26
d'Abril
de
2016
Act.
27
d'Abril
de
2016
A principis dels anys 80 David González Castro va crear del no res Segonamà, un diari de classificats. "No tenia recursos ni salaris. Els amics m'acompanyaven a repartir-lo i els pagava amb pizzes i frankfurts", recorda durant la seva intervenció en un dels darrers Startup Grind celebrat a Barcelona. Fins a l'any 2000 van arribar a llançar més de 200 publicacions de classificats a sis països, assolint la xifra de 1.300 treballadors.
Un creixement abismal que, malgrat tot, té la seva paradoxa. "Dirigir 1.300 persones és avorrit. Quan ets en una start-up tothom s'ho explica tot, gaudeixes i vius les coses amb la gent", assegura. "Quan el negoci és gran entres a una sala i tothom calla. Quan preguntes sembla que pensin: 'ostres, per què m'ha tocat a mi?'". L'experimentat emprenedor reconeix que li agrada més "la trinxera, amb tanta gent sembla que no passi mai res".
Després de vendre Anuntis, una tasca que li va costar set anys, ara torna emprendre amb Redarbor. "És un hòlding d'inversions per negocis de classificats. Portem dos anys i ja tenim 250 treballadors i el portal de feina líder a Brasil, Colòmbia o Mèxic", explica amb orgull. Presents a 25 països, amb oficina en sis d'ells, destaca que han multiplicat per quatre les vendes de l'any passat. "Al gener hem fet 1.000 milions de pàgines vistes", revela amb satisfacció.
"Som una companyia molt específica de classificats", adverteix sobre les inversions de Redarbor. "Hi ha tanta gent que dóna finançament que al final sembla un supermercat. Crec que és molt important veure què pot aportar l'inversor a part de diners", deixa clar. Per González Castro, actualment vivim un "superàvit d'inversió", un terme que vol distingir del de "bombolla". "En una bombolla no hi ha valor, i aquí n'hi ha. El que passa és que és més car del que hauria de ser", puntualitza.
Incomunicat fins a les 11
"Fer el que és important en lloc del que és urgent és difícil", evidencia David González. Per això, confessa que fins a les 11 del matí intenta no tenir reunions per poder repassar amb calma les dades del dia anterior. "Sense aquesta estona per analitzar les xifres, no funcionaria", afirma.
El tsunami digital
L'experiència de David González Castro és especialment rellevant per l'evolució constant al llarg d'una àmplia trajectòria. "Vam viure tres crisis econòmiques i sempre he intentat mantenir la mateixa actitud", explica. Una estratègia basada a "replegar veles fins i tot abans de notar la crisi, mantenir l'empresa i estar preparats per les oportunitats que surtin quan acabi".
Venint del paper va convertir Anuntis en el número u online, amb portals líders en tots els verticals del sector (Fotocasa, Coches.net o Infojobs). "La digitalització ha estat un tsunami amb diverses onades, i la primera molta gent no se la va prendre seriosament", relata recordant com l'any 2001 "els bancs no es creien res d'Internet".
Assenyala el mòbil i les aplicacions com les següents onades del tsunami digital, un entorn on "hem d'entendre que no pararan de venir canvis". Aquesta mentalitat oberta a l'inesperat, assegura, és el que l'ha mantingut viu. "Segueixo tenint negoci perquè sóc un paranoic. Si no ho fos, hagués caigut fa temps".
Un negoci de volum
David González Castro no es cansa de repetir que "el volum és vital en el negoci dels classificats". Alhora, adverteix que el pas de paper a Internet, i d'aquí a mòbil, ha requerit molta simplificació perquè cada cop hi ha menys espai. "Si WhatsApp no ha pogut cobrar, intentar cobrar en altres coses pot ser complex", reflexiona referint-se a aplicacions com Wallapop. "En immobiliari, cotxes o feina és més fàcil monetitzar; però en un C2C ja veurem. Els models publicitaris potser no són suficients, i és un tema que és a l'aire", reconeix sense atrevir-se a entreveure la sortida a aquest entrellat.
