Moltes vegades sembla que la recerca i l'empresa visquin en dos mons paral·lels i que són incapaços de creuar-se en cap punt. Uns es tanquen als laboratoris o centres d'investigació a trobar les darreres innovacions que puguin millorar el dia a dia de les persones i els altres són al carrer en lluita constant per col·locar el seu producte al mercat. Però per què no aprofitar els coneixements i habilitats d'uns i altres per treure productes o serveis encara més disruptius? Apropar aquests dos mons perquè iniciïn una conversa és l'objectiu de The Collider, un programa impulsat per la Mobile World Capital que vol fer de celestina entre els investigadors i els emprenedors.
Barcelona no només és un gran hub emprenedor i tecnològic, sinó que també compta amb un gran nombre de centres de recerca que treballen dia a dia per treure les darreres innovacions en el món de la ciència. "El nostre territori té una excel·lència científica a escala mundial, amb investigadors de renom i universitats que produeixen gairebé el 3% dels papers de tot el món", assenyala el director de The Collider, Oscar Sala. Ara bé, aquesta excel·lència científica no es transforma en valor de mercat. "Dels 30.000 dòlars de retorn que rep Espanya per la seva investigació, als Estats Units són 7 milions", afegeix.
Per què hi ha aquest gap entre universitat i empresa? Tal com apuntava el doctor en informàtica i catedràtic de la UIB, Llorenç Valverde, en una entrevista a VIA Empresa, "la frase habitual és que la universitat s’ha d’acostar a l’empresa. Jo crec que és un camí que han de recórrer els dos. L’empresa està molt còmode allà on està, però potser no li aniria malament fer passes cap a la universitat". Per a Sala, "part de la recerca no es transforma en valor de mercat perquè la universitat i la corporació no parlen el mateix idioma i no hi ha ningú que faci aquesta traducció entre les dues parts".
The Collider té un espai al Pier 01 del Barcelona Tech City, bressol de molts emprenedors | P.A.
El director de The Collider explica que en l'àmbit de la recerca hi ha tres estadis diferents: el primer és el de recerca bàsica, que s'ha de fer sense un enfocament en el mercat; a l'altre extrem hi ha la corporació, que quan veu que hi ha una tecnologia que els pot ajudar, inverteix en ella i l'agafa sense pensar-ho. "El problema es troba en la fase del mig, en la qual l'investigador ha fet la recerca, comença a funcionar, però està en un idioma que la corporació no entén perquè encara no és una tecnologia prou madura", explica Sala. És en aquesta fase on The Collider vol tenir un paper essencial: "La corporació entén del dia a dia i de la innovació del seu sector, els investigadors entenen de la recerca, però es necessita algú que sigui emprenedor i que sigui capaç de crear un equip mix que uneixi aquests dos mons", afegeix.
Com molt bé apuntava Valverde, "és aquest pensar diferent de les universitats i les empreses on les dues parts haurien de fer un esforç per convergir".
The Collider, combinació de talent
Precisament amb la finalitat de millorar la conversa entre la universitat i l'empresa neix l'any 2017 The Collider, una iniciativa que pretén "transformar aquesta excel·lència científica que tenim en solucions de mercat que milloren la vida de les persones o resolen reptes de la indústria", explica el seu director general. Amb aquest objectiu al cap, el programa es basa en tres eixos fonamentals: el primer de tots és que la recerca ha de respondre l'abans possible a reptes sectorials. Des de Collider es focalitzen en aquella part de la recerca que ja s'ha validat en el laboratori, que comença a funcionar, però que encara és massa jove perquè una corporació l'adopti. Així, seleccionen recerques relacionades amb quatre sectors principals: indústria, mobilitat, energia i salut.
Sala: "Si volem que les coses funcionin necessitem la combinació de diversos actors: corporacions, inversors, científics i emprenedors"
En les edicions, que van del mes de novembre al mes de juny, se seleccionen 10 projectes de l'ecosisema científic i es combinen amb el talent. "D'aquí el nom de collider, que significa combinació. En aquest cas és combinació de talent, ja que si volem que les coses funcionin necessitem diversos actors: corporacions, inversors, científics i emprenedors", assenyala Sala. És per això que el segon eix del programa se centra a buscar el millor talent i crear els millors equips per liderar aquests projectes. Normalment es formen equips de tres persones, en els quals hi ha dos emprenedors i un científic. Un talent que prové d'arreu del món, tot i que amb la restricció -per temes legals- que els sol·licitants han de disposar d'un visat. L'any passat el programa va rebre 1.500 sol·licituds de 61 països.
I finalment, el tercer eix clau és l'acompanyament. The Collider és un venture builder que té com a objectiu "crear impacte i riquesa en el nostre territori a partir de millorar la conversa entre recerca i empresa", puntualitza Sala. És per això que des del programa se centren molt a validar la tecnologia desenvolupada i que aquesta realment tingui un sentit en el mercat. Serà per aquest motiu que, dels 10 projectes que entren en cada edició, es creen entre un 50 i un 60% d'empreses, de les quals un 80% segueixen vives al cap de tres anys.
