“Jo vaig ser una de les víctimes de les sèries de metges”. I és que amb només sis anys, el cofundador de Doctoralia, Frederic Llordachs, ja sabia que volia estudiar medicina. Però amb els anys la seva trajectòria professional ha fet un gir que l’ha portat, al final, a ser emprenedor en sèrie en el sector de la salut. De metge a muntar un negoci creant, el 2007, una de les primeres empreses a digitalitzar les cites mèdiques.
Més d’una dècada després del seu naixement, Doctoralia factura ja 2,3 milions d’euros anuals i compta amb més de 25 milions d’usuaris a tot l’Estat espanyol. “En la fitxa de sort de la Viquipèdia hauríem de sortir nosaltres, perquè vam tenir sort en tot”, afirma el cofundador de l’empresa. Ara bé, Llordachs va comprar el domini de Doctoralia l’any 2000, “quan encara la gent no tenia Internet a casa, i ningú ens va fer ni cas”. Un projecte que va quedar en un calaix fins que el 2007, coincidint amb la presentació del primer iPhone de Steve Jobs, van aprofitar l’explosió de la transformació digital per recuperar-lo.
Però que porta a un metge a abandonar l’hospital i emprendre? Llordachs va fer el MIR en un any en el qual van reduir a la meitat el nombre de places, cosa que el va portar a buscar alternatives i una d’elles va ser el MBA. “Allà vaig aprendre el que als metges no ensenyen, que és la part de negoci”, afirma. Per sort, Llordachs ja havia ajudat de petit a “apuntar la meitat del que es venia en la joieria familiar. La meitat sí, totes les botigues tenen una part en B”, reconeix.
Després d’anys treballant en diferents consultores, asseguradores i per a la indústria farmacèutica, es va adonar cap als anys 90 i 2000 que “la Internet havia de servir per a alguna cosa” i va comprar el domini de Doctoralia pensant que “algun dia faré alguna cosa amb això”. Un visionari que es va avançar a la revolució digital.
4x3 en cirurgia estètica de pits
La primera idea del que seria després Doctoralia va arribar el 2003 amb un Booking per al sector sanitari. Però amb la bombolla de les punt com i que l’Internet era un luxe de minories, no van aconseguir ni clients ni usuaris. També es van plantejar convertir el projecte en una central de revisions mèdiques, ja que en aquells anys es donaven moltes hipoteques amb una assegurança de vida. La idea era agilitzar tot el procés de l’assegurança de vida per signar la hipoteca com més aviat millor. “Ens vam trobar però amb què teníem una solució a un problema real, una eina i un potencial client, però ningú volia pagar per això”, explica. “Així que ens vam cansar de jugar a això i vam plegar”.
Fins que el 2007, amb l’arribada d’Albert Armengol i David Díaz, van decidir tornar a impulsar Doctoralia com un directori mèdic i, després, recuperar les cites per Internet. I, per fi, aquell sí que va ser el moment indicat.
No sense abans, però, d’intentar muntar un negoci de cirurgia estètica. “És veritat que ets de les persones que ha venut més pits per Internet a Espanya?”, pregunta l’inversor Carlos Blanco, al que Llordachs afirma amb el seu altre passat. I és que mentre estaven iniciant el projecte de Doctoralia i treballava encara a una clínica privada de Barcelona, van decidir llançar una oferta de cirurgia estètica de mames de quatre pits pel preu de tres, intentant aconseguir que dues amigues es fessin l’operació juntes. “Una decisió que ens va donar a conèixer però alhora ens va fer força impopulars dins del sector”, recorda. D’anècdotes, mil i una per contar.
Un centaure que aspira a ser unicorn
Com la fusió amb l’empresa polonesa DocPlaner. “Després de contactar-nos l’any 2014, el 2015 i per tercera vegada el 2016, finalment vam acceptar la seva proposta de fusionar-nos”, assenyala Llordachs. DocPlaner era una startup jove que venia d’uns emprenedors que ja havien venut un altre negoci i que van crear una espècie de Doctoralia a Polònia. Què va canviar del primer email proposant la fusió a l’últim? “Que aquell any TripAdivsor havia comprat Eltenedor i un dels seus fundadors havia aixecat 60 milions d’euros per muntar Doctolib a França, i que uns emprenedors de l'Índia havien aixecat 70 milions de dòlars per comercialitzar una plataforma de cites mèdiques a Llatinoamèrica”. Així que a Llordachs i als seus socis no els va quedar més remei que acceptar la fusió per créixer a escala internacional.
