Prop d'un de cada quatre joves catalans no tenen feina. Tant l'Estat Espanyol com Catalunya es troben al voltant del doble de la mitjana europea de la taxa de desocupació entre els menors de 30 anys, que es troba en el 13% – una xifra similar a la dada general d'atur al país, més d'onze punts per sota de la que mostra el jovent. La xifra és elevada, però no mostra la història completa de la precarietat que aquest sector poblacional pateix a la regió: la temporalitat, la parcialitat o les elevades edats d'emancipació elaboren el mapa d'una joventut llastrada per les condicions d'un país que els endarrereix respecte a la resta d'Europa. L'anàlisi sociolaboral sobre la Situació Juvenil a Europa de l'organització juvenil Avalot, vinculada al sindicat UGT, revela així un panorama complicat per als treballadors catalans.
Catalunya és, doncs, el tercer territori europeu amb més atur juvenil, superat únicament per Grècia, amb un 29,3%, i el conjunt de l'Estat Espanyol, amb un 28,3% – 3,7 punts percentuals per sobre del 24,6% que es pot trobar al país. Només un territori europeu més supera el 20% pel que fa a la taxa de desocupació de les persones d'entre 16 i 29 anys: itàlia, amb un 22%. La resta d'Europa mostra xifres molt més moderades. Si s'observen els països de l'entorn, Portugal es queda en el 15,8%; França amb prou feines supera el 15%, i fins a 10 països de la unió estan per sota de les dues xifres – amb Alemanya al capdavant, amb només un 5,2% d'atur juvenil.
Font: Avalot - idescat/Eurostat
Més enllà de la desocupació, pocs treballadors joves del país es troben en situacions laborals dignes i estables. Catalunya és el segon territori d'Europa amb una taxa de temporalitat més elevada, amb un 45,6% dels joves amb contractes d'aquest tipus – superada només, de fet, pel conjunt de l'Estat espanyol, on més de la meitat dels menors de 30 anys no tenen un contracte indefinit. Els altres dos països que superen el 40% en aquest factor són itàlia (45,6%) i Portugal (43,7%). La comparació de les dades amb la temporalitat general la fa encara més punyent: tot i que les dades de tots quatre països també són altes, ho són molt menys que en el cas dels joves. L'Estat mostra uns 25 punts percentuals menys; a Catalunya la temporalitat general és 26 punts més baixa que la juvenil, i a itàlia i Portugal el salt s'apropa al 30%.
La parcialitat és una història complexa. Tot i que alguns dels països amb més contractes a temps parcial entre el jovent no consten entre els més precaris, Avalot introdueix al seu informe un matís rellevant: la temporalitat per estudis. Als Països Baixos, primer país d'Europa en contractes parcials, més del 60% dels joves que no arriben a la jornada completa ho fan per compaginar la feina amb estudis o pràctiques. A l'Estat Espanyol, però, només el 31% està en aquesta situació, mentre que prop del 52% no troba cap ocupació a jornada completa. Tot i que no hi ha dades disponibles sobre Catalunya, el sindicat afirma que "és d'esperar que la majoria de persones catalanes treballin a temps parcial a causa de la impossibilitat de trobar una feina a jornada completa".
Exclusió i biaixos
Les condicions com la parcialitat i la temporalitat, unides als baixos salaris, provoquen unes elevades taxes de risc d'exclusió social entre les i els joves del país. Val a dir que, tot i que aquesta dada específicament per a Catalunya no existeix, el sindicat recull un estudi del CNJC, que estima que fins al 15,6% dels treballadors d'entre 16 i 29 anys són pobres. La dada és semblant a la de l'Estat Espanyol, líder europeu amb un 16,7% de risc – el mateix que a Romania. Dinamarca seguiria per sobre de Catalunya, amb un 15,8%, seguida de Luxemburg (13,4%), itàlia (12%) i Alemanya (11,3%). A més, entre les desocupades, només un 10,6% reben prestacions o subsidis – una dada que en la població de 30 anys o més arriba fins al 36,4%.
Una dada en què Catalunya no està al capdavant és a la diferència entre l'ocupació masculina i femenina de les persones joves. Tot i que les dades d'atur juvenil segueixen sent de les més elevades d'Europa entre les dones catalanes, el país és un dels únics territoris en què no són sostingudament més altes que les masculines – lleugerament inferiors, de fet. Les dones joves, però, cobren de mitjana substancialment menys que els homes. Entre els treballadors menors de 25 anys, la diferència és d'uns 1.700 euros bruts anuals – 13.928 euros per 12.122 – mentre que entre els treballadors d'entre 25 i 34 anys el salt és encara més gran, d'uns 2.800 euros anuals – 23.034 contra 20.275.
Amb tot, el sindicat considera que la situació sociolaboral de les i els joves de Catalunya és "crítica" i "molt més dramàtica que a altres indrets d'Europa". En un entorn de treballadors i treballadores precaris, sobrequalificats i en risc d'exclusió social, Avalot exigeix, al seu informe, un canvi de model productiu, un impuls a les polítiques actives d'ocupació, l'enfortiment de les inspeccions laborals o la fi de "l'adultocentrisme que impera a la nostra societat" que ha provocat que els joves del país hagin quedat fora d'ajuts i subsidis en moments de crisi com l'actual.