Una de les escenes més recurrents de Barcelona, especialment a l’estiu, és l’arribada d’un creuer al Port. No és estrany que, durant molts anys, des de punts emblemàtics de la ciutat com el castell de Montjuïc i les seves proximitats s’han arribat a observar fins a vuit creuers aparcats als molls.
La realitat actual és que partidaris i detractors d’aquest negoci mantenen posicions allunyades, encara que en alguns àmbits sigui amb la boca petita. L’any 2019, l’última referència abans de l’esclat de la pandèmia, Barcelona va rebre 3,1 milions de turistes procedents dels creuers.
Aquesta només és una de les moltes xifres que generen una gran satisfacció en el món empresarial i una certa contradicció tant en el món polític com els moviments anticreuers. La raó? Els detractors d’aquesta tipologia són plenament conscients que les seves reivindicacions xoquen amb la realitat d’un negoci (el dels creuers) de 1.000 milions d’euros anuals.
Lideratge de Barcelona per la part qualitativa
L’Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA) recorda que Barcelona és una destinació internacional de referència per la part qualitativa i la seva condició de port base. “Cal tenir en compte la despesa i activitat generada abans i després d’un creuer”, apunta Alfredo Serrano, director de l’organisme a Espanya.
Segons un estudi de la Universitat de Barcelona, de mitjana, els turistes que baixen del vaixell a la ciutat gasten uns 230 euros per persona i dia en una forquilla de 4 a 8 hores. Un discurs que xoca de ple amb els missatges dels moviments mediambientalistes.
La plataforma Stop Creuers advoca per eliminar completament el trànsit de creuers a Barcelona. “Parlem d’una afectació directe a la salut i hem de tenir present que un creuer és quatre vegades més contaminant que fer un viatge en avió i estar en un hotel”, adverteix Dídac Navarro, ambientòleg i membre d’Ecologistes en Acció.
Model de turisme “en contra” de l’emergència climàtica
Els contraris als creuers s’agafen a les dades de l’Ajuntament de Barcelona que recullen com l’activitat vinculada al Port i l’aeroport generen un total de 12,9 milions de tones anuals de CO2, xifra equivalent a quatre vegades les emissions totals de tota la ciutat.
“Quin impacte real té a l’economia de la ciutat?”, es pregunta Navarro. El representant d’Ecologistes en Acció considera que el petit i mitjà comerciant “no es veu directament beneficiat” del turisme de creuers. L’ambientòleg critica un model que “va en contra” de l’emergència climàtica.
Els turistes que baixen del creuer a Barcelona gasten uns 230 euros per persona
Ecologistes també vincula els creuers a fenòmens com la insalubritat o l’expulsió del ciutadà. “No hi ha cap necessitat de tenir un hotel que flota pel mar Mediterrani, un turisme restringit a les capes més altes de la població”, denuncia Dídac Navarro. L’associació apunta com el Port de Barcelona és la cinquena instal·lació d’Europa amb més emissions de CO2.
El factor de la desestacionalització
En un intent de revertir el missatge dels contraris, l’Associació Internacional de Línies de Creuers puntualitza que els pics de creuers a Barcelona són a l’abril i l’octubre. “Les dades confirmen que no necessàriament s’ha de relacionar el moviment de creuers amb la massificació”, exposa Alfredo Serrano.
El Port de Barcelona i les empreses del sector defensen que, “en la línia de buscar un equilibri”, s’està treballant en accions de sostenibilitat com l’electrificació dels molls i altres accions de les línies o proveïdors per minimitzar l’impacte dels creuers a la natura.
“L’objectiu dels creuers és treballar amb fonts d’energia com el gas natural liquat, però no només depèn de nosaltres perquè no dissenyem els vaixells i és una cosa que haurà de ser progressiva”, descriu l’alt càrrec de CLIA. Per la seva banda, Stop Creuers exigeix que les autoritats compleixin la normativa i relacionen futures converses amb l’aparició de noves legislacions que tractin l’electrificació, combustibles o l’establiment de zones d’exclusió.
Una inversió de 110 MEUR per l'electrificació
Fins al 2030, el Port de Barcelona té previst executar una inversió de 110 milions d'euros per electrificar les seves instal·lacions. Concretament, aquests canvis s'implementen en les àrees de moviment dels portacontenidors (Moll Prat), els ferris (Molls Sant Bertran i Costa) i els creuers (Moll Adossat).
Des del Port s'assegura que l'electrificació permetrà una reducció del 38% de tones de CO2 i òxid de nitrogen. Gairebé la totalitat de l'aportació correspon als equips tecnològics perquè els vaixells es puguin connectar, d'una forma sostenible, a la xarxa elèctrica.
El projecte d'electrificació a la zona marítima contempla la instal·lació de 240 quilòmetres de cable i 20 quilòmetres de canalitzacions. En paral·lel, el Port de Barcelona té l'objectiu de ser una instal·lació climàticament neutre l'any 2050.