Si la importància de Barcelona com a capital d’emprenedoria i innovació va a l’alça, en part és per l’increment d’inversió estrangera. El venture capital internacional representa més del 60% a Catalunya en els últims tres anys, oferint entre 70 i 250 milions d’euros anuals. Unes operacions que segueix de prop Oriol Juncosa, cofundador i Managing Partner d’Encomenda Smart Capital, fons de seed capital especialitzat en fases d’early seed. Amb més de 100 milions de capital risc internacional captat per a les empreses a les que ha donat suport, Juncosa ha exposat en un dels Esmorzars de Finançament d’Acció les claus per aconseguir capital risc internacional.
Mínima experiència
“El principal motiu per aixecar capital risc internacional és que el mercat de les empreses és global”, anuncia d’entrada. Els grans fons internacionals “acostumen a tenir més capital disponible que els inversors locals i a oferir valoracions més interessants”. Tot plegat, constata el dirigent d’Encomenda, acaba generant exits més elevats.
Ara bé, per accedir a aquest tipus de finançament, Juncosa deixa clar que “en el 99% dels casos han d’haver passat per fons de capital risc local que tinguin perspectiva internacional”. Al seu entendre, els fons internacionals “agraeixen que l’empresa hagi passat per un fons local amb el que tenen bona relació”. No en va, quatre de les cinc vendes tecnològiques dels últims anys a Espanya tenien capital local i internacional.
"Els grans fons internacionals acostumen a tenir més capital disponible que els inversors locals i a oferir valoracions més interessants”
Els sectors més accessibles
Els principals sectors on actua el capital risc internacional a casa nostra són els de la tecnologia i biotech. “També en part a sectors industrials i de consum, però no amb el mateix nivell d’atracció”, assegura Juncosa. Normalment, aquests fons destinen a casa nostra un capital d’entre cinc i 25 milions d’euros per ronda, és a dir, entren en l’etapa growth de l’empresa. “A l’early stage segueixen predominant els fons nacionals i el late stage (+25M), està creixent però a menor ritme”, reflexiona.
L’origen del capital és europeu (Londres, París, Berlín/Munic) i asiàtic. “Bastants dels exits que hi ha hagut, com Wuaki o Trovit, han estat comprades per empreses japoneses. I hem vist grans family offices asiàtics entrant de forma molt forta a Espanya”, diu Juncosa. En canvi, els inversors americans “s’estan concentrant aquí amb rondes a partir de 20 milions d’euros”, ja en etapa de consolidació.
Quan cal anar a buscar el capital internacional?
“Depèn de la fase en què es trobi l’empresa”, insisteix el responsable d’Encomenda. “En fases inicials és bo que el teu inversor estigui realment a prop”. Així doncs, l’expert recomana tenir un producte desenvolupat i els primers ingressos abans de llançar-se a la recerca d’inversors internacionals.
Serà en aquesta fase de creixement quan les startups puguin captar més fàcilment l’atenció del capital internacional, coincidint amb el fet que “hi ha pocs fons nacionals que puguin invertir més de cinc milions d’euros”.
Com preparar-se?
“Si vols fer una empresa global i captar capital risc internacional, s’ha de parlar anglès”. Juncosa insisteix especialment en un aspecte que se sol donar per descomptat, però que no ho és tant. “Hi ha equips fantàstics amb bons productes però que sovint fallen amb l’idioma. És un greu problema. Aquest és l’impediment més gran per aixecar capital internacional”, sentencia.
“Si vols fer una empresa global i captar capital risc internacional, s’ha de parlar anglès”
Alhora, assenyala que “el finançament internacional ve quan un ja té brots verds a fora, ha aconseguit el primer client o ha realitzat alguna prova pilot”. De fet, afirma, “difícilment algú internacional invertirà sense aquesta experiència”. Això no vol dir tenir oficines fora. De fet, “planificar tenir 15 oficines internacionals en dos anys és la millor recepta pel fracàs”, assegura.
Per Juncosa, tenir una mínima experiència internacional significa “haver tingut converses, tests, pilots...”. També és bo “tenir recursos humans internacionals, que a Barcelona és fàcil de captar i s’ha d’aprofitar”.
Un pla internacional
Com és lògic, també cal tenir una estratègia i un pla de negoci internacional. “Quan l’emprenedor fa el pitch internacional ha de tenir molt clar com es compara amb els seus competidors internacionals i com s’hi vol diferenciar”, diu el dirigent d’Encomenda.
Al capdavall, “els inversors volen trobar winners globals. Gent que sigui d’on sigui és capaç de portar la seva empresa en el Top 5 o Top 10 mundial”. Poder-ho expressar de forma clara, doncs, és molt important.
Sense por de perdre el control
En qualsevol cas, Juncosa encoratja a deixar de banda la por a perdre el control de la companyia. “Quan entra un inversor, sigui el que sigui, l’emprenedor perd una mica de control. Com més inverteixi, més control perd”, evidencia. “Aquí sovint per aquesta por es prefereix vendre abans i és un dels grans impediments per tenir empreses grans”, lamenta. En aquest sentit, posa l’exemple de Privalia com una de les companyies on els fundadors van saber esperar i, tot i haver-se diluït força, els rendiments finals també van ser molt més elevats.
"Els inversors volen trobar winners globals"
Un altre dels errors més habituals, segons Juncosa, és “tenir un baix control operatiu en finances i mètriques. Sovint l’empresa té un origen familiar o de dos emprenedors que tenen una mica oblidat aquest tema”.
Paciència
Tot plegat és un procés relativament llarg, d’entre sis i dotze mesos. “Quan es comença a buscar cal pensar que amb sort tindrem els diners d’aquí sis mesos”. Per tant, cal evitar com sigui quedar-se sense recursos mentre es gesta l’operació. “Si a mig procés et quedes amb la caixa buida, els inversors fugen corrent perquè intueixen poc control”, adverteix.