En els últims anys, les propostes més ambicioses de la Generalitat de Catalunya han anat acompanyades d'una etiqueta: "projecte finançat amb els fons Next Generation". Es tracta del recurs definitiu, una mena de gallina d'ous d'or infinita que fa possible qualsevol idea empresarial o inversió pública. Segons el Govern, avui ja s'han beneficiat d'aquests diners 41.334 companyies catalanes, 82.079 autònoms i particulars, 1.538 entitats sense ànim de lucre, 702 corporacions locals, 327 centres de recerca o formació i altres 132 entitats. És a dir, pràcticament tothom s'ha emportat una porció d'un pastís gegant que va aterrar a Catalunya amb la intenció de reactivar l'economia després de la pandèmia. Però, quin és el balanç tres anys després?
Si mirem les dades, Catalunya va bé. Segons l'estimació de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), l’economia catalana va repuntar un 0,9% en el tercer trimestre de l’any i l’augment del PIB interanual es va situar en el 3,8%. A l'Estat, la millora del PIB és menor, però igualment destacada: un 3,4%. En qualsevol cas, són dades percentuals molt superiors a la mitjana europea. Al Vell Continent, el creixement trimestral va ser del 0,7%, però l'economia travessa un moment delicat a causa de crisis com la que està patint Alemanya.
La nostra recuperació també s'observa al mercat laboral. Catalunya va tancar el passat mes d'octubre amb un nou rècord d’afiliació a la Seguretat Social: 3.802.849 treballadors, la xifra més alta en aquest període des del 2007. A més, la taxa d'atur es va situar en 334.839 persones, 4.854 menys que fa un any. Tot fa pensar, doncs, que l'economia s'ha redreçat després de la patacada de la covid-19. Aleshores, ha pagat la pena mobilitzar tants diners amb els fons Next Generation? Sorprenentment, la resposta no és gens senzilla, malgrat el que diuen els principals indicadors econòmics.
Què són els Next Generation?
Primer de tot, cal situar-nos. Què són exactament aquests fons? L'estiu del 2020, la Comissió Europea (CE) va aprovar un paquet de 750.000 milions d'euros a repartir entre els 27 països membres. La idea era gestionar de forma conjunta la recuperació econòmica arran de la pandèmia i, alhora, fer servir els diners per construir un futur "més ecològic, digital i resilient", tal com va indicar la CE.
Tot plegat es va distribuir en dues principals branques: el Mecanisme per a la Recuperació i la Resiliència (MRR), dotat amb 672.500 milions d'euros, i els fons React UE, que contemplen uns altres 47.500 milions d'euros. El període dels préstecs es va definir entre el 2021 i el 2026, amb la idea que el reemborsament del deute conclogués l'any 2058. És a dir, que sigui la següent generació qui retorni aquests préstecs (d'aquí el nom). Tot i això, també es van emetre els bons verds, amb els quals Europa pretén recuperar el 30% dels diners i finançar les despeses ecològiques subvencionables. Fonts de la CE confirmen a VIA Empresa que fins aquest novembre de 2024 s'han emès 65.231 milions d'euros en bons verds de NextGenerationEU.
"Sobre el paper, amb els bons verds l'inversor està disposat a renunciar a una mica de rendibilitat pel fet que sigui verd, per això tenen un preu lleugerament més alt que els normals", explica a aquest diari Jaume Puig, CEO i CIO de GVC Gaesco Gestión. Des de la CE remarquen que, fins ara, han atret "un gran interès per part dels inversors de tot Europa i del món", cosa que ha donat lloc a "unes condicions de fixació de preus molt favorables". Per això, el comissionat ja reconeix que la idea és "superar el 30%" de l'objectiu inicial si es manté la dinàmica actual.
El paquet d'ajuts europeus a Espanya consta de 140.000 milions d'euros dividits en dos imports: 70.000 milions a fons perdut i fins a 70.000 milions en préstecs
Pel que fa als Next Generation, però, l'estat espanyol va ser el segon màxim beneficiari de tota la comunitat europea, superat només per Itàlia. En concret, es va aprovar un paquet de 140.000 milions d'euros, el qual es va dividir en dos imports: 70.000 milions a fons perdut (no reemborsables) i fins a 70.000 milions en préstecs que han acabat sent 93.000 milions. Per fer-nos una idea de la dimensió, el total equivalia a aproximadament el 12,5% del PIB espanyol el 2020, l'any en què es va concedir.
