01
de Maig
de
2015
El 4 de maig de 1886 va ser el punt culminant d'una sèrie de protestes obreres a Chicago que s'havien estat produint per la reivindicació de la jornada laboral de vuit hores. En honor a aquesta revolta, el congrés obrer socialista celebrat a París el 1889 va decidir que l'1 de maig seria el dia de protesta per les reclamacions obreres. És a dir, el dia Internacional dels Treballadors. La crisi econòmica rampant ha afectat en gran part moltes de les fites que la lluita obrera havia aconseguit en pro dels drets laborals. Com cada any, treballadors de tot el món surten a manifestar-se aquest divendres pels carrers d'arreu, en un dia entre reivindicatiu i festiu.
Redistribuir la riquesa
A casa nostra els dos grans sindicats, CCOO i UGT fan una crida a la participació en les manifestacions sota el lema Precarietat és explotació. Treball i salaris dignes Protecció social. Els sindicats, enguany, tenen l'objectiu de reclamar augments salarials com a "estímul de l'activitat econòmica" ara que hi comença a haver recuperació, així com ocupació de qualitat.
Els secretaris generals dels sindicats majoritaris han presentat aquesta setmana les reivindicacions, centrades en recuperar i millorar el poder adquisitiu i els drets perduts durant la crisi i dignificar la situació de tots els empleats.
Les organitzacions dels treballadors defensen que la millora salarial és fonamental per consolidar la recuperació econòmica i alerten que si el creixement es fa "amb un desequilibri de l'estructura productiva" i "es mantenen polítiques absurdes" aprovades en els anys de la crisi el creixement del PIB podria tornar a caure el 2016. D'altra banda, CCOO i UGT asseguren que l'ocupació precària "és inestabilitat per a les empreses i perill de nova desocupació a mig termini".
La lluita contra la cronificació de l'atur és el tercer eix en què les reivindicacions se centraran a Catalunya i a l'estat espanyol i per això CCOO i UGT insisteixen en la necessitat que s'impulsi una renda mínima de ciutadania.
A més, aquest primer de maig té un marcat caire preelectoral i per això els sindicats reclamen claredat als partits polítics i que "aclareixin" si tenen previst derogar la reforma laboral, una vella reivindicació dels sindicats.
Manifestació global
D'altra banda, enguany es commemora el 125è aniversari de la primera celebració, a Barcelona, del Dia Internacional del Treball que es va fer a l'estat espanyol. Però les manifestacions també serviran per reivindicar els drets dels treballadors en l'esfera internacional, amb Grècia, el tractat de lliure comerç i inversions entre els EUA i Europa (el TTIP) i la crisi humanitària del Mediterrani i com a teló de fons.
Itàlia, immigració i la Jobs Act
La tragèdia al Mediterrani és un dels eixos principals del primer de maig a Itàlia. Enguany, els tres sindicats principals a itàlia (CGIL, CISL i UIL) es manifesten junts a Pozzallo (a la regió italiana de Ragusa) per mostrar el seu suport a la causa dels centenars d'immigrants que han mort aquests dies intentant arribar a les costes de Sicília. L'eslògan de la manifestació és La solidarietà fa la differenza (La solidaritat marca la diferència) i pretén dur el 1er de maig al seu significat original per tal de protegir els drets dels més dèbils, segons han informat els sindicats.
Paral·lelament, centenars de persones es desplaçaran a Roma per atendre al tradicional concert del dia del treballador promocionat pels sindicats.
A part de l'entreteniment musical, els dos temes principals pel primer de maig d'enguany al país transalpí seran els immigrants i l'atur: la taxa d'atur a Itàlia és del 13,4% i és especialment greu pels joves d'entre 15 i 24 anys, que és del 43,9%.
A més, un dels altres temes candents a Itàlia és la Jobs Act (nom original en anglès) que Renzi ha aconseguit aprovar al Senat aquest febrer. L'objectiu d'aquesta llei és revitalitzar el mercat de treball italià, però ha estat fortament criticada per sindicats com la CGIL o la FIOM (unió del metall) perquè la seva aplicació efectiva liberalitza fortament el mercat de treball.
Els francesos, contra la privatització d'empreses
Al primer de maig a França les grans manifestacions són protagonistes. El transport públic s'atura i les oficines es buiden. Els sindicats surten al carrer per brandar les seves reivindicacions. Les organitzacions més fortes a l'estat francès són les de les empreses públiques com ara la NSCF, les companyies de gas i electricitat. Els treballadors d'aquests sectors es manifesten per mantenir les seves condicions de feina i temen per la possible total o parcial privatització d'alguns sectors.
Les pancartes que liderin les marxes ho faran contra la loi Macro (sobre la liberalització del treball), contra l'austeritat, contra la reforma del territori (fusió de regions), contra la supressió de llocs de feina en la funció publica i contra la desindustrialització, que són els punts calents de l'actual govern de François Hollande.
