18
de Març
de
2016
Act.
18
de Març
de
2016
Ser local i ser global no són dues realitats que es trobin als antípodes. Poden ser complementàries i, normalment l'una és el pas previ de l'altra. Ser emprenedor ja no s'associa a ser un boig. Trobar una companyia que ha nascut en època de crisi, ha superat la recessió creant un negoci d'èxit a Catalunya i està ja en el procés d'internacionalització, no és difícil. Aquest és el cas de cinc start-ups amb seu a Barcelona: Kantox, Wuaki.tv, Privalia, HolaLuz i Marfeel.
Són cinc empreses que han canviat el català per l'anglès, el japonès, l'alemany i qualsevol altre idioma que demani el client. Han substituït els altres projectes emergents per la competència ferotge de les grans empreses. I han deixat de pensar en 'el repte de ser campions locals' per focalitzar esforços en el 'big challange of becoming global'. Tot un ascens a una nova divisió que no és pas fàcil, però tampoc impossible.
El cert és que totes cinc companyies demostren que el talent català té prou potencial per guanyar-se el mercat internacional. No hi ha una fórmula secreta, però sí un element clau: "Néixer com una empresa global". El co-fundador i COO de Marfeel, Juan Margenat, assegura en el marc del 4YFN que la seva companyia no té fronteres i que l'equip compta amb professionals de fins a 27 països diferents –"una clara ajuda per a la internacionalització"-, situant així a la llista un primer tret diferencial d'aquestes companyies d'èxit.
Innovació i disrupció a l'ADN
"Vam néixer a Barcelona el 2008 sent conscients dels riscos del sector, però vam veure que hi havia poca gent fent això al món i vam llançar-nos", relata el fundador i CEO de Wuaki.tv, Jacinto Roca, fent valdre la importància de superar la por. Una situació similar a la de Kantox, segons el seu CEO, Philippe Gelis, qui relata que van tenir la valentia suficient per llançar "una solució innovadora pel management més barata que la dels bancs", un competidor difícil de superar i qui esperen, en un futur, tenir com a clients principals des del rol de proveïdors de tecnologia.
El cas de Privalia és, possiblement, el més madur de tots. Opera al sector l'e-commerce des de fa 10 anys i podria dir que va ser dels primers a traslladar els aparadors catalans al món digital, i una mica més tard, al mercat global. De fet, prop del 27% dels seus ingressos provenen dels mercats internacionals, apunta el seu co-fundador Lucas Carné. Un cop superat el repte de revolucionar un sector en transformació com era el comerç, ara volen consolidar el dispositiu mòbil com el canal principal d'obtenció de clients.
Però l'etiqueta d'innovadors no s'aconsegueix només amb la idea, cal també un bon equip. Així ho defensa Margenat, qui veu la plantilla perfecta com un "equip amb empenta i objectius". Tanmateix, perquè un treballador s'impliqui amb el projecte demana un intercanvi equivalent: "Tothom pot fer carrera amb nosaltres, necessitem que creixin amb nosaltres. La gent treballa per passar-ho bé; i només si s'ho passen bé i els poses en allò que millor saben fer, seran resolutius". Un apunt que Roca aprofita per deixar clar que les escoles de negocis "no ensenyen a dirigir ni a gestionar persones", i que aquesta és una lliçó que ell ha après en els últims cinc anys.
Tenir els diners per créixer
Ser un campió tant local com global demana diners i trobar finançament no és fàcil enlloc. Per això, Carné assenyala tenir un "negoci en un segment emergent i amb signes d'escalabilitat" com el primer factor clau per conquistar els inversors. "Sobretot si busques un inversor local", afegeix, mentre que en el cas d'estar buscant capital llavor aconsella "transmetre la passió i confiança pel projecte".
Però res de tot això és eficaç si, prèviament, no es demostra que es té ambició global i poder al mercat local. En aquest sentit, el director general de Privalia advoca per anar pas a pas: "Els inversors busquen petits líders que hagin consolidat el mercat local i siguin forts per després créixer mundialment". Ara bé, tot això requereix un esforç extra i convertir la cerca de diners en "una segona feina", insisteix, de manera que tenir un partner o co-fundadors al costat que pensin en l'estratègia de negoci.
