La intel·ligència artificial generativa està redefinint l'educació superior, plantejant dilemes fonamentals sobre què significa aprendre en l'era digital. Des del seu llançament, eines com ChatGPT han revolucionat l’educació. En només dos anys, la seva adopció ha obligat a repensar pràctiques tradicionals com els exàmens convencionals o les tasques individuals, desafiant el paper del docent i dels estudiants. Ja no es tracta només de si aquestes eines s’utilitzen (perquè és així), sinó de com i per a què s’integren en els processos d’aprenentatge.
ChatGPT no és la primera tecnologia que provoca aquest tipus de debats. En el passat, l’arribada d’Internet o, fins i tot, les calculadores, van generar preocupacions similars. No obstant això, l’experiència mostra que prohibir aquestes innovacions és poc realista i, sovint, contraproduent. El veritable repte es troba en aprendre a utilitzar-les de manera que complementin i no substitueixin l’aprenentatge.
En el passat, l’arribada d’Internet o, fins i tot, les calculadores, van generar preocupacions similars
Des de la UIC Barcelona, el projecte ALFA (AI Literacy For All) va néixer el 2023 com una resposta a aquesta necessitat. Dissenyat per alfabetitzar docents i estudiants en l’ús ètic i eficaç de la intel·ligència artificial generativa, ALFA ha fomentat la comprensió crítica d’eines com ChatGPT, posant èmfasi tant en el seu potencial com en les seves limitacions.
Conclusions globals: la ChatGPT Global Survey
Una de les activitats del grup d’investigació d’ALFA va ser la participació en la ChatGPT Global Survey, un esforç internacional per explorar els patrons d’ús, percepció i impacte d’aquesta tecnologia en l’educació superior. L’enquesta, que va recopilar més de 23.000 respostes d’estudiants de més de 140 països, és un dels estudis més grans sobre l’impacte de ChatGPT en l’educació superior. Des de la UIC Barcelona, vam aportar més de 700 respostes, cosa que va permetre identificar tant patrons globals com matisos específics del nostre context.
A Espanya, el 85% dels estudiants declara haver utilitzat ChatGPT almenys una vegada, lleugerament per sobre de la mitjana global del 80%. L’adopció varia segons disciplines: mentre que en àrees tecnològiques i científiques és gairebé universal, en humanitats és més limitada, influïda per percepcions tradicionals sobre la seva aplicabilitat.
Els usos més freqüents inclouen la generació d’idees (65%), la redacció de textos (58%) i la cerca d’explicacions per a temes complexos (43%). Aquestes activitats reflecteixen com ChatGPT facilita tasques que requereixen temps i esforç, especialment en contextos en què la productivitat és essencial. Tanmateix, vam identificar un “tabú” al voltant del seu ús: tot i que molts estudiants reconeixen que seria útil per a tasques com generar idees o redactar textos, l’ús declarat és menor al percebut, cosa que suggereix un ús encobert influït per la pressió acadèmica i social.
A Espanya, el 85% dels estudiants declara haver utilitzat ChatGPT almenys una vegada
La satisfacció amb l’eina està correlacionada amb la freqüència d’ús: els usuaris més intensius tendeixen a valorar-la més, tot i que també són més conscients de les seves limitacions. Malgrat aquesta satisfacció, molts estudiants prefereixen la interacció humana i reporten preocupacions ètiques, com la manca de normatives clares o la privacitat de les dades processades per la IA.
Conclusions i el camí a seguir
Després de dos anys utilitzant ChatGPT a les aules, juntament amb els resultats de la ChatGPT Global Survey i estudis qualitatius, sorgeixen aprenentatges clau sobre com integrar aquesta tecnologia en l’educació superior. Primer, malgrat que detectar textos generats per IA és tècnicament possible gràcies a patrons com estructures excessivament coherents, vocabulari genèric i la manca d’un estil personal, la detecció no ha de centrar-se a penalitzar el seu ús. És important reconèixer-lo per assegurar-nos que l’estudiant faci l’esforç necessari per aprendre, especialment quan l’objectiu educatiu està en el procés i no només en el resultat final. La prioritat ha de ser acompanyar els estudiants en un ús més correcte, marcant amb claredat els límits: quan pot utilitzar-se per millorar un producte final i quan no ha de fer-se servir perquè l’objectiu és desenvolupar habilitats essencials.
Segon, el disseny d’activitats acadèmiques ha d’evolucionar per integrar eines com ChatGPT de manera constructiva. En lloc de limitar-se a prohibir el seu ús, les tasques haurien de fomentar l’anàlisi crítica. Activitats com comparar respostes generades, avaluar-ne la qualitat o identificar errors, no només aprofiten el potencial de la IA, sinó que també reforcen habilitats fonamentals, com el pensament crític i la capacitat de discernir entre informació rellevant i soroll.
Tercer, la formació del professorat és central per liderar aquesta transformació. Els docents no només necessiten entendre les capacitats i limitacions de ChatGPT, sinó també desenvolupar estratègies pedagògiques que equilibrin l’eficiència tecnològica amb l’aprenentatge profund. Aquest canvi no és immediat i requereix temps, reflexió i un compromís amb la millora contínua. Juntament amb això, la investigació ha de continuar, combinant anàlisis quantitatives i qualitatives per ajustar metodologies i maximitzar l’impacte positiu d’aquestes eines.
No es tracta només d’adoptar noves eines; es tracta de replantejar com ensenyem
Els reptes que tenim al davant són significatius, però amb una planificació acurada i un compromís amb l’adaptació, podem utilitzar la IA per enriquir l’experiència d’aprenentatge de manera significativa. No es tracta només d’adoptar noves eines; es tracta de replantejar com ensenyem. La IA pot donar suport a activitats d’aprenentatge, servir com a tutor virtual i millorar materials educatius, tant en contingut com en format. No obstant això, per integrar la intel·ligència artificial generativa de manera efectiva en el currículum, necessitem comprendre sota quines condicions millora l’aprenentatge i quan és més adequat limitar-ne l’ús. Això requereix estudiar l’impacte mitjançant investigació experimental en activitats reals d’ensenyament.
El nostre objectiu és crear un entorn educatiu que sigui innovador i estigui profundament arrelat en el pensament crític i la integritat. Amb una visió compartida, podem modelar el futur de l’educació amb -i no contra- la intel·ligència artificial.