Viatjar no és gratis i viure tampoc. Precisament per això, la butxaca sí que importa. Barcelona se situa a la posició 34 de la llista de ciutats més cares del món, dues posicions per davant de Madrid, segons l'últim informe realitzat l'empresa suïssa financera UBS que ha analitzat el cost de vida per any de les 77 principals ciutats del món.
Més concretament, Barcelona i Madrid tenen uns salaris "inferiors" i un cost d'alimentació "inferior" al de moltes grans ciutats. En especial, al trident format per Zuric, Ginebra i Oslo que ocupen les tres primeres places del rànquing més car, independentment de quin sigui l'esforç que han de dur a terme els seus habitants per poder pagar diversos béns i serveis.
Per exemple, una dona es talla els cabells per 94,3 dòlars a la ciutat més cara del món, Zuric, mentre que a Kíev costa de mitjana 22,60 dòlars. No obstant això, una dona suïssa ha de treballar només 3,05 hores per permetre's un servei així mentre que una ucraïnesa necessitaria 12,09 hores de feina.
Segons l'economista en cap i d'inversió d'UBS a Suïssa, Daniel Kalt, l'índex de poder adquisitiu reflecteix que s'està presenciant una "competència més gran" procedent de l'estranger, ja que només hi ha tres ciutats europees entre les deu principals.
De forma general, els habitants de les ciutats europees i nord-americanes acostumen a gaudir d'un poder adquisitiu més elevat, amb Al-Manama (Bahrain) i Hong Kong com a úniques ciutats "no transatlàntiques" que es posicionen dins el top 10. Alhora, Los Angeles té el poder adquisitiu més gran del món en relació al salari mitjà i això li permet una capacitat de compra gairebé un 25% superior respecte als habitants de Nova York.