Quatre startups en marxa
The Collider es troba en aquest moment en l'equador de la seva segona edició, iniciada el passat mes de novembre. Ara bé, abans es va fer una prova de concepte per veure si el mecanisme del programa funcionava, del qual van sortir dos projectes potents i que ara mateix són companyies amb uns 10 treballadors en plantilla. Una d'elles és Saalg Geomechanics, una startup que utilitza la intel·ligència artificial per reduir fins a un 50% els costos de l'obra civil. La seva tecnologia ja ha estat validada per grans constructores com DHL, Ferrovial o Cemex i ja està funcionant en molts països d'Amèrica Llatina. La segona sorgida de l'edició zero és Pharmacelera, que ajuda els laboratoris a reduir el temps de desenvolupament de fàrmacs i també el seu cost.
"Dels 10 projectes de cada edició de Collider, es creen entre un 50 i un 60% d'empreses, de les quals un 80% segueixen vives al cap de tres anys"
Pharmacelera és una excepció i va entrar en l'edició pilot del Collider quan l'empresa ja estava constituida. Però així i tot el programa "ens ha aportat un mentoring que ens ha permès pensar en com escalar la companyia i en professionalitzar l'organització i els processos", explica el seu CEO, Enric Gibert. "A més del networking i la visibilitat que ofereix un programa i un espai per on passen molts actors de l'ecosistema", afegeix.
La startup aplica el machine learning, la intel·ligència artificial i algorismes complexos de mecànica quàntica pel descobriment de nous fàrmacs. Utilitza una plataforma computacional que identifica molècules dins de bases de dades i indica quines tenen més probabilitats de convertir-se en un medicament. "D'aquesta manera es poden reduir els costos d'un projecte d'R+D en 500 milions de dòlars i millorar també les probabilitats d'èxit d'una molècula", explica Gibert. Pharmacelera, que va entrar en el mercat a mitjans de l'any 2018, ja té els primers clients -entre els quals hi ha el Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO)- i està començant a facturar.
L'equip fundador de RheoDx al Pier 01 del Barcelona Tech City | Cedida
Ja en la primera edició del programa, es van crear quatre companyies dels vuit projectes que van participar. Una d'elles és RheoDx, "una startup que amb sis mesos de vida està generant molt interès en els inversors", apunta Sala. L'empresa desenvolupa una solució portàtil que millora l'eficiència en el seguiment de pacients amb malalties hematològiques. El dispositiu, connectat al núvol, permet detectar anomalies de les cèl·lules amb només una gota de sang. "Actualment en el món es realitzen 120 milions de transfusions a l'any i un 20% d'elles són innecessàries. Això succeeix perquè els metges no tenen mètriques concretes per determinar el nombre de bosses a transfondre, la qual cosa suposa un sobrecost de 4 bilions de dòlars a l'any", explica un dels fundadors i CEO de RheoDx, Oliver Balcells. Gràcies a la seva tecnologia, es podria reduir molt el cost a escala global.
La startup, nascuda de la unió de Balcells, economista i expert en finances, l'enginyer Joan Grasas i la biòloga Samantha López. Tres persones de tres àmbits molt diferents i que no es coneixien però que gràcies al Collider han aconseguit muntar un projecte junts que preveu arribar al mercat el 2020. La startup ja ha tancat una campanya de crowdfunding de 350.000 euros i ha rebut un ajut de 75.000 de l'Startup Capital Acció i un préstec Enisa de 150.000 euros. Un finançament que esperen ampliar amb una segona ronda l'any vinent d'entre 1,5 i 2 milions d'euros per arribar al mercat.
Cada cop més a prop
El juny finalitzarà la segona edició de The Collider i es donaran a conèixer els projectes que tenen possibilitat de treure un producte innovador i disruptiu al mercat. I és que "el programa funciona i els indicadors ens diuen que tot el que generem té utilitat per a les corporacions i els inversors", assenyala Sala. És per això que per a la tercera edició volen anar una mica més enllà i donar encara més protagonisme a les corporacions. "És molt important que hi hagi corporacions disposades a conviure amb els emprenedors i els projectes de recerca des del primer dia", afegeix.
A més, a part dels quatre àmbits dels projectes, volen anar també cross-sector, és a dir, seguir amb salut, energia, indústria i mobilitat però creuant-los. "I si porto la salut al cotxe o a la indústria? Si pensem en reptes molt ambiciosos i combinem tecnologies, crearem solucions realment diferents i disruptives", comenta el director general de The Collider. I, finalment, s'ampliarà a 15 el nombre de projectes acceptats en la tercera edició. Senyals que el projecte és sòlid i que la conversa entre universitat i empresa cada cop és més fàcil i està més a prop.