Sigui com sigui, si el negoci requereix volum, internacionalitzar passa a ser una prioritat. Ara bé, González Castro és dels que no acaben de creure en la cultura del born global. "Primer cal consolidar-se i comprovar el model. Si s'ha d'anar modulant el projecte, fer-ho a cinc països alhora té un cost brutal", justifica. Al seu parer, "més val consolidar-se, fer diners, i després expandir-se a fora".
Un creixement abismal que, malgrat tot, té la seva paradoxa. "Dirigir 1.300 persones és avorrit. Quan ets en una start-up tothom s'ho explica tot, gaudeixes i vius les coses amb la gent", assegura. "Quan el negoci és gran entres a una sala i tothom calla. Quan preguntes sembla que pensin: 'ostres, per què m'ha tocat a mi?'". L'experimentat emprenedor reconeix que li agrada més "la trinxera, amb tanta gent sembla que no passi mai res".
Després de vendre Anuntis, una tasca que li va costar set anys, ara torna emprendre amb Redarbor. "És un hòlding d'inversions per negocis de classificats. Portem dos anys i ja tenim 250 treballadors i el portal de feina líder a Brasil, Colòmbia o Mèxic", explica amb orgull. Presents a 25 països, amb oficina en sis d'ells, destaca que han multiplicat per quatre les vendes de l'any passat. "Al gener hem fet 1.000 milions de pàgines vistes", revela amb satisfacció.
"Som una companyia molt específica de classificats", adverteix sobre les inversions de Redarbor. "Hi ha tanta gent que dóna finançament que al final sembla un supermercat. Crec que és molt important veure què pot aportar l'inversor a part de diners", deixa clar. Per González Castro, actualment vivim un "superàvit d'inversió", un terme que vol distingir del de "bombolla". "En una bombolla no hi ha valor, i aquí n'hi ha. El que passa és que és més car del que hauria de ser", puntualitza.
Incomunicat fins a les 11
"Fer el que és important en lloc del que és urgent és difícil", evidencia David González. Per això, confessa que fins a les 11 del matí intenta no tenir reunions per poder repassar amb calma les dades del dia anterior. "Sense aquesta estona per analitzar les xifres, no funcionaria", afirma.
El tsunami digital
L'experiència de David González Castro és especialment rellevant per l'evolució constant al llarg d'una àmplia trajectòria. "Vam viure tres crisis econòmiques i sempre he intentat mantenir la mateixa actitud", explica. Una estratègia basada a "replegar veles fins i tot abans de notar la crisi, mantenir l'empresa i estar preparats per les oportunitats que surtin quan acabi".
Venint del paper va convertir Anuntis en el número u online, amb portals líders en tots els verticals del sector (Fotocasa, Coches.net o Infojobs). "La digitalització ha estat un tsunami amb diverses onades, i la primera molta gent no se la va prendre seriosament", relata recordant com l'any 2001 "els bancs no es creien res d'Internet".
Assenyala el mòbil i les aplicacions com les següents onades del tsunami digital, un entorn on "hem d'entendre que no pararan de venir canvis". Aquesta mentalitat oberta a l'inesperat, assegura, és el que l'ha mantingut viu. "Segueixo tenint negoci perquè sóc un paranoic. Si no ho fos, hagués caigut fa temps".
Un negoci de volum
David González Castro no es cansa de repetir que "el volum és vital en el negoci dels classificats". Alhora, adverteix que el pas de paper a Internet, i d'aquí a mòbil, ha requerit molta simplificació perquè cada cop hi ha menys espai. "Si WhatsApp no ha pogut cobrar, intentar cobrar en altres coses pot ser complex", reflexiona referint-se a aplicacions com Wallapop. "En immobiliari, cotxes o feina és més fàcil monetitzar; però en un C2C ja veurem. Els models publicitaris potser no són suficients, i és un tema que és a l'aire", reconeix sense atrevir-se a entreveure la sortida a aquest entrellat.
Sigui com sigui, si el negoci requereix volum, internacionalitzar passa a ser una prioritat. Ara bé, González Castro és dels que no acaben de creure en la cultura del born global. "Primer cal consolidar-se i comprovar el model. Si s'ha d'anar modulant el projecte, fer-ho a cinc països alhora té un cost brutal", justifica. Al seu parer, "més val consolidar-se, fer diners, i després expandir-se a fora".