Un ajut d'aquestes característiques requeria un informe a l'altura. Per això, l'executiu de Pedro Sánchez va presentar a Brussel·les el programa España Puede, amb el qual va fixar els quatre eixos en què invertiria aquests diners: transició ecològica, cohesió territorial i social, digitalització i igualtat de gènere.
Catalunya, el gran captador de fons...
D'entre totes les comunitats de l'Estat, Catalunya és la que més fons ha atret. Fins a mitjan de juliol passat s'havien captat 8.075 milions d'euros, per davant d'Andalusia (6.994 milions) i Madrid (6.849 milions). Ara bé, Andalusia va ser el territori que més diners directes va rebre per part de l'administració central: 4.168 milions més 1.881 milions del fons React UE. En aquest rànquing, Catalunya se situa segona amb un total de 3.973 milions més 1.706 milions dels React.
A casa nostra, l'Agència per la Competitivitat de l'Empresa (Acció) s'encarrega de vetllar perquè aquelles convocatòries que no estan assignades a un territori s'acabin concedint a empreses catalanes. Competeixen amb la resta de comunitats autònomes, de forma que els més de 8.000 milions captats són símptoma d'una bona gestió. "Algunes vegades ens han felicitat o fins i tot ens han dit que altres comunitats estaven copiant el nostre model", explica a VIA EmpresaXavier Elizondo, mànager de l'oficina Next Generation d'Acció.
Allà hi treballen unes 10 persones. La seva estructura de treball es basa en la difusió: en tres anys s'han fet més de 150 ponències on han assistit uns 14.000 participants. "Fem una anàlisi preliminar a cada empresa i els ajudem a identificar quines convocatòries els interessen segons el seu sector i tipologia", apunta Elizondo. Tot seguit, només queda esperar a una convocatòria adient. Acció disposa d'un sistema d'alertes que notifica automàticament a cada companyia cada vegada que es publica una subvenció que pugui ser interessant.
... tot i les discrepàncies amb el govern espanyol
Malgrat el "balanç positiu" i les bones relacions amb el govern central en l'àmbit tècnic, des de l'agència mostren una gran disconformitat pel que fa a la gestió dels fons. Un descontentament que, asseguren, s'estén al Departament d'Economia i Finances a causa del rol passiu que se'ls ha imposat des de l'Estat. "No hem pogut dissenyar utilitzacions concretes adequades al nostre territori i a les nostres empreses, tot s'ha dirigit des de Madrid", denuncia Elizondo. Segons fonts implicades, aquesta dinàmica ha convertit a entitats com l'Institut Català d'Energia (Icaen) en una "oficina de tràmits". "Tot arriba pautat, envien els diners i la convocatòria i només s'ha de traduir al català", afegeix Elizondo.
De fet, les divergències estadístiques entre l'Estat i Catalunya han existit pràcticament des del primer dia. Mentre que el portal Elisa, de l'executiu espanyol, xifra en 3.974 milions d'euros l'import assignat a la Generalitat, les dades de l'administració catalana augmenten la quantitat a 3.995,3 milions. Tot i això, el gran xoc es troba en la taxa de resolució de les convocatòries: fins al 30 de setembre, Espanya calcula que Catalunya havia resolt el 47,3% de les convocatòries publicades. És una de les xifres més pobres de tot l'Estat, i fins i tot va arribar a ser la més baixa abans de l'estiu. Per contra, el Govern apuja la quantitat al 66,1%, és a dir, 1.203,4 milions atorgats dels 2.033,4 milions disponibles a través de convocatòries ja publicades (encara no s'han mobilitzat tots els diners concedits per l'Estat). Ara bé, aquestes dades estan actualitzades fins al 31 d'agost per l'ISNext, l'informe de seguiment que a priori publica la Generalitat cada mes, tot i que no s'ha actualitzat des de l'estiu.
