05
de Maig
de
2017
Act.
05
de Maig
de
2017
Dos tamborets al centre d'una sala de llum tènue. Malgrat que sigui vespre de Champions League, desenes de persones omplen l'acollidor espai de la Fàbrica Moritz àvids d'escoltar la conversa que mantindran Carlos Blanco i Luis Martín Cabiedes en el marc del darrer First Tuesday. Un cartell que garanteix espectacle, amb dos dels actors amb menys pèls a la llengua de l'ecosistema emprenedor. "Els que vulguin veure el futbol que no pateixin, acabarem d'hora", avisa Blanco. A falta de poc més de 15 minuts perquè comenci a rodar la pilota, encara no ha marxat ningú.
Definir l'èxit
Amb prop d'un centenar d'inversions a l'esquena, a Cabiedes li costa seleccionar quines són les tres millors. "Olé per ser la primera, Blablacar l'última i enmig n'hi ha diverses com Trovit, Privalia, MyAlert o Habitissimo", recorda. Com que no totes han rendit per igual, destaca que "l'estratègia d'inversió no és trobar un Blablacar sinó molts Trovits o Habitissimos. Esperar un nou Blablacar és com tenir per estratègia esperar trobar-te un bitllet al terra".
Però a la vida de l'inversor no tot són flors i violes. Cabiedes insisteix que el seu percentatge d'èxit és del 20%. No és que el 80% de les seves inversions acabin amb l'empresa liquidada, sinó que "hi ha inversions que són un èxit per l'emprenedor i un fracàs per l'inversor, les zombies". Enmig dels somriures del públic, detalla que es tracta de les companyies que són viables però sense grans creixements. "És l'etapa del qué hay de lo mío de l'inversor. Com que no et retornen la inversió, són un fracàs, però tenen els seus treballadors, són viables i paguen les nòmines".
Empreses, en definitiva, que no troben un nou comprador que ofereixi el retorn esperat als primers inversors. "El diner de veritat el guanyes quan surts. Se li dóna molta importància a la valoració, però si no hi ha cash out és irrellevant", insisteix mentre intenta rebaixar l'eufòria de Blanco amb les seves darreres inversions. "Tens molts paperets però no valen res. Fins que no cobris, res".
I com conviu un inversor amb aquestes empreses zombies? "Estàs casat amb un emprenedor, és a dir que estàs fotut. No pots fer res. Al final t'acabes fent amic seu per no discutir", deixa anar davant els riures generalitzats. "Potser els emprenedors també haurien de tenir com a objectiu donar sortida als inversors", proposa Blanco amb l'assentiment de Cabiedes.
El risc del capital risc
"Pels inversors és una cursa de relleus, hem de saber sortir. Jo sóc first in, first out", insisteix Cabiedes sempre que pot. Aquí comença el seu discurs especialment crític amb el venture capital. "Els inversors posteriors han de saber respectar els inicials", reivindica mentre recomana als emprenedors que "és important tenir un inversor inicial que faci de Primo de Zumosol i que pugui seure amb els inversors posteriors".
Un moment on "els emprenedors s'espanten perquè estan acostumats a jugar a futbol i no entenen que els nous inversors juguen a futbol americà". La metàfora segueix així: "L'emprenedor no entén perquè els nous inversors vénen amb casc i és el moment que li has de dir: nen, tranquil. Només cal saber que han canviat les regles, no passa res".
Tot plegat serveix a Cabiedes per confessar-se. "Ara estic molt anti venture capital". Blanco se sorprèn: "Però si tu tens un fons venture!". "No! Sóc mig Venture, però em fa vergonya!". L'inversor detalla que té de business angel el fet que treballa en etapes inicials i que els diners són seus. Però alhora té d'Angel Fund que també inverteix en etapes posteriors i amb diners que no són seus.
"Més de la meitat dels VC espanyols retornen menys del 20% del que s'hi ha invertit. Això em serveix per ficar-me amb ells", argumenta Cabiedes. "Em fa molta gràcia que una indústria com aquesta, que perd diners, es dediqui a donar lliçons als emprenedors. Algú que perd el 80% dels diners! Per això em fa vergonya dir que sóc mig VC, són uns matats", afegeix.
Blanco l'intenta punxar insistint que coneix algú que assegura haver perdut diners invertint amb Cabiedes, però aquest l'atura a l'instant. "Mentida! Que quedi clar que ningú ha perdut mai diners amb els fons de Cabiedes. Els inversors també tenim cor...i això m'ofèn".
Però després del pal, ve la pastanaga. "És casualitat que els fons amb més bon resultats a Espanya, Bonsai i Cabiedes, tinguin la majoria de capital familiar?", pregunta còmplice Carlos Blanco. "Cap inversor es juga més d'un 10% del que ens juguem el meu germà, jo i la meva família. La majoria dels millors fons del món tenen una gran quantitat de diners dels gestors", recull el guant Cabiedes.
