Catalunya assoleix els 8 milions d'habitants, lluny de la famosa campanya "Som 6 milions", promoguda per l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, als anys 80. Uns dos milions de nouvinguts -majoritàriament estrangers- que en poc més de 30 anys han transformat una població cada cop més envellida, amb més esperança de vida, però amb el contrapunt de la baixa fecunditat. Sense obviar el gran salt de la taxa d'ocupació femenina que s'ha duplicat i la concentració de la població a l'àrea metropolitana de Barcelona i al litoral català. Una evolució econòmica digne d'estudi amb els Jocs Olímpics del 1992 com a gran revulsiu i que encara avui perdura.
L'objectiu de la posada en marxa de la campanya "Som 6 milions" era crear consciència de país, fomentar el civisme i reconèixer la multiculturalitat del país. Tal com apunta Enric Llarch, economista i analista de VIA Empresa, "Catalunya té experiència en assimilar onades migratòries importants, des del 1930, fins a mitjans del segle XX i amb l'arribada del nou segle". Històricament, la població del país va fer un salt dels 3,9 milions als 5,1 milions en els anys 60. Va assolir la fita dels 6 milions el 1987, i, 19 anys després, la xifra es va situar en els 7 milions. Ara, s'ha arribat als 8 milions segons l’Idescat, amb un creixement sostingut del 10% en els últims 15 anys. Una població similar a països de la talla d’Àustria, Israel, Suïssa i Hong Kong.
La fita representa que si la població mundial és de 8.000 milions de persones, 1 de cada 1.000 habitants del planeta viu a Catalunya. Tanmateix, diversos economistes consultats per VIA Empresa consideren que aquesta fita històrica s'ha de celebrar amb cautela, ja que hi ha moltes àrees "tenses" com ara els serveis públics, entre ells la sanitat, l'ensenyament o el transport, amb Rodalies en el punt de mira. Sense oblidar tampoc, el difícil accés a l'habitatge per una part de la població, sobretot la més jove.
Amb 30 anys la taxa d'ocupació femenina a Catalunya s'ha duplicat i arriba al 50%
El mateix Llarch compara Catalunya, que té un model econòmic diferent de l'altra gran àrea industrial que és el País Basc. De fet, segons el català, "els bascos tenen una població estabilitzada en el temps i els permet condicions i tractes que els afavoreixen en termes fiscals beneficiosos i que tinguin una renda per càpita elevada". En aquests moments tenen 2,19 milions d'habitants i a Bilbao tan sols són 350.000 habitants. Cal destacar que als anys 80 a Euskadi comptaven amb 2,1 milions d’habitants, un increment realment inferior al territori català. La indústria basca segueix sent el gran motor de l'economia amb gran vocació internacional i alta propensió exportadora.
Si es va al detall, el pes relatiu de la indústria al total de l'economia basca es xifra en un 23,4% el 2021 i es manté clarament per sobre de la que té a Espanya (16,9%), França (13,1%) o la Unió Europea 27 (19,9%), i només lleugerament per sota d'Alemanya (24,0%).
De fet, la desindustrialització de l'economia catalana és un procés comú que s'ha donat a tot Espanya, Europa i els Estats Units. Però sorprèn constatar com el 1955 el 43% de tot el que es produïa a Catalunya (PIB) provenia de la indústria manufacturera i ara (amb dades del 2021) només és el 17%. Són gairebé dos terços menys. Amb la feina, la tendència és més acusada. Fa gairebé 70 anys, 35 de cada 100 treballadors estaven empleats en fàbriques, i avui només són 11 de cada 100, segons BBVA Research. Ara, es dona la benvinguda al turisme.
L'evolució des de l'eslògan "Som 6 milions"
A grans trets l'economia dels últims trenta anys no s'entén sense l'arribada de la immigració extracomunitària, sobretot del Magreb, Amèrica Llatina, Europa de l'Est i la Xina. En aquests moments Catalunya té 1,2 milions de població de nacionalitat estrangera, el 16,3% del total. Llarch té clar que el model de creixement català "no és intensiu en capital", ja que no és industrialitzat -com si ho pot ser el País Basc detallat anteriorment- i que es basa en els serveis personals. Uns serveis vinculats majoritàriament al turisme i que han comptat amb mà d'obra estrangera, poc qualificada i que ha acceptat salaris baixos. Aquí també se li ha de sumar el sector de la construcció que va estar en auge a principis de segle i l'evolució generacional de certs negocis, com ara la restauració que ha estat àmpliament acceptada per la comunitat xinesa avui en dia o els comerços, que han agafat el relleu els paquistanesos.
La desindustrialització de l'economia catalana és un procés comú que s'ha donat a tot Espanya, Europa i els Estats Units
Una part de l'empresariat ha optat per generar riquesa gràcies al turisme i a les condicions climàtiques favorables, mentre que moltes nissagues industrials catalanes s'han venut fàbriques històriques i han optat per crear el que es coneix com a family offices per invertir en el sector immobiliari i també en les startups que irrompen a l’innovador mercat barceloní.
Pel que fa al rol de la dona, han doblat la taxa d'ocupació en l'entorn laboral, amb un 26,5% el 1987 fins a assolir el 50,9% el 2023. Respecte a l'edat de les dones de tenir el primer fill s'ha endarrerit en més de 5 anys, dels 26,3 anys fins als més de 31 actuals.