Llavors, qui té raó? Hi ha diversos factors que expliquen aquest ball de xifres. El primer que cal saber és que cada govern té les seves fonts pròpies, encara que n'hi ha algunes en comú: són la Base de Dades Nacional de Subvencions (BDNS) i el Boletín Oficial del Estado (BOE) que, juntament amb els diferents ministeris i el software Sabi Informa, són les fonts que consulta Madrid. Però Catalunya afegeix més capes, com els seus departaments propis o el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), entre altres.
D'altra banda, experts com Xavier Elizondo apunten a l'efecte capitalitat de Madrid com un altre factor de pes. I posa un exemple: el cas de Cemex. "Ells volen fer la seva principal planta de ciment descarbonitzada d'Europa a Terres de l'Ebre. Però Cemex té un CIF a Madrid. Llavors, on comptem la convocatòria?", qüestiona. Situacions com aquesta generen confusions estadístiques contínues.
Puig: "Hi ha projectes de biometà que, a causa de la burocràcia, han requerit uns permisos que normalment es donen en tres dies i que actualment estan trigant cinc o sis mesos"
Altres veus autoritzades com Xavier Roig, enginyer i escriptor, assenyalen les "contrarreparacions" com un hàndicap que ha empobrit les dades catalanes. "Com que tenim una administració bastant ineficaç, gestionar una arribada tan grossa de fons tampoc és fàcil", recorda. I és que la burocràcia és un altre element a considerar. En un context en què Europa convida a reduir tràmits, els Next Generation són el gran test per a molts governs.
"Hi ha projectes de biometà que han requerit uns permisos de certs ajuntaments que normalment es donen en tres dies i que actualment estan trigant cinc o sis mesos", revela Jaume Puig. Igual que Roig, considera que la gestió catalana ha estat "bona, amb matisos" i reconeix la dificultat del repte. "Si s'aboquen molts diners en un període molt curt de temps i hi ha moltes opcions per on apostar, les possibilitats de fer inversions equivocades són altíssimes", adverteix. De fet, explica que "hi ha molts projectes que estan caient o que estan molt verds on la gent ha ficat molts diners i el resultat no ha estat el que s'esperava". Per aquest motiu, en el cas dels Next Generation, indica que "l'alentiment que genera la burocràcia pot tenir un efecte positiu en gestionar els diners".
Els PERTE a Catalunya: on han anat a parar els nostres fons Next Generation?
Cadascuna de les subvencions provinents dels Next Generation ha rebut el nom de PERTE (Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica). "Si sumem tots els PERTE hi ha 41.000 milions d'euros, que és aproximadament un 25% dels Next Generation a Espanya", indica Elizondo. I a Catalunya, on s'han destinat els diners? Segons Acció, la indústria ha sigut la gran beneficiada a l'hora de captar inversions. La mobilitat sostenible ha concentrat el 30% del total, mentre que els projectes RD han representat el 29% (especialment aquells relacionats amb la salut). El tercer sector és el de les telecomunicacions amb un 16%.
Però si parlem d'indústria, l'automoció és la gran protagonista. Fa anys que el procés d'electrificació ha esdevingut el gran repte d'un sector que concentra el 6,5% del PIB català. En aquest sentit, els Next Generation representaven una oportunitat d'accelerar aquest procés, però la polèmica ha acompanyat des del principi. La primera convocatòria dels PERTE VEC, la línia destinada a l'automoció, va contemplar només 877 milions d'euros. El sector va considerar la xifra una "ofensa" i fins i tot li va costar el lloc de treball al secretari general d'indústria i pime a l'Estat, Raül Blanco. Avui, ja anem cap a la quarta convocatòria i la dotació s'ha disparat fins a més de 2.000 milions d'euros, tot i que la següent serà de 1.250 milions.
El CEO de Seat, Wayne Griffiths, va dimitir com a president de la patronal Anfac a causa de la "inacció del govern espanyol amb el procés d'electrificació"
De moment, però, les tensions no han desaparegut. El passat 13 de juny, el CEO de Seat, Wayne Griffiths, va dimitir com a president de l'Associació Espanyola de Fabricants d'Automòbils i Camions (Anfac) a causa de la "inacció del govern espanyol amb el procés d'electrificació". En general, Seat s'ha mostrat sempre com una de les principals veus crítiques de la gestió dels fons. "Espanya ha de millorar la infraestructura pública de recàrrega i facilitar la compra de cotxes electrificats amb un veritable pla d'incentius fiscals que permeti cobrar l'ajuda en el moment de la compra", va declarar un "decebut" Griffiths en el comunicat de la seva renúncia. Aquest diari va intentar, sense èxit, contactar amb Anfac per conèixer el punt de vista actual de l'entitat.