Parlar idiomes, "una cosa que a Espanya no sembla prou òbvia", critica Carné, ser proactiu i tenir un equip creïble i potent són altres dels requisits que assenyalen els CEOs com a qualitats per esdevenir companyies internacionals.
Somiar no és cap bajanada
HolaLuz és una altra de les empreses barcelonines amb aspiracions globals. Encara no comercialitza la seva energia fora d'Espanya, però el salt és imminent, i les seves aspiracions ja els han portat a pensar en HolaGas. "Volem demostrar que l'energia alternativa és un mercat possible i atractiu", defensa la co-fundadora i CEO del projecte, Carlota Pi. És el mateix objectiu que Pi ja va defensar fa cinc anys quan van sortir a la recerca de finançament, rebent un resultat inesperat: "Els inversors petits i locals només volen reduir el teu somni. Un dia veus que han aconseguit que aquesta sigui la teva visió i te n'adones finalment que ja no creus en el que creies abans".
La solució, per ella, és no deixar de pensar en gran i cercar companys de viatge que estiguin disposats a defensar les mateixes aspiracions que l'equip fundador. "Potser tenim un pla de negoci que avança a passos petits, però seguint el nostre camí per arribar on volem", insisteix. I qui no dubta a sumar-se a la seva crida és el CEO de Wuaki.tv: "Pensa en gran, intenta canviar la indústria i troba diners a on sigui per aconseguir-ho".
I en gran ja pensen totes dues companyies. En el cas de Wuaki, amb l'objectiu de convertir-se en una gran empresa del sector amb continguts de producció pròpia. En el d'HolaLuz, "ser el teu proveïdor d'energia i oferir dispositius connectats a casa per gestionar les despeses". "Quan sapiguem que estàs estalviant i ets eficient, sabrem que ho hem aconseguit", conclou Pi.
Barcelona, ciutat emprenedora
En tota aquesta història no es pot obviar que Barcelona és un bon lloc per emprendre. Potser no és Nova York, Los Ángeles o Boston, però no és un indret que hagi d'envejar el territori nord americà. A la llista de privilegis catalans, Gelis destaca: "És més barat que altres països com França i l'estil de vida és bo; també tenim diners, qualitat de vida, bona mobilitat...". Cal res més? Per aquests emprenedors, no.
Són cinc empreses que han canviat el català per l'anglès, el japonès, l'alemany i qualsevol altre idioma que demani el client. Han substituït els altres projectes emergents per la competència ferotge de les grans empreses. I han deixat de pensar en 'el repte de ser campions locals' per focalitzar esforços en el 'big challange of becoming global'. Tot un ascens a una nova divisió que no és pas fàcil, però tampoc impossible.
El cert és que totes cinc companyies demostren que el talent català té prou potencial per guanyar-se el mercat internacional. No hi ha una fórmula secreta, però sí un element clau: "Néixer com una empresa global". El co-fundador i COO de Marfeel, Juan Margenat, assegura en el marc del 4YFN que la seva companyia no té fronteres i que l'equip compta amb professionals de fins a 27 països diferents –"una clara ajuda per a la internacionalització"-, situant així a la llista un primer tret diferencial d'aquestes companyies d'èxit.
Innovació i disrupció a l'ADN
"Vam néixer a Barcelona el 2008 sent conscients dels riscos del sector, però vam veure que hi havia poca gent fent això al món i vam llançar-nos", relata el fundador i CEO de Wuaki.tv, Jacinto Roca, fent valdre la importància de superar la por. Una situació similar a la de Kantox, segons el seu CEO, Philippe Gelis, qui relata que van tenir la valentia suficient per llançar "una solució innovadora pel management més barata que la dels bancs", un competidor difícil de superar i qui esperen, en un futur, tenir com a clients principals des del rol de proveïdors de tecnologia.
El cas de Privalia és, possiblement, el més madur de tots. Opera al sector l'e-commerce des de fa 10 anys i podria dir que va ser dels primers a traslladar els aparadors catalans al món digital, i una mica més tard, al mercat global. De fet, prop del 27% dels seus ingressos provenen dels mercats internacionals, apunta el seu co-fundador Lucas Carné. Un cop superat el repte de revolucionar un sector en transformació com era el comerç, ara volen consolidar el dispositiu mòbil com el canal principal d'obtenció de clients.
