Emprenedors contra el càncer, emprenedors contra el colesterol i emprenedors contra qualsevol malaltia. Els científics també en saben d’emprendre i així ho demostren les xifres: 102 milions d’euros d’inversió en empreses biomèdiques, 3,4 milions d’euros de mitjana per ronda, 32 contractes de llicència signats i 146 projectes col·laboratius amb agents del sector el 2017 a Catalunya. El sector biotech està en plena efervescència.
“Si mirem les xifres d’inversió en termes de collita, la del 2017 ha estat excepcional”, assenyala el director d’Healthequity i director d’innovació del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Lluis Pareras. Per a l’inversor, cada cop hi ha més empreses internacionals i capital estranger que ve, que confia en l’ecosistema. “I la collita del 2018 serà el que no està escrit”, ha deixat entreveure Pareras durant la jornada Startup Day celebrada a Esade.
Invertir en els CEOs
No obstant això, trobar la mitja taronja inversora de les startups no és una tasca fàcil. I menys en el sector biotecnològic, on els retorns a la inversió triguen més temps a arribar. I és que el procés des que es comença a idear el projecte fins que arriba al mercat és un llarg camí que pot durar anys.
Tal com explica Pareras, les idees neixen amb la ciència, quan un investigador descobreix alguna molècula o substància que és capaç d’atacar un problema de salut. Un cop s’obté el fàrmac, aquest es prova en animals i, si no ocasiona efectes secundaris, es demana permís al regulador per fer el primer assaig clínic en humans. A partir d’aquí, s’inicien diverses fases en les quals primer es testa el producte en persones sanes per demostrar que no és tòxic i, després, en pacients per buscar l’eficàcia del fàrmac. I finalment arriba la fase tres, en la qual una gran farmacèutica pot decidir comprar la startup.
Pareras: "Els inversors no invertim en les idees, invertim en els CEOs"
Per això, “es necessiten molts anys i molt de risc, però qui sap esperar troba recompensa”, apunta el director d’Healthequity, qui afegeix que “hi ha pocs sectors que tinguin tant d’impacte en les persones i generin tant retorn a la societat com les solucions que ofereixen les empreses biotech”.
Però un producte innovador o un descobriment científic no són determinats perquè un inversor decideixi posar diners en el projecte emprenedor. “Nosaltres els inversors no invertim en les idees, invertim en la seva execució, i això ho fan els CEOs”, apunta Pareras.
Científics i emprenedors d’èxit
Amb aquesta premissa d’invertir en els CEOs com a filosofia, el director d’Healthequity va decidir posar diners en la capacitat emprenedora de Marc Martinell, director general i fundador de Minoryx Therapeutics. Els inicis d’aquest emprenedor es remunten a l’any 2009, quan Martinell va deixar la seva feina per investigar les malalties estranyes. “Amb poc més que una idea i un paper que deia que podíem utilitzar aquesta tecnologia per desenvolupar fàrmacs per les malalties minoritàries però sense cap tipus de validació, ens vam llançar a la piscina per fundar Minoryx el 2011”, recorda l’emprenedor.
Els inicis de l'empresa van ser durs, però gràcies al suport de les institucions van aconseguir una ronda d’inversió de 19.000 milions d’euros, una de les més grans tancades a Catalunya en el sector biotech. Actualment, la companyia ja es troba en un estat avançat i “veient l’oportunitat real de què el fàrmac arribi al mercat i als pacients”, assenyala Martinell.
Imatge de la ponència al Startup Day d'Esade | Cedida
Un altre cas d’emprenedoria d’èxit és el de Mosaic Biomedicals. La seva fundadora, la Judit Anido, va descobrir una molècula que ajudava a parar el càncer. “En aquell moment, fa 10 anys ja, fèiem descobriments però d’aquí a fer un fàrmac hi havia un llarg pas”, apunta Anido. Per això va decidir agafar les maletes i marxar als Estats Units a fer un MBA. I va ser en aquesta aventura a l’altra banda de l’Atlàntic on es va començar a gestar la idea de Mosaic.
L’any 2012, l’emprenedora va tornar a Barcelona i va muntar la startup. A poc a poc, van anar captant finançament, que els va permetre aconseguir els permisos reguladors necessaris per demostrar que el seu fàrmac podia ser portat als humans amb la màxima seguretat. “Va ser llavors quan es va creuar en les nostres vides l’empresa Northern Biologics, i vam decidir unir esforços”, recorda. Ara, la starutp ja està començant l’assaig clínic del seu producte.
Jugar a una lliga internacional
Veiem les xifres d’inversió en biotecnologia i biomedicina actuals i el nombre d’startups que estan sorgint, “és una foto molt atractiva, però hem de mirar enrere des d’on venim”, apunta Martinell. Quan ell va començar amb el seu projecte, fa uns 15 anys, no hi havia més que quatre petits pioners que es van llançar a crear les primeres startups biotech. No hi havia inversors especialitzats, ni experiència en tecnologia, ni advocats amb coneixement del sector.
Avui, aquesta fotografia ha canviat. “El futur del sector el podem veure amb optimisme, perquè la base, la bona ciència, les bones universitats, els bons hospitals, han existit sempre. El que no hi havia era bons projectes capaços de portar al mercat solucions innovadores”, assenyala Martinell.
Martinell: "La bona ciència ha existit sempre, el que no hi havia era bons projectes capaços de portar al mercat solucions innovadores"
Per a Anido, és molt important que segueixi creixent la xifra d’inversió estrangera en el sector, perquè “no juguem aïllats, sinó que competim a escala mundial, on hi ha països molt més avançats que nosaltres”. Per això, l’emprenedora creu fonamental que grans multinacionals farmacèutiques apostin per empreses nascudes a Catalunya.
L’oportunitat existeix i està arribant. Però quins són els deures encara pendents? “Completar el cicle, que les startups del sector biotech finalment llancin el producte al mercat”, apunta Anido. “A Catalunya hi ha una ciència espectacular, i no es correspon amb el nivell de transferència que existeix, no s’arriba al mercat”, afegeix Pareras.
No obstant això, tots coincideixen que Barcelona és una gran ciutat per emprendre. “Tenim un avantatge cultural, una mentalitat emprenedora que sempre ha existit i això explica que Barcelona sigui una de les ciutats més actives en nous sectors”, assenyala Martinell, qui lamenta, però, que encara “cal una transferència des de la investigació al mercat i que els descobriments de la ciència no es quedin allà, sinó que arribin a tenir una aplicació en les persones”.