I és que encara avui la concessió de l'ajut econòmic del Programa Moves III continua dilatant-se fins dos anys després de la compra d'un cotxe elèctric. Una problemàtica que ja vam explicar a VIA Empresa i que els Next Generation no han resolt. A més, aquest incentiu es concedeix en brut, de forma que el govern espanyol pot recuperar part de l'ajut europeu a través dels impostos. "A la resta d'Europa, absolutament a tots els països a excepció de la República Txeca, es descompta al venedor. És a dir, a França, Alemanya o Itàlia vas a comprar un cotxe i val 35.000 euros menys 7.000, o sigui, 28.000 euros, que és el que pagues", destaca Roig.
Mesures com aquesta són les que Griffiths demana i no han arribat. Però no són les úniques: els punts de recàrrega dels vehicles elèctrics també constitueixen una lluita contra el rellotge. "No hi ha un pla, i s'haurà de fer o s'estarà començant a fer, perquè pel 2026 la Unió Europea ha tret una directiva que obliga a tenir uns carregadors almenys cada 60 quilòmetres", assenyala Roig. Per a l'expert, França és el gran model a seguir en aquest apartat, ja que ha habilitat punts de recàrrega a les benzineres de les carreteres del país. Una circumstància que no s'està donant a Catalunya i la resta de l'Estat. "Encara avui, si vull carregar ràpidament el cotxe a Sant Cugat, només puc anar al Viena o al Holiday Inn", lamenta.
Aquesta deficiència també s'ha observat en altres aspectes. El passat estiu, el secretari de fons europeus, Miquel Puig, va admetre que la modernització de la gestió de l'aigua o la digitalització en l'àmbit de la salut "no havia anat prou bé". A més, va anunciar que el 70% de les convocatòries al sector industrial no rebien cap sol·licitud, un fet que explica la baixa concessió en molts casos.
La digitalització de la pime catalana: un èxit amb matisos
Un dels impactes més positius dels fons s'ha vist en el camp de la digitalització. Els PERTE han permès accelerar una transformació en què les pimes catalanes estaven molt endarrerides respecte de les europees. "És l'ajut a la digitalització més extraordinari que s'ha fet mai tant en volum com en facilitat d'accés", remarca Andreu Bru, director de solucions TIC de Pimec. I és que durant el procés no s'ha requerit cap document; simplement s'han demanat declaracions responsables amb dades fiscals de cada companyia de 50 o menys treballadors. L'organisme que ha regulat els kits, Red.es, ha actuat d'ofici i ha recorregut a una vintena de bases de dades (Hisenda, Seguretat Social o Consell Notarial, entre altres) per completar la informació. "La paperassa era una barrera enorme", admet Bru.
Bru: "No pot ser que un autònom que té capacitat de dissenyar 10 o 15 webs l'any, de cop i volta comenci a fer-ne 80 en tres mesos"
Ara bé, la facilitat de concessió de les subvencions ha tingut també efectes negatius. Un d'ells és el sobrepreu d'alguns projectes. Dit d'una altra manera, algunes pàgines web no costaven els 2.000 euros que cobria l'ajut. "No pot ser que un autònom que té capacitat de dissenyar 10 o 15 webs l'any, de cop i volta comenci a fer-ne 80 en tres mesos", critica Bru. El directiu de Pimec assegura que ha vist alguns "nyaps brutals" que no costaven "ni 300 euros". Molts d'aquests dissenys han acabat tombats per part de Red.es, però en cap cas per un motiu estètic. "Sempre ha estat per una raó fefaent, sigui perquè no s'han presentat documents o perquè no s'han complit les condicions", agrega Bru, que reconeix que l'entitat reguladora ha aplicat uns criteris "massa exigents i estrictes". Entre els requisits, destaquen l'accessibilitat a persones amb discapacitat visual, un mínim de dos idiomes o l'adaptació dels webs als formats dels dispositius mòbils.
