.700 euros fins als 6.000 euros. El preu mitjà de la compravenda el 2023 és de 475.000 euros. Segons una anàlisi de la mateixa immobiliària, les superilles suposen un augment generalitzat dels preus tant de compravenda com de lloguer. Això és degut a la transformació urbana cap a un model més de vianants, sense trànsit i amb zones verdes, uns paràmetres molt sol·licitats actualment.