El debat sobre la pressió fiscal és un dels més candents en qualsevol estat descentralitzat. A l'Estat espanyol, la gestió dels impostos està en el centre de la majoria de conflictes territorials. La qüestió és, però, què es farà amb la gestió dels tributs? La voluntat política i els objectius econòmics marquen com s'opera pel que fa a la política fiscal, i, a ulls del think tank liberal Fundación para el Avance de la Libertad, la competitivitat i la capacitat d'atracció d'empreses i capitals és un dels factors més rellevants a l'hora d'analitzar els sistemes impositius de cada territori.
Segons l'Índex Autonòmic de Competitivitat Fiscal publicat per l'associació, aquest 2021 Catalunya és el territori menys competitiu de l'Estat pel que fa a la seva política fiscal. El país, segons es pot llegir en l'informe publicat per l'ens, té "el doble d'impostos autonòmics que la resta de comunitats autònomes", i compta amb "greus deficiències pel que fa a l'estructura" dels seus impostos sobre Renda, Patrimoni i Successions. Tant és així que, segons la Fundació, Catalunya és l'única comunitat autònoma de l'Estat que suspèn en la gestió dels impostos, amb una nota global del 4,63 sobre 10. Les valoracions de la hisenda catalana son especialment baixes pel que fa a l'IRPF, amb un 3,27/10 segons el barem de l'organització.
Font: Fundación para el Avance de la Libertad
El territori amb millor valoració fiscal és, segons la Fundació, Madrid. La regió de la capital de l'Estat revalida la primera posició en competitivitat impositiva amb una valoració global de 7,19/10, i notes especialment destacades en l'Impost sobre la Renda dels salaris mitjans-alts i alts i els impostos sobre Patrimoni, Successions i Transferències de patrimoni. La resta de les primeres posicions les ocupen les províncies basques, analitzades per separat, amb un 7,13 per Biscaia, un 7,08 per Alaba i un 6,92 en el cas de Guipúscoa; i Canàries, que es queda amb la cinquena posició amb un 6,35 en nota global.
A l'altra banda de la classificació, acompanyant Catalunya, es troba el País Valencià, amb un 5,08, del que l'entitat destaca que és l'únic territori del final de la taula que ha fet reformes al seu sistema impositiu – tot i que aquestes han baixat la seva competitivitat segons la metodologia de la Fundació. També amb prou feines per sobre de l'aprovat es troben l'Aragó, Astúries i Extremadura, totes elles principalment afectades per la baixa competitivitat del seu impost sobre la Renda de les Persones Físiques.
Impostos autonòmics
Com destacava l'informe, Catalunya és el territori amb més impostos propis amb diferència, amb una quinzena de taxes i tributs establerts per la Generalitat més enllà dels que es paguen directament a l'Estat Espanyol. Amb gravàmens com el de protecció civil, els cànons de l'aigua, la incineració i deposició de residus o els impostos sobre habitatge, el país queda també últim en aquells impostos que depenen exclusivament de les competències autonòmiques.
Lluny de Catalunya, Astúries o Galícia compten amb un total de sis impostos propis, especialment dedicats a la taxació de l'activitat agrícola, així com a les afectacions mediambientals d'aquesta. L'Aragó, amb cinc impostos propis, o Múrcia, també amb sis – crida l'atenció l'Impost sobre Premis del Joc del Bingo del territori mediterrani – també apareixen en els darrers llocs d'una llista que no compta amb les províncies basques, per l'absència d'impostos territorials equiparables als de la resta de l'Estat.
A l'altra banda del ventall autonòmic es troben les Illes Canàries, que només tenen un impost autonòmic – un cànon de vessaments. Les dues Castelles, amb només dos impostos per cap, tots ells de caràcter mediambiental, també reben algunes de les millors qualificacions pel que fa a competitivitat exclusivament autonòmica entre els territoris analitzats per la Fundació. Madrid, en aquest cas, queda relegat a una novena posició – amb quatre impostos autonòmics d'entre els quals destaquen el d'instal·lació de màquines en establiments d'hostaleria o el recàrrec sobre l'Impost d'Activitats Econòmiques.