Per aquest motiu, entitats com Pimec exerceixen de guia per aquelles companyies que no saben com aplicar el kit digital. "Hem ajudat unes 3.000 empreses i autònoms a traduir amb èxit el bo digital", calcula Bru. Ho han fet a través d'una Intranet exclusiva per a socis al seu lloc web. "No fem cap recomanació de compra, sinó que permetem que les empreses digitalitzadores que hi ha adherides a la patronal puguin contactar amb els beneficiaris a través de la seva fitxa d'empresa", matisa. Una feina que complementa les formacions i seminaris web que Pimec organitza recurrentment per formar els negocis en matèria de digitalització, posant èmfasi en la factura electrònica.
Els 800.000 milions de Draghi: estem preparats per gestionar més ajuts?
Amb data del 30 de setembre, el portal Elisa calcula que s'han resolt una mitjana estatal de 57,5% de les convocatòries Next Generation. Cinc comunitats autònomes encara no han arribat al 50% tres anys després de l'inici de les subvencions. A més, Espanya ha tingut problemes de transparència a l'hora de justificar el seu repartiment dels diners. Avui, a Brussel·les estan més tranquils, encara que no volen pronunciar-se massa. "Els estats membres ja estan facilitant informació sobre els 100 majors beneficiaris", ens indiquen des de la CE.
Alhora, Europa afronta altres emergències com ara el problema de competitivitat. L'informe que va elaborar Mario Draghi proposava mobilitzar uns fons de 800.000 milions d'euros cada any per reactivar sectors estratègics. Es tracta d'un volum de diners molt similar als Next Generation (pràcticament idèntic, si ens ajustem als paràmetres inflacionaris actuals). Tot plegat, doncs, ens deixa una pregunta: estem preparats per gestionar més ajuts d'aquestes dimensions?
Alguns experts com Xavier Roig no ho veuen clar, per culpa de la manca de transferència de coneixement (knowledge transfer) a Catalunya. "A la Generalitat sembla que els importa un rave: cada cop que entra un nou Govern, canvien 500 persones i es perd el coneixement", critica. És allò que se'n diu sottogoverno. Roig creu que també succeeix a Espanya, a diferència d'altres grans estats europeus com Itàlia o França. Allà, segons l'expert, els canvis no són del 100%, sinó del 50% a l'administració italiana i d'entre el 12% i 13% a la francesa. "Amb un govern enraonat, no hi ha pràcticament canvis en les altres estructures", justifica Roig, que qualifica l'estat espanyol com una "pedra en la sabata" per a Brussel·les.
Finalment, hi ha un últim plantejament a la pregunta. "L'informe Draghi seria factible si hi hagués un canvi total d'orientació", analitza Jaume Puig. "Draghi ens diu d'actuar i d'emetre deute amb unitat, però no és el que està succeint a la pràctica. Les emissions comunitàries són mínimes i evidentment que n'hi hauria d'haver més, però estem molt lluny d'arribar a això perquè els països no ho volen", afegeix. Aquest és un fet a valorar, donat que els diners que proposa mobilitzar Draghi no són de les mateixes característiques que els fons Next Generation, els quals molts d'ells consistien a subvencions a fons perdut per als estats del sud.
Propostes com el kit digital inclouen enquestes dos anys després de rebre l'ajut, amb la intenció de calcular si el finançament ha servit o no per millorar el que hi havia
Tres anys després, l'impacte dels Next Generation encara és una veritable incògnita. Si parlem de terminis, el ritme actual no era l'esperat per part dels diferents governs autonòmics i estatal, i potser no serà suficient per arribar al 100% abans de l'agost del 2026, que és el termini màxim marcat per la CE. Però l'èxit d'aquest fons de recuperació no es mesura pel ritme de concessions, sinó per l'èxit dels projectes finançats. Propostes com el kit digital inclouen enquestes dos anys després de rebre l'ajut, amb la intenció de calcular si el finançament ha servit o no per millorar el que hi havia. Ara per ara és d'hora per poder articular una resposta raonable; al puzle dels Next Generation encara hi ha peces que no han sortit de la capsa.