El 'Pacte Cabiedes'
"Fa anys que sentim a parlar del dur 'Pacte Cabiedes', ha canviat alguna cosa?", pregunta Blanco. "Només hi canvia la data", respon amb contundència el veterà inversor. "L'únic que diu és que l'empresa la porten els emprenedors, no hi ha cap matèria reservada en el consell d'administració", comença a repassar-lo.
I després hi ha "els vetos de Cabiedes: protegir els drets econòmics i polítics dels meus paperets". Segons l'inversor, "m'he de protegir dels inversors següents. És la clàusula anti VC, per deixar clar que totes les accions tenen els mateixos drets i oportunitats".
Aquest és un bon moment per mostrar la seva indignació amb les clàusules de liquidation preference que acostumen a voler imposar des del capital risc. "És un atracament a mà armada", ho defineix Cabiedes. La garantia de ser els primers a cobrar en cas de venda, assegura, ha provocat casos com el "d'un emprenedor que va vendre una companyia per 70 milions d'euros i en va cobrar 600.000".
Les millors empreses
"Les empreses viables les fan els diners dels clients, no dels inversors", s'esforça a recordar un Cabiedes amb aire melancòlic. "Fa anys que dius que això ja no és negoci, però segueixes invertint", el provoca Blanco. "Des de fa quatre anys trec més diners dels que poso i inverteixo més fora d'Internet que a Internet", puntualitza l'inversor.
Ara, assegura, "inverteixo en empreses que guanyen diners, I Love ebitda!". Posa d'exemple una de les seves darreres inversions en una companyia distribuïdora d'envasos de plàstic. "A mi les empreses que m'agraden són les que guanyen diners", rebla Cabiedes.
Atletisme VS Fórmula 1
El cert és que ha passat d'invertir en pràcticament tots els nous models de negoci que apareixien a Internet, a allunyar-se'n. La raó? "La competència entre startups sempre ha existit, però no duien totes 20 milions d'euros sota el braç", assegura exemplificant la competència entre Job Today, Corner Job o Job and Talent. "És un mercat de líder natural, dues d'elles estan tirant els diners".
Tot plegat per arribar a una reflexió final. "Abans això era atletisme, l'inversor li pagava les sabatilles a l'emprenedor i sempre guanyava el millor". Ara, en canvi, és Fórmula 1. "Invertir en sabatilles per veure qui corre més és diferent que invertir en cotxes de Fórmula 1. A part de bon conductor has d'esperar que tingui bon cotxe. Hi ha molts inversors que estan canviant una empresa per un bitllet de loteria".
Definir l'èxit
Amb prop d'un centenar d'inversions a l'esquena, a Cabiedes li costa seleccionar quines són les tres millors. "Olé per ser la primera, Blablacar l'última i enmig n'hi ha diverses com Trovit, Privalia, MyAlert o Habitissimo", recorda. Com que no totes han rendit per igual, destaca que "l'estratègia d'inversió no és trobar un Blablacar sinó molts Trovits o Habitissimos. Esperar un nou Blablacar és com tenir per estratègia esperar trobar-te un bitllet al terra".
Però a la vida de l'inversor no tot són flors i violes. Cabiedes insisteix que el seu percentatge d'èxit és del 20%. No és que el 80% de les seves inversions acabin amb l'empresa liquidada, sinó que "hi ha inversions que són un èxit per l'emprenedor i un fracàs per l'inversor, les zombies". Enmig dels somriures del públic, detalla que es tracta de les companyies que són viables però sense grans creixements. "És l'etapa del qué hay de lo mío de l'inversor. Com que no et retornen la inversió, són un fracàs, però tenen els seus treballadors, són viables i paguen les nòmines".
Empreses, en definitiva, que no troben un nou comprador que ofereixi el retorn esperat als primers inversors. "El diner de veritat el guanyes quan surts. Se li dóna molta importància a la valoració, però si no hi ha cash out és irrellevant", insisteix mentre intenta rebaixar l'eufòria de Blanco amb les seves darreres inversions. "Tens molts paperets però no valen res. Fins que no cobris, res".
I com conviu un inversor amb aquestes empreses zombies? "Estàs casat amb un emprenedor, és a dir que estàs fotut. No pots fer res. Al final t'acabes fent amic seu per no discutir", deixa anar davant els riures generalitzats. "Potser els emprenedors també haurien de tenir com a objectiu donar sortida als inversors", proposa Blanco amb l'assentiment de Cabiedes.