Els sindicats francesos també es troben, com a molts altres països, en ple moment de canvi. En aquest sentit, el sindicat CFDT organitza el WTF festival (Working Time Festival) a París per intentar motivar les seves bases més joves.
Alemanya, festa i manifestacions antifeixistes
Els grans sindicats alemanys, IGM (metal·lúrgic), Ver.di (dels serveis) o la DGB convoquen manifestacions a les principals ciutats alemanyes. A part de la reivindicació per drets laborals, a Alemanya el primer de maig té una forta vinculació amb la celebració del final de la Segona Guerra Mundial (8 de maig de 1945) i es relaciona amb la solidaritat i la lluita contra el racisme, la intolerància i el nazisme.
A Berlín cada any s'organitza una manifestació pro-nazi i una d'anti-feixista separades per centenars de policies que fan de cordó sanitari entre els manifestants. Les càrregues policials són habituals, però tota la capital alemanya és una festa amb DJ's al carrer i els parcs plens de festa, pancartes i un ambient de celebració.
Enguany, les capçaleres de les manifestacions convocades pels poderosos sindicats alemanys reclamen millores en drets laborals i "decisions per a un nou ordre en el mercat de treball", pels empleats amb contractes de treball temporal, a temps parcial i mini-jobs. Una de les grans reivindicacions històriques dels sindicats alemanys, el salari mínim, ha estat introduïda per la cancellera Angela Merkel, de manera que la reivindicació ha virat de nou cap a les millores en les condicions de treball.
El treball i l'amor a Praga
La celebració del Dia del Treballador a la República Txeca té un doble significat: d'una banda l'heretat del comunisme del Dia del Treballador com un esdeveniment totalitari, i per l'altre, d'un dia de protestes d'agrupacions extremistes, que han fet que la majoria dels txecs es distanciï de les connotacions polítiques d'aquesta festivitat. Però el primer de maig coincideix en aquest país amb el dia dels enamorats i els txecs celebren també l'arribada de la primavera.
El dia del treball no és només el primer de maig
A Europa relacionem directament la celebració del Dia del Treballador amb el primer dia del mes de maig, aquesta regla no es compleix a tot el món. De fet molts països de l'òrbita anglo-saxona celebren el dia del treball en dates molt diferents: Austràlia celebren l'aconseguiment de la jornada de 8 hores el primer dilluns d'octubre o el segon dilluns d'octubre depenent de l'estat, a les Bahames és el primer divendres de juny, mentre que a Canadà i als Estats Units és el primer dilluns de setembre.
Però, no obstant la variació de les dates, la reivindicació obrera és global i ho era inclús abans d'aquell 4 de maig de 1886 a Chicago.
Redistribuir la riquesa
A casa nostra els dos grans sindicats, CCOO i UGT fan una crida a la participació en les manifestacions sota el lema Precarietat és explotació. Treball i salaris dignes Protecció social. Els sindicats, enguany, tenen l'objectiu de reclamar augments salarials com a "estímul de l'activitat econòmica" ara que hi comença a haver recuperació, així com ocupació de qualitat.
Els secretaris generals dels sindicats majoritaris han presentat aquesta setmana les reivindicacions, centrades en recuperar i millorar el poder adquisitiu i els drets perduts durant la crisi i dignificar la situació de tots els empleats.
Les organitzacions dels treballadors defensen que la millora salarial és fonamental per consolidar la recuperació econòmica i alerten que si el creixement es fa "amb un desequilibri de l'estructura productiva" i "es mantenen polítiques absurdes" aprovades en els anys de la crisi el creixement del PIB podria tornar a caure el 2016. D'altra banda, CCOO i UGT asseguren que l'ocupació precària "és inestabilitat per a les empreses i perill de nova desocupació a mig termini".
La lluita contra la cronificació de l'atur és el tercer eix en què les reivindicacions se centraran a Catalunya i a l'estat espanyol i per això CCOO i UGT insisteixen en la necessitat que s'impulsi una renda mínima de ciutadania.
A més, aquest primer de maig té un marcat caire preelectoral i per això els sindicats reclamen claredat als partits polítics i que "aclareixin" si tenen previst derogar la reforma laboral, una vella reivindicació dels sindicats.
Manifestació global
D'altra banda, enguany es commemora el 125è aniversari de la primera celebració, a Barcelona, del Dia Internacional del Treball que es va fer a l'estat espanyol. Però les manifestacions també serviran per reivindicar els drets dels treballadors en l'esfera internacional, amb Grècia, el tractat de lliure comerç i inversions entre els EUA i Europa (el TTIP) i la crisi humanitària del Mediterrani i com a teló de fons.