Catalunya es recolza en tres pilars: la resiliència del consum de les llars tot i la pèrdua real dels salaris, la forta recuperació del turisme estranger i les exportacions
Respecte a xifres macroeconòmiques, Catalunya supera els 270.000 milions de PIB després de créixer un 5,5% el 2022. El sector serveis -esmentat anteriorment- lidera les xifres, mentre la indústria retrocedeix. Per a Carme Poveda, directora de la Memòria Econòmica de Catalunya i analista de la Cambra de Comerç de Barcelona, es tracta d'una "xifra positiva" que supera amb escreix les xifres precovid gràcies a la resiliència de l'economia catalana, que s’enfronta a una forta crisi energètica i, de retruc, a l’augment dels preus. Ara bé, per fer-hi front, Catalunya s’ha recolzat en tres pilars fonamentals: la resiliència del consum de les llars tot i la pèrdua real dels salaris, la forta recuperació del turisme estranger i l’increment intens de les exportacions de béns.
El cop d'efecte dels Jocs Olímpics: “A la ville de... Barcelona!"
La capital de Catalunya ha guanyat notorietat els últims anys per molts motius. Un d’ells és que és l’única ciutat del món acollidora dels tres esdeveniments esportius mundials amb major impacte: Mundial de Futbol, Jocs Olímpics i Copa Amèrica. Aquests esdeveniments i molts d’altres (Fòrum Universal de les Cultures, Fòrmula 1, Mundial Motociclisme, Mundials de Natació, Europeu d’Atletisme, Mobile, Primavera Sound...) que han tingut lloc a Catalunya en les darreres dècades han contribuït a la seva transformació, apuntava fa uns dies Oriol Amat, catedràtic de la UPF i economista de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), en la seva anàlisi quinzenal a VIA Empresa.
Llarch (economista): "L'economia dels últims trenta anys no s'entén sense l'arribada de la immigració extracomunitària"
De fet, el 17 d'octubre del 1986 sempre ocuparà un lloc destacat a la memòria dels catalans. Aquell dia a la ciutat suïssa de Lausanne, Juan Antonio Samaranch va anunciar que Barcelona acolliria els Jocs Olímpics del 1992. Després d'una pausa estratègica (“attendez un moment”), va anunciar el guanyador: “A la ville de... Barcelona!" I la resta és història. Els Jocs Olímpics varen generar 34.628 milions d’euros, dels quals 10.660 milions en infraestructures, 61.680 llocs de treball i una recaptació de 2.706 milions d’euros en impostos segons un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Hi va haver millores del benestar i competitivitat per les infraestructures construïdes, dinamització de sectors econòmics més enllà del turisme, com la Fórmula 1, el Primavera Sound, l'Integrated Systems Europe (ISE) o el Mobile World Congress.
Els Jocs Olímpics han generat 34.628 milions d’euros i han tingut un gran impacte en les infraestructures i els llocs de treball
Un altre element que menciona Amat és la millora de la reputació i del posicionament a escala internacional: "Com a mostra podem recordar que el 2023 Barcelona ocupa la sisena posició en el rànquing mundial World’s Best Cities 2023 de Resonance Consultancy que valora les ciutats més atractives del món per a visitants, emprenedors i residents". I des de fa uns anys Catalunya és, segons el Financial Times FDI, la regió més atractiva del Sud d’Europa per a la inversió internacional.
Cap als 10 milions d’habitants?
Assolirem d'aquí a unes dècades els 10 milions d'habitants? Llarch no ho descarta, però lamenta que les polítiques demogràfiques s'hagin deixat en mans de l'extrema dreta. De fet, les polítiques de foment de la natalitat haurien de ser una part de la solució, però mai serà per si sola. La solució implica reconvertir i orientar el model productiu.
"Catalunya ha de decidir si augmentarà la seva població fins als 10 milions el 2050 o bé es manté en 8 milions actuals”, reflexiona l'economista Miquel Puig al llibre Transicions: algunes mutacions de l’economia catalana en l’horitzó 2050. I tot el que pot significar si s'opta pel model de 10 milions, perquè Catalunya ja està en temps de descompte per garantir el subministrament d'aigua i d'energia a una població extra (un 20% més que l'actual) que ara com ara no té garantit un habitatge.
Puig (economista): "Catalunya ha de decidir si augmentarà la seva població fins als 10 milions el 2050 o bé es manté en 8 milions actuals”
Un dels altres reptes dels pròxims anys té a veure amb la implantació d'energies renovables -cada vegada més complicat a causa de la saturació de l'espai - i en la inversió necessària per deixar de saturar la sanitat i l’ensenyament. També caldrà veure si els replantejaments crítics amb el turisme en determinats àmbits poden ser assumits pel govern, ja que pot comportar costos polítics elevats. En definitiva, s'obre una nova etapa amb certs interrogants pels catalans. I la immigració, l'envelliment de la població, el rol actiu de la dona, la lluita contra el canvi climàtic i les noves tecnologies hi tindran molt a dir. Qui sap si d’aquí a uns anys estarem envoltats d’espots publicitaris que deixen endarrere la fita històrica dels 8 milions per donar la benvinguda a “Som la Catalunya dels 10 milions”.