El 7 de gener no és festiu, però continua representant un dia ben important a l'economia catalana. A més de ser la data en què els treballadors tornen a la feina, marca l'inici del primer període de rebaixes de l'any. Després dels regals de Reis, és la primera oportunitat per mesurar el ritme de consum dels catalans. Aquest 2025, els comerços de casa nostra han rebut amb bona perspectiva la campanya, després d'un Nadal molt profitós. Per exemple, el centre comercial Espai Gironès de Salt ha tancat les festes amb un 7% més de visitants que l'any passat. En general, alguns comerços rebran els seus clients amb descomptes des del 50% als seus productes, però abaixar els preus ja no és una estratègia tan popular com abans. Les tendències de consum han canviat, i hi ha qui pensa que estem assistint a l'inici del final de les campanyes de rebaixes.
Però, què amenaça aquestes temporades? Primer de tot, cal entendre el concepte. Les rebaixes es van inventar com a forma de donar sortida a l'estoc acumulat, aplicant una reducció del preu per fer els productes més atractius. Per això es van concentrar en dues grans èpoques: l'estiu i Nadal, dues estacions radicalment oposades pel que fa als nostres hàbits de vida i necessitats. Avui, però, les campanyes s'han descentralitzat i cada marca i sector allarga o crea nous períodes de descomptes segons les seves necessitats.
Tot plegat redueix l'estoc acumulat. Per exemple, enguany els comerços d'arreu de l'Estat han vist incrementades les seves vendes nadalenques en un 6,3% de mitjana interanual, segons un estudi de Mastercard. Unes xifres que s'expliquen des de diversos factors: la baixada de la inflació, el fet que Black Friday coincidís amb els últims dies de novembre o el bon temps que ha acompanyat la temporada nadalenca. Tot hi suma i dona com a resultat un estoc menor i, per tant, una menor necessitat d'aplicar descomptes.
Valls: "Els descomptes no fan res més que emmascarar el concepte de preu i valor i qualitat d'allò que es compra"
"La disbauxa dels preus i la venda de les polítiques de descomptes al llarg de tot l'any devaluen tant aquest primer període tradicional de rebaixes que l'han reduït pràcticament a la inexistència en molt pocs anys", analitza a VIA Empresa el professor i periodista Josep-Francesc Valls. Tot i això, considera que la campanya d'enguany serà "relativament bona" per al petit comerç, ja que té "més estoc del previst" per treure.
Malgrat aquest fet puntual, insisteix que "estem davant dels últims anys de les rebaixes" a causa de la generalització dels descomptes. "En qualsevol moment de l'any, circumstància i botiga, ens trobem que la incitació al consum ve, en la majoria dels casos, perquè es fan descomptes. I això no fa res més que emmascarar el concepte de preu i valor i qualitat d'allò que es compra", apunta Valls, qui també convida a "reflexionar" sobre les estratègies de fixació de preus i evitar la "confusió" que ha portat l'actual dinàmica del baix cost.
Antoni Torres (Pimec Comerç) no creu que les rebaixes desapareixin perquè són "conceptes culturals transversals a totes les generacions"
Aquest, però, no és un pensament unànime al teixit empresarial català. Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta, considera que no tots els negocis estan desplaçant les dates de les rebaixes i que "una flor no fa estiu". "Avui, les rebaixes continuen començant el 7 de gener", comenta a VIA Empresa. Un pensament similar té Antoni Torres, president de Pimec Comerç, es defineix com un "optimista moderat", ja que creu en "conceptes culturals" com les rebaixes, perquè són "transversals a totes les generacions".
Ara bé, Torres sí que reconeix que la dinàmica actual no és la millor. "Quan es desregula i no es posa cap data, es confon al consumidor. En algun moment ens haurem de plantejar fins a quin punt hi juguem", assegura a aquest diari. Per al dirigent, és una dualitat similar a la del periodisme amb les notícies de qualitat i els titulars pescaclics.
Les tendències de consum, a debat
Malgrat la tendència, les rebaixes de moment es mantenen, però no amb la mateixa intensitat d'altres temporades. "Anys enrere, al desembre encara estàvem amb màniga curta i hi havia molts estocs d'hivern sense vendre", aclareix Torres, alhora que admet que el fet que enguany sigui un any "normal" provoca que "no hi hagi descomptes tan grans". Jené hi coincideix, i agrega que hi haurà "promocions importants" en mercats com "la sabateria, els equipaments per a la persona i productes de la llar".
Però aquest no és l'únic detall que importa, sinó també la tendència de consum. I és que les botigues físiques ja no només competeixen amb les versions en línia d'altres marques del sector (la venda per Internet va créixer un 21,5% interanual al desembre, segons Comertia), sinó que ara ho fan amb gegants del baix cost com els Shein o, més recentment, Temu. De fet, el 52% de consumidors d'entre 15 i 42 anys va fer una compra a través d'aquesta darrera aplicació durant els darrers sis mesos, d'acord amb un informe d'eMarketer.
En aquest context de globalització total, hi ha qui es refugia en el comerç de proximitat. Una tendència que Torres pronostica que anirà a l'alça i que apunta que es basa en la "compra de confiança o emotiva", ja que s'identifica al venedor com una persona normal. I posa un exemple: els tortells de reis, que han presentat les millors vendes en molts anys. "El mercat creix, però qui ho ha fet més? El negoci artesà. I ha succeït perquè la gent s'ha adonat que la diferència amb el producte industrial és notable", explica el president de Pimec Comerç.
Però no tot creixerà a partir de la proximitat. Per la seva banda, Jené considera que "una cosa són les rebaixes i una altra són els tortells" i que les compres dels productes responen a diferents criteris en ambdós casos. "La proximitat atén la demanda més puntual i de necessitat, mentre que la centralitat és una demanda més aspiracional", explica el president de Barcelona Oberta. Així doncs, no el sorprèn l'augment de les vendes de tortells artesanals, ja que són "demandes que el barri cobreix", però no és una variable aplicant a tots els segments del mercat.
A l'espera de conèixer si els pronòstics de Torres es compliran, la realitat és que el 2025 està projectat com un any de creixement del consum. La baixada dels tipus d'interès i de la inflació, a priori, seran dos incentius que reforçaran el múscul financer de les famílies. L'empresari concedeix que "si no passa res, el consum evolucionarà raonablement bé", però no s'atreveix a parlar de xifres, ja que el panorama li resulta "absolutament inabastable" a causa del ritme "tan alt" de notícies amb què avança el món. Un planeta en constant canvi i que podria estar esgotant la cultura de les rebaixes.