Però l'etiqueta d'innovadors no s'aconsegueix només amb la idea, cal també un bon equip. Així ho defensa Margenat, qui veu la plantilla perfecta com un "equip amb empenta i objectius". Tanmateix, perquè un treballador s'impliqui amb el projecte demana un intercanvi equivalent: "Tothom pot fer carrera amb nosaltres, necessitem que creixin amb nosaltres. La gent treballa per passar-ho bé; i només si s'ho passen bé i els poses en allò que millor saben fer, seran resolutius". Un apunt que Roca aprofita per deixar clar que les escoles de negocis "no ensenyen a dirigir ni a gestionar persones", i que aquesta és una lliçó que ell ha après en els últims cinc anys.
Tenir els diners per créixer
Ser un campió tant local com global demana diners i trobar finançament no és fàcil enlloc. Per això, Carné assenyala tenir un "negoci en un segment emergent i amb signes d'escalabilitat" com el primer factor clau per conquistar els inversors. "Sobretot si busques un inversor local", afegeix, mentre que en el cas d'estar buscant capital llavor aconsella "transmetre la passió i confiança pel projecte".
 |
| Els CEOs expliquen com han esdevingut globals en una conferència al 4YFN. Dan Taylor/Heisenberg Media |
Però res de tot això és eficaç si, prèviament, no es demostra que es té ambició global i poder al mercat local. En aquest sentit, el director general de Privalia advoca per anar pas a pas: "Els inversors busquen petits líders que hagin consolidat el mercat local i siguin forts per després créixer mundialment". Ara bé, tot això requereix un esforç extra i convertir la cerca de diners en "una segona feina", insisteix, de manera que tenir un partner o co-fundadors al costat que pensin en l'estratègia de negoci.
Parlar idiomes, "una cosa que a Espanya no sembla prou òbvia", critica Carné, ser proactiu i tenir un equip creïble i potent són altres dels requisits que assenyalen els CEOs com a qualitats per esdevenir companyies internacionals.
Somiar no és cap bajanada
HolaLuz és una altra de les empreses barcelonines amb aspiracions globals. Encara no comercialitza la seva energia fora d'Espanya, però el salt és imminent, i les seves aspiracions ja els han portat a pensar en HolaGas. "Volem demostrar que l'energia alternativa és un mercat possible i atractiu", defensa la co-fundadora i CEO del projecte, Carlota Pi. És el mateix objectiu que Pi ja va defensar fa cinc anys quan van sortir a la recerca de finançament, rebent un resultat inesperat: "Els inversors petits i locals només volen reduir el teu somni. Un dia veus que han aconseguit que aquesta sigui la teva visió i te n'adones finalment que ja no creus en el que creies abans".
La solució, per ella, és no deixar de pensar en gran i cercar companys de viatge que estiguin disposats a defensar les mateixes aspiracions que l'equip fundador. "Potser tenim un pla de negoci que avança a passos petits, però seguint el nostre camí per arribar on volem", insisteix. I qui no dubta a sumar-se a la seva crida és el CEO de Wuaki.tv: "Pensa en gran, intenta canviar la indústria i troba diners a on sigui per aconseguir-ho".
I en gran ja pensen totes dues companyies. En el cas de Wuaki, amb l'objectiu de convertir-se en una gran empresa del sector amb continguts de producció pròpia. En el d'HolaLuz, "ser el teu proveïdor d'energia i oferir dispositius connectats a casa per gestionar les despeses". "Quan sapiguem que estàs estalviant i ets eficient, sabrem que ho hem aconseguit", conclou Pi.
Barcelona, ciutat emprenedora
En tota aquesta història no es pot obviar que Barcelona és un bon lloc per emprendre. Potser no és Nova York, Los Ángeles o Boston, però no és un indret que hagi d'envejar el territori nord americà. A la llista de privilegis catalans, Gelis destaca: "És més barat que altres països com França i l'estil de vida és bo; també tenim diners, qualitat de vida, bona mobilitat...". Cal res més? Per aquests emprenedors, no.