La reforma fiscal de Donald Trump ha començat a fer camí de forma seriosa aquesta setmana. Els republicans han presentat el seu pla mestre que es basa en el consens intern:
- Reducció dels impostos del capital (estalvi). Els republicans creuen que una reducció dràstica d'aquests impostos augmentarà significativament l'activitat econòmica.
- Una dràstica reducció impositiva a la classe mitjana. Sense aquest pilar no hi ha reforma fiscal donat que és un dels punts essencials de la seva campanya electoral.
- Els republicans volen i necessiten que el dèficit públic no augmenti. Ho necessiten perquè no tenen prou senadors per passar una reforma permanent (60 senadors i en tenen 52) així la llei exigeix que, per aprovar una reforma temporal - 10 anys- per minoria simple, el dèficit públic no pot augmentar.
"La reforma fiscal posa en perill el pla d'infraestructures, que és justament la millor carta de Trump per aconseguir un consens ampli entre demòcrates i republicans"
I quin problema tenen aquestes tres condicions bàsiques? Que no es poden complir alhora. El pla original de Trump era utilitzar la reforma sanitària per baixar impostos i retallar despesa pública. Amb la impossibilitat de reformar el sistema sanitari, la despesa pública sanitària fa impossible baixar impostos sanitaris així que tant 1 com 2 només es poden dur a terme augmentant el dèficit públic, però els republicans no tenen majoria (60 senadors necessaris).
A més a més, la reforma fiscal posa en perill el pla d'infraestructures, que és justament la millor carta del President Trump per aconseguir un consens ampli entre demòcrates i republicans. El President està arriscant molt amb aquest tema justament quan només falta un any per a les midterms de 2018, ja que un fracàs podria desmotivar al seu electorat i perdre cadires al Congrés i al Senat. És clar que perquè això passi hi ha d'haver rivals que et puguin guanyar.
La crisi humanitària a Puerto Rico segueix empitjorant. Tres setmanes després del pas de l'Huracà María, només el 37% dels porto-riquenys tenen aigua i electricitat. L'assistència financera que el President Trump va autoritzar mitjançant la Jones Act s'ha transformat en un crèdit a Puerto Rico, el que ha aixecat força indignació a bona part dels Estats Units. El CEO de Tesla, Elon Musk, es va oferir al governador Rossello per instal·lar plaques solars a l'illa i algunes fonts insinuen que hi ha una negociació. El cert és que l’estat de l’illa és crític i l’ajuda humanitària és inajornable.
"La sortida de la UNESCO ha deixat clar és que Israel és el país que, de llarg, té més poder d’influència sobre els Estats Units"
Dos temes importants més. La primera, Corea del Nord, que segueix escalant discretament. Aquesta setmana hem sabut que Pyongyang va contractar serveis informàtics per fer-se amb els plans defensius de Seül. La segona, que els EUA i Israel han abandonat la UNESCO degut a la seva tendència anti-Israel. Ronald Reagan ja va abandonar la UNESCO l’any 1994, però hi va tornar més tard. Barack Obama va tallar els fons l’any 2011 quan la Unesco va acceptar Palestina com a membre. L'ambaixadora dels Estats Units Niki Halley ha explicat que el nivell de politització assolit a la organització no és acceptable i que si la UNESCO ha de prendre partit contra Israel de forma reiterada potser és millor que ho pagui un altre. Certament, és una posició natural, però caldrà veure què amaga realment aquesta maniobra. El que sí ha deixat clar és que Israel és el país que, de llarg, té més poder d’influència sobre els Estats Units.
Aquesta decisió coincideix amb l'anunci fer per Fatah, l'Autoritat Palestina, que ha arribat a un acord amb Hamas per prendre el control de Gaça. L’acord no inclou cap clàusula de desarmament i per tant no és descartable que l’abandonament de la Unesco per part d’Israel i EUA tingui relació amb aquest acord. Estem amatents, per què la tensió geopolítica mundial escala perillosament. I cal vigilar el conflixte entre Iraq i el Kurdistan.