"De l'1 al 10, com de feliç ets?" Pot semblar la frase d'una cançó del grup de música The Tyets, però es tracta de la pregunta que ha plantejat el prestigiós informe mundial de felicitat World Happiness Report a més de 300.000 persones de 150 països. La resposta pot variar, des d'un 0 que significa "sense esperança" a un 10 que vol dir "molt, molt feliç". Pista, Finlàndia lidera el rànquing des de fa sis anys i el segueixen Dinamarca, Islàndia, Israel i Holanda. Per tant, és quantificable la felicitat d'un país? Sembla que sí gràcies a esbrinar el suport social, els ingressos, la salut, la llibertat, la generositat i l'absència de corrupció d'una nació. I com confessen els experts a VIA Empresa "que hi hagi índex de felicitat és un gran avanç per la societat". A continuació, l'anàlisi de Catalunya en el marc del Yellow Day (Dia més feliç de l'any) en què l'economia és fonamental.
En primer lloc, que el 20 de juny sigui el dia més feliç de l'any no és cap casualitat, ja que segons els psicòlegs i els meteoròlegs, després d'analitzar les emocions de milers de persones "s’acomiada la primavera i es dona la benvinguda a l'estiu”. Els especialistes parlen d'augment de temperatures, de més hores de llum, de l'alliberació de la serotonina coneguda com l'hormona de la felicitat, de la paga extra per a una part de la població, de l'augment d'activitats d'oci i, fins i tot, de la jornada intensiva en la majoria dels casos.
Els catalans sembla que no es resignen a parlar de felicitat durant un únic dia i es puntuen de mitjana en un 6,43 al llarg de l’any segons l'últim rànquing. I de fet, si un es classifica per sobre del 6,5 ha de saber que és molt més feliç que la mitjana mundial. I, fins i tot, els barcelonins es converteixen en els habitants de la segona ciutat més feliç del món, tal com apunta iVisa. Allí es remarca la sort de comptar amb una esperança de vida de 84 anys de mitjana, de les hores de sol, el cost de vida, l'amabilitat entre les habitants i les hores setmanals treballades (parlen d'una mitjana de 30 hores setmanals).
Per tant, la qualitat de vida marca, i molt, la diferència. Tanmateix, quins factors econòmics influeixen en la felicitat? Sembla que ja no es valora el Producte Interior Brut (PIB) de la mateixa forma. Per Oriol Alba, secretari general de Cecot, "el PIB d’un país mesura la grandària de la seva economia, és a dir, quant produeix. Va passar a ser l’indicador de referència a partir dels anys cinquanta quan, després de la Segona Guerra Mundial, els països operaven sota una lògica de saber quan grans eren les seves economies i quant podien gastar en l’art de la guerra". Malgrat que encara és l'indicador predominant, hi ha nombrosos aspectes de la nostra vida que s'escapen d'un càlcul convencional. De fet, per al diplomat en ciències empresarials "l'indicador no contempla l'impacte social, mediambiental i humanitari".
Malgrat que el PIB és l’indicador predominant, hi ha nombrosos aspectes de la nostra vida que s'escapen d'un càlcul convencional
Com a curiositat, segons David Pilling, editor de Financial Times, "el PIB no distingeix entre la bona activitat econòmica i la mala activitat econòmica". Com a conseqüència, el "PIB està dissenyat per ser internacionalment comparable i en alguns països certes drogues són legals. Per evitar que hi hagi una distorsió entre els països on és legal i on és il·legal, comptem drogues que són il·legals". O, fins i tot, per millorar els resultats del PIB d'un país es considera que "reciclar és molt dolent, ja que surt més a compte fabricar cotxes que s'espatllin cada any".
Per exemple, una de les iniciatives més destacades per quantificar el benestar, a part del PIB, són els ja famosos Objectius de Desenvolupament Social (ODS) de les Nacions Unides, que han de servir de guia per analitzar la nostra "performance com a societat". “L'economia és nosaltres, l'economia és el que triem que sigui. L'economia pot ser més temps d'oci, una vida més llarga, millors serveis de salut o aire més net. Però si no mesurem aquestes coses correm el perill de continuar amb la mesura del PIB com a suposat èxit en detriment d'altres coses”, continua Pilling. Altres models que avaluen la felicitat són l'índex de la felicitat de les Nacions Unides, el Better Life Index de l'OECD o l'Indicador de la Qualitat de Vida de l'INE.
Els catalans puntuen la seva felicitat en un 6,43 mentre que la mitjana mundial és del 6,5
Economia i felicitat poden anar de bracet? Al cap i a la fi, la felicitat és una cosa molt relativa atès que no a tots ens fan feliços les mateixes coses. Però quan analitzem els factors econòmics que influeixen en la nostra felicitat o en el benestar sí que es pot destacar diverses claus. Es tracta de l'”economia de la felicitat" i a part de bons resultats al PIB per càpita, al nivell de serveis públics, l'oci i les llibertats o l'estabilitat econòmica, s'analitza les finances personals de cadascú. Per exemple la tranquil·litat en l'àmbit financer és crucial, com per exemple la capacitat d'estalvi o les despeses en cada cas. I el qüestionament que el creixement econòmic il·limitat sigui la millor solució.
El cas català
Què succeeix si comparem Catalunya amb el país més feliç del món? Existeixen xifres similars pel que fa als habitants i a l'esperança de vida. Tal com apuntava fa unes setmanes Xavier Ferrer, president de la Comissió d’Economia Internacional i Unió Europea del Col·legi d’Economistes de Catalunya, hi ha "variables internes que marquen la diferència com l’educació, la sanitat i la seguretat, que estan ben consolidades al país més feliç del món, juntament amb l’aposta pel medi ambient i la llibertat. Un fet que comporta una economia més estable i una classe mitjana important".
Ferrer (Col·legi d’Economistes): “Els catalans s’han de posar les piles amb el PIB i el deute concret”
De fet, els catalans comparteixen variables similars amb el país escandinau, com ara l'entorn social, mediambiental i fins i tot el superaria amb la climatologia (sovint es parla de Finlàndia com l'economia del país que sempre és de nit). Tanmateix, Ferrer considera que "els catalans s'han de posar les piles amb el PIB i el deute concret", ja que aquest últim és de més del 113% respecte al 72% finlandès.
Com de feliços són els catalans? Actualment es puntuen en un 6,47 en els rànquings de felicitat internacionals. De moment, la Generalitat ha impulsat un nou indicador per valorar el grau de benestar de les persones que viuen a Catalunya i que ha batejat com a Índex de Benestar de la Persona (IBP) i que donarà nous resultats i variables per tenir en compte. És l’anàlisi de la Catalunya als rànquings de felicitat i dels diversos factors que han deixat endarrere el PIB.