Un dels problemes que plantegen les grans organitzacions polítiques és la governança, tot respectant la democràcia, és clar. En una semifederació com és la Unió Europea -o en una federació com són els Estats Units-, no es pot anar poblant els òrgans democràtics fins a l’infinit i convertir les institucions en assemblees multitudinàries. Una fal·làcia antidemocràtica. Aquest fet és paradigmàtic en les autocràcies, com per exemple la Xina, que compta amb un parlament tant elefantíac com inútil.
És molt interessant el tema, ja que la població, per gran que sigui l’àrea política, demanda eficàcia i democràcia a l’hora. Com fer-ho? La gestió de la pandèmia ens dona pistes valuoses. Per moltes crítiques que es vessin -crítiques, d'altra banda, necessàries en democràcia-, cap país del món va resoldre la vacunació com ho va fer la Unió Europea. Es van vacunar 450 milions de personesamb equitat i eficàcia. I amb vacunes europees. La Comissió Europea ho va fer bé. Com? Doncs per delegació a tecnòcrates. Observem la cadena de poders. Els governs dels estats membres, elegits democràticament, designen uns comissaris per exercir de govern de la Unió. Aquests comissaris, amb la seva presidenta al capdavant, estan investits de poder democràtic, ja que els seus nomenaments, a més, són aprovats pel Parlament Europeu, que ha estat elegit per sufragi universal directe. Per tant, res a retreure a la Comissió: és un govern democràticament investit.
Arribats a temes purament tècnics, aquells on la discussió política és molt menys acusada, la utilització de tecnòcrates és una opció perfectament desitjable
Ara bé, quan es plantegen grans temes, com ens ho fem per mantenir l’eficàcia? L’Espanya de Franco va optar per ministres i secretaris d’estat tecnòcrates per fer front a la modernització econòmica i industrial. Els catalans hi van jugar un gran paper (Joan Sardà, Laureà López Rodó, Fabià Estapé, etc.). Quan Franco va morir, Espanya només va haver de fer una transició política i no pas econòmica, a diferència de l'URSS, que va acabar com el rosari de l’aurora. Sembla, doncs, que arribats a temes purament tècnics, aquells on la discussió política és molt menys acusada, la utilització de tecnòcrates és una opció perfectament desitjable, també en democràcia.
La presidenta de la Comissió, la senyora Ursula von der Leyen, pot ser acusada de moltes coses, però és una bona política i, com a bona alemanya, està dotada d’un sentit comú i d’una eficàcia que ofereix una certa tranquil·litat, sobretot als que habitem l’espai meridional de la Unió. Fa un any va cridar al senyor Mario Draghi per tal que fes un informe sobre la competitivitat d’Europa a mitjà i llarg termini. Alguns podrien escriure un informe similar -de fet, poca gent-, però ningú amb la visió políticament independent i la saviesa de qui un dia va salvar l’euro i que ha governat Itàlia deixant un bon regust. L’informe ha estat elogiat per gent de diversos colors, incloent-hi economistes iconoclastes com el senyor Thomas Piketty. Aquest informe complementa el confeccionat pel senyor Enrico Letta sobre el mercat únic europeu i que ja vaig comentar el seu dia (Definint el futur d’Europa). La Comissió va decidir encarregar els dos informes per utilitzar-los de guia en el seu programa de govern econòmic i industrial per als pròxims cinc anys. Bona notícia, sens dubte.
Vaig tenir l’oportunitat de seguir per internet la conferència de presentació que el senyor Draghi va fer del seu informe al think-tankBruegel fa unes setmanes. Hi ha punts a considerar de la seva exposició i de la resposta que va oferir a les nostres preguntes. En vull fer un esquema de la lògica de l’informe.
Principis bàsics
- Contràriament al que defensen algunes idees, Europa ha de lluitar per un creixement econòmic important si vol mantenir el nivell de vida actual, que inclou els valors europeus, l’estat del benestar, el posicionament geoestratègic i comercial, etc.
- Per aconseguir aquest objectiu cal tenir una mida com la que tenim ara -uns 450 milions de persones-, ja que els reptes requereixen volum. Però aquest volum ha d’oferir els avantatges d’un autèntic mercat únic. Un dels objectius consisteix a acabar d’implantar-lo en tots els àmbits. L’Informe Letta feia incisió en les tres àrees pendents: mercat financer, mercat energètic i mercat digital i de telecomunicacions-, ja que les àrees pendents d’integració són les estratègiques de futur.
- Aquesta mida de mercat únic ha d’ajudar a augmentar la productivitat, ja que aquesta millora necessitarà finançament, tecnologia i energia.
Mètode d’implantació
- L’estratègia s’ha de fixar a escala europea i, per tant, ha de ser ambiciosa. És així que Europa ha fet els grans salts en el passat.
- La implementació ha de ser aplicada pels estats membres d'acord amb les seves habilitats i fortaleses.
- S’han d’acabar les fusions d’empreses per crear líders europeus per nacions. Per exemple, que el líder d’un sector sigui francès, o alemany, o espanyol. Cal fer fusions entre països i els estats no els han d’impedir. Autèntics líders europeus sense altra nacionalitat que l’europea. Per això s’ha d’implantar el veritable mercat únic als sectors pendents: banca, telecom i energia.
Evidentment, aquests resum que he fet és extremament sintètic. Poden trobar l’informe sencer i el resum executiu aquí: The future of European competitiveness.
Al llarg de la seva presentació i resposta a qüestions, el senyor Draghi va aprofitar per remarcar diversos aspectes. Aprofito per destacar els tres que em van semblar més importants.
Finançament
Per dur a terme la implementació de la millora de la productivitat es necessitaran uns 800.000 milions d’euros cada any (el 0,2 del PIB de la Unió) al llarg de 10 anys. Les fonts poden ser diverses: els diners hi són, però el mercat únic financer per fer-los circular, no. El senyor Draghi diu que si...
- S’acorden els desafiaments i l’estratègia comuna europea
- Es pacten les eines d’implementació
- Se simplifiquen els mètodes de prendre les decisions
El finançament vindrà sol.
Perill proteccionista
El 50% de PIB europeu prové del comerç internacional. A la Xina significa el 31% del PIB i als Estats Units només el 27%. Per tant, el principal damnificat si es posa en marxa una onada proteccionista serà Europa.
Energia i indústria
Al llarg dels segles, Europa ha generat centres industrials repartits per la geografia com no ha fet cap altre espai geogràfic al món. Cal no desmuntar aquests pols industrials i, per tant, la generació d’energia de noves fonts s’ha de situar al costat d’aquests centres. En conseqüència, cal apostar per la generació d’energia descentralitzada.
Si ens ho mirem en detall hi ha diferents aspectes que afecten Catalunya. Els nostres governants faran bé en llegir-se l’informe i prendre’n nota. No hi ha dubtes que la Comissió aplicarà les recomanacions Draghi. Si la senyora von del Leyen té prou autonomia, les probabilitats de canvi seran elevades. Cal estar preparats.