Itàlia, immigració i la Jobs Act
La tragèdia al Mediterrani és un dels eixos principals del primer de maig a Itàlia. Enguany, els tres sindicats principals a itàlia (CGIL, CISL i UIL) es manifesten junts a Pozzallo (a la regió italiana de Ragusa) per mostrar el seu suport a la causa dels centenars d'immigrants que han mort aquests dies intentant arribar a les costes de Sicília. L'eslògan de la manifestació és La solidarietà fa la differenza (La solidaritat marca la diferència) i pretén dur el 1er de maig al seu significat original per tal de protegir els drets dels més dèbils, segons han informat els sindicats.
Paral·lelament, centenars de persones es desplaçaran a Roma per atendre al tradicional concert del dia del treballador promocionat pels sindicats.
A part de l'entreteniment musical, els dos temes principals pel primer de maig d'enguany al país transalpí seran els immigrants i l'atur: la taxa d'atur a Itàlia és del 13,4% i és especialment greu pels joves d'entre 15 i 24 anys, que és del 43,9%.
A més, un dels altres temes candents a Itàlia és la Jobs Act (nom original en anglès) que Renzi ha aconseguit aprovar al Senat aquest febrer. L'objectiu d'aquesta llei és revitalitzar el mercat de treball italià, però ha estat fortament criticada per sindicats com la CGIL o la FIOM (unió del metall) perquè la seva aplicació efectiva liberalitza fortament el mercat de treball.
Els francesos, contra la privatització d'empreses
Al primer de maig a França les grans manifestacions són protagonistes. El transport públic s'atura i les oficines es buiden. Els sindicats surten al carrer per brandar les seves reivindicacions. Les organitzacions més fortes a l'estat francès són les de les empreses públiques com ara la NSCF, les companyies de gas i electricitat. Els treballadors d'aquests sectors es manifesten per mantenir les seves condicions de feina i temen per la possible total o parcial privatització d'alguns sectors.
Les pancartes que liderin les marxes ho faran contra la loi Macro (sobre la liberalització del treball), contra l'austeritat, contra la reforma del territori (fusió de regions), contra la supressió de llocs de feina en la funció publica i contra la desindustrialització, que són els punts calents de l'actual govern de François Hollande.
Els sindicats francesos també es troben, com a molts altres països, en ple moment de canvi. En aquest sentit, el sindicat CFDT organitza el WTF festival (Working Time Festival) a París per intentar motivar les seves bases més joves.
Alemanya, festa i manifestacions antifeixistes
Els grans sindicats alemanys, IGM (metal·lúrgic), Ver.di (dels serveis) o la DGB convoquen manifestacions a les principals ciutats alemanyes. A part de la reivindicació per drets laborals, a Alemanya el primer de maig té una forta vinculació amb la celebració del final de la Segona Guerra Mundial (8 de maig de 1945) i es relaciona amb la solidaritat i la lluita contra el racisme, la intolerància i el nazisme.
A Berlín cada any s'organitza una manifestació pro-nazi i una d'anti-feixista separades per centenars de policies que fan de cordó sanitari entre els manifestants. Les càrregues policials són habituals, però tota la capital alemanya és una festa amb DJ's al carrer i els parcs plens de festa, pancartes i un ambient de celebració.
Enguany, les capçaleres de les manifestacions convocades pels poderosos sindicats alemanys reclamen millores en drets laborals i "decisions per a un nou ordre en el mercat de treball", pels empleats amb contractes de treball temporal, a temps parcial i mini-jobs. Una de les grans reivindicacions històriques dels sindicats alemanys, el salari mínim, ha estat introduïda per la cancellera Angela Merkel, de manera que la reivindicació ha virat de nou cap a les millores en les condicions de treball.
El treball i l'amor a Praga
La celebració del Dia del Treballador a la República Txeca té un doble significat: d'una banda l'heretat del comunisme del Dia del Treballador com un esdeveniment totalitari, i per l'altre, d'un dia de protestes d'agrupacions extremistes, que han fet que la majoria dels txecs es distanciï de les connotacions polítiques d'aquesta festivitat. Però el primer de maig coincideix en aquest país amb el dia dels enamorats i els txecs celebren també l'arribada de la primavera.
El dia del treball no és només el primer de maig
A Europa relacionem directament la celebració del Dia del Treballador amb el primer dia del mes de maig, aquesta regla no es compleix a tot el món. De fet molts països de l'òrbita anglo-saxona celebren el dia del treball en dates molt diferents: Austràlia celebren l'aconseguiment de la jornada de 8 hores el primer dilluns d'octubre o el segon dilluns d'octubre depenent de l'estat, a les Bahames és el primer divendres de juny, mentre que a Canadà i als Estats Units és el primer dilluns de setembre.
Però, no obstant la variació de les dates, la reivindicació obrera és global i ho era inclús abans d'aquell 4 de maig de 1886 a Chicago.