Llordachs: "S'han de buscar socis que siguin bones persones i en aquest món hi ha molta gent que et pot fer la jugada"
Amb aquest acord, el que van fer les dues companyies va ser crear un hòlding, amb el qual van passar dels 75 treballadors a Doctoralia a 235 afegint els de DocPlanner. Una operació que els ha funcionat molt bé i han superat la inversió assolida pels seus competidors francesos i indis, assolint els 130 milions d’euros aixecats. “No som un unicorn encara, però som centaure –empreses amb una valoració entre 100 i 999 milions d’euros-“, afirma l’emprenedor, qui bromeja afegint que “sóc el centaure de les canes”.
I és que Llordachs, amb 51 anys, és la persona més gran de la companyia. Ara bé, no es va llançar a emprendre fins als 32 anys. Una edat que Blanco vol emfatitzar, ja que ara hi ha molta gent que vol emprendre amb just 20 anys, però Llordachs primer va tenir una llarga experiència professional. “Jo sempre dic, primer aprendre i després emprendre”, afegeix Blanco.
Una experiència i coneixement del sector que ha portat a Llordachs a emprendre també altres negocis, com MedPrivé, ara anomenada Clinicpoint, amb els mateixos socis que Doctoralia. “El 2010 vam veure l’oportunitat de vendre serveis mèdics per Internet”, explica l’emprenedor. Ara bé, aquí la jugada de dividir el capital a parts iguals no els va sortir tan bé com a Doctoralia.
I és que encertar amb els cofundadors no és fàcil i que creixin amb l’empresa, encara menys. “S’han de trobar socis que siguin bones persones i que siguin competents”, apunta Llordachs, qui va tenir sort de trobar uns socis que van funcionar de startuperos al principi però també perquè l’empresa facturés milions. “El que em sorprèn és que en aquest món tan connectat hi hagi gent que et pugui fer la jugada més d’un cop”, afegeix.
No tot el que té èxit als Estats Units es pot copiar
Ja fa anys el sector fintech dominava el mercat nord-americà i europeu de les inversions, però des del novembre als Estats Units s’ha començat a imposar l'healthtech. Una situació que, segons Blanco, encara no es nota al mercat europeu però que entre els pròxims sis i 12 mesos arribarà aquí i es començaran a reproduir models de negoci que funcionen a l’altre costat de l’Atlàntic.
El cofundador de Doctoralia no es cansa d'emprendre: "Després de perdre diners amb altres, prefereixo perdre'ls amb mi que almenys és més divertit"
No obstant això, Llordachs apunta que no és el mateix copiar en el sector fintech que en l'healthtech, ja que el sistema sanitari nord-americà és molt diferent. “Allà tenen el sistema sanitari més car del món i, a més, és molt defectuós. Aquí, en canvi, el marc regulador i econòmic és un altre i no és comparable”, explica l’emprenedor. Llordachs posa l’exemple que hi ha gent que torna dels Estats Units per muntar aquí un servei per anar al metge 24 hores al dia, però realment ja pots anar al servei d’urgències del Vall d’Hebron i t’atendran gratuïtament.
De fet, als Estats Units hi ha unes 300 empreses de telemedicina, i a Espanya han nascut unes 10 en els darrers anys “i els va regular”. I és que per a l’emprenedor, s’ha de pensar bé quin és el mercat i quin és el millor model de negoci. “En realitat jo estic muntant alguna cosa de telemedicina semblant”, desvela, a la qual cosa Blanco replica: “Què passa, t’avorries de les anteriors i ara muntaràs una altra?”. “Trobo a faltar els vells temps. Després d’invertir en altres i perdre diners, prefereixo perdre diners en mi mateix, que almenys és més divertit”.