El risc del capital risc
"Pels inversors és una cursa de relleus, hem de saber sortir. Jo sóc first in, first out", insisteix Cabiedes sempre que pot. Aquí comença el seu discurs especialment crític amb el venture capital. "Els inversors posteriors han de saber respectar els inicials", reivindica mentre recomana als emprenedors que "és important tenir un inversor inicial que faci de Primo de Zumosol i que pugui seure amb els inversors posteriors".
Un moment on "els emprenedors s'espanten perquè estan acostumats a jugar a futbol i no entenen que els nous inversors juguen a futbol americà". La metàfora segueix així: "L'emprenedor no entén perquè els nous inversors vénen amb casc i és el moment que li has de dir: nen, tranquil. Només cal saber que han canviat les regles, no passa res".
Tot plegat serveix a Cabiedes per confessar-se. "Ara estic molt anti venture capital". Blanco se sorprèn: "Però si tu tens un fons venture!". "No! Sóc mig Venture, però em fa vergonya!". L'inversor detalla que té de business angel el fet que treballa en etapes inicials i que els diners són seus. Però alhora té d'Angel Fund que també inverteix en etapes posteriors i amb diners que no són seus.
"Més de la meitat dels VC espanyols retornen menys del 20% del que s'hi ha invertit. Això em serveix per ficar-me amb ells", argumenta Cabiedes. "Em fa molta gràcia que una indústria com aquesta, que perd diners, es dediqui a donar lliçons als emprenedors. Algú que perd el 80% dels diners! Per això em fa vergonya dir que sóc mig VC, són uns matats", afegeix.
Blanco l'intenta punxar insistint que coneix algú que assegura haver perdut diners invertint amb Cabiedes, però aquest l'atura a l'instant. "Mentida! Que quedi clar que ningú ha perdut mai diners amb els fons de Cabiedes. Els inversors també tenim cor...i això m'ofèn".
Però després del pal, ve la pastanaga. "És casualitat que els fons amb més bon resultats a Espanya, Bonsai i Cabiedes, tinguin la majoria de capital familiar?", pregunta còmplice Carlos Blanco. "Cap inversor es juga més d'un 10% del que ens juguem el meu germà, jo i la meva família. La majoria dels millors fons del món tenen una gran quantitat de diners dels gestors", recull el guant Cabiedes.
El 'Pacte Cabiedes'
"Fa anys que sentim a parlar del dur 'Pacte Cabiedes', ha canviat alguna cosa?", pregunta Blanco. "Només hi canvia la data", respon amb contundència el veterà inversor. "L'únic que diu és que l'empresa la porten els emprenedors, no hi ha cap matèria reservada en el consell d'administració", comença a repassar-lo.
I després hi ha "els vetos de Cabiedes: protegir els drets econòmics i polítics dels meus paperets". Segons l'inversor, "m'he de protegir dels inversors següents. És la clàusula anti VC, per deixar clar que totes les accions tenen els mateixos drets i oportunitats".
Aquest és un bon moment per mostrar la seva indignació amb les clàusules de liquidation preference que acostumen a voler imposar des del capital risc. "És un atracament a mà armada", ho defineix Cabiedes. La garantia de ser els primers a cobrar en cas de venda, assegura, ha provocat casos com el "d'un emprenedor que va vendre una companyia per 70 milions d'euros i en va cobrar 600.000".
Les millors empreses
"Les empreses viables les fan els diners dels clients, no dels inversors", s'esforça a recordar un Cabiedes amb aire melancòlic. "Fa anys que dius que això ja no és negoci, però segueixes invertint", el provoca Blanco. "Des de fa quatre anys trec més diners dels que poso i inverteixo més fora d'Internet que a Internet", puntualitza l'inversor.
Ara, assegura, "inverteixo en empreses que guanyen diners, I Love ebitda!". Posa d'exemple una de les seves darreres inversions en una companyia distribuïdora d'envasos de plàstic. "A mi les empreses que m'agraden són les que guanyen diners", rebla Cabiedes.
Atletisme VS Fórmula 1
El cert és que ha passat d'invertir en pràcticament tots els nous models de negoci que apareixien a Internet, a allunyar-se'n. La raó? "La competència entre startups sempre ha existit, però no duien totes 20 milions d'euros sota el braç", assegura exemplificant la competència entre Job Today, Corner Job o Job and Talent. "És un mercat de líder natural, dues d'elles estan tirant els diners".
Tot plegat per arribar a una reflexió final. "Abans això era atletisme, l'inversor li pagava les sabatilles a l'emprenedor i sempre guanyava el millor". Ara, en canvi, és Fórmula 1. "Invertir en sabatilles per veure qui corre més és diferent que invertir en cotxes de Fórmula 1. A part de bon conductor has d'esperar que tingui bon cotxe. Hi ha molts inversors que estan canviant una empresa per un bitllet de loteria".