És fàcil donar per fets els progressos tecnològics que ens envolten en el nostre dia a dia: a Espanya hi ha 1,2 telèfons mòbils per habitant, 0,9 ordinadors per llar, no sabem com desapegar-nos de les xarxes socials i, mentre descobrim la intel·ligència artificial, cada innovació ens sorprèn menys que l’anterior. Tanmateix, si ens aturem i viatgem als inicis dels 2000, aquest article seria propi del guió d’una pel·lícula de ciència-ficció, en un escenari en què la població s’adaptava al nounat Google, els ordinadors encara es podien considerar béns de luxe i allò dels cotxes elèctrics i autònoms era una utopia.
I és que, d’aleshores ençà, hem presenciat com el temps i la tecnologia han estat còmplices d’una era vertiginosament evolutiva: els progressos científics d’inicis de segle han donat lloc a un creixement exponencial de la tecnologia que avui ens envolta. I no hi ha millor exemple que les 10 fites tecnòlogues més destacades des del darrer any del segle XX, el 2000.
1. Les xarxes socials: la revolució de la comunicació humana
Tenint en compte tots els avenços tecnològics que han tingut lloc des d’inicis de segle fins a l’actualitat, mencionar en primera posició les xarxes socials pot semblar quelcom frívol. En el fons, però, des de Facebook, nascut a la Universitat Harvard l’any 2004, fins a les darreres xarxes socials com Bluesky o Threads, aquestes han redefinit la manera com ens comuniquem i com accedim a la informació. Mentre la interacció digital ha esdevingut més accessible amb l’impuls de noves xarxes socials, hem presenciat un augment exponencial dels continguts i de la informació, que ara viatgen diàriament a la velocitat de la llum. Ara bé, les xarxes socials també han portat foscor a Internet: han facilitat l’aparició de les fake news, la difusió de contingut nociu i han posat en escac la privacitat dels usuaris.
Facebook, impulsada el febrer del 2004, va suposar la clau que va obrir la porta de les xarxes socials al món
Així mateix, Facebook, impulsat el febrer del 2004 per Mark Zuckerberg, Eduardo Saverin, Dustin Moskovitz, Andrew McCollum i Chris Hughes, va suposar la clau que va obrir la porta de les xarxes socials al món, amb el posterior naixement de Twitter (2006) -des del 2023, X-, WhatsApp (2009) o Instagram (2010), entre les més conegudes, no van trigar a aprofitar. Des d'aleshores, qui hauria dit que Twitter degeneraria en X i la resta de xarxes quedarien conglomerades sota Meta, amb Zuckerberg al comandament?; i encara més: qui hauria dit que ens trobaríem immersos en una batalla contra l’addicció a les pantalles, al contingut Brain Rot i davant l’auge de lleis destinades a ralentitzar l’accés dels menors a aquests espais?
2. L’iPhone i l’impuls definitiu dels telèfons intel·ligents
La majoria de nosaltres situaríem el naixement del telèfon intel·ligent -o smartphone- amb el naixement de l’iPhone, que Apple va llançar el 2007 i que el seu creador, Steve Jobs, va decidir anomenar d’aquesta manera perquè la lletra i significa, segons ell, "Internet, individu, instruir, informar i inspirar". Tanmateix, l’iPhone va arribar al mercat 13 anys més tard del primer telèfon intel·ligent, l’IBM Simon, un dispositiu que ja comptava amb aplicacions i pantalla tàctil. De fet, després de l’IBM Simon, el 1999 va néixer la Blackberry, un altre telèfon intel·ligent que va jugar un paper clau en la indústria telefònica en els anys posteriors.
La realitat, però, és que aquests dispositius van ser populars en el seu moment, però ni de bon tros van assolir el massiu impacte que va tenir el dispositiu desenvolupat per Apple. La gran majoria dels telèfons del nostre entorn han evolucionat, independentment del fabricant, cap a un prototip molt similar: un dispositiu que vol oferir la màxima superfície de pantalla, a la màxima resolució possible, amb dissenys sense vores, sense botons físics i lleugers; un antònim dels mencionats IBM Simon i Blackberry, que van veure com l’iPhone, amb el seu innovador ecosistema iOS i els posteriors avenços que va dur a terme en matèria de connectivitat i identificació de l’usuari, popularitzava el concepte de smartphone per facilitar la comunicació humana des de la butxaca.
3. Criptomonedes i blockchain, una nova era de la seguretat (i les finances) digital
La crisi financera mundial del 2008 va comportar el naixement de la tecnologia blockchain i el món de les criptomonedes. Aquesta crisi va exposar les falles del sistema financer tradicional, on els bancs, governs i altres institucions tenien un control centralitzat sobre les finances, fet que va generar desconfiança cap a aquestes, en gran part per la seva manca de transparència. Així mateix, Satoshi Nakamoto va donar lloc al llibre blanc de bitcoin Bitcoin: A Peer-to-Peer Electronic Cash System, un document que proposava un mètode de pagament que no depenia de cap banc central ni institució financera.
Satoshi Nakamoto va donar lloc al llibre blanc de bitcoin 'Bitcoin: A Peer-to-Peer Electronic Cash System', un document que proposava un mètode de pagament que no depenia de cap banc central ni institució financera
Aquest va derivar en el bitcoin, una moneda digital basada en la tecnologia blockchain, que ha revolucionat la manera com gestionem i assegurem les transaccions digitals. Es tracta d’un llibre de comptabilitat compartit i immutable que facilita el registre de transaccions i seguiment d’actius a la xarxa, i el món de les criptomonedes és la seva aplicació més coneguda. Aquest paradigma és compost per un extens mercat que compta amb milers de criptomonedes diferents, entre les quals destaquen Ethereum, XRP, BNB -la criptomoneda pròpia de Binance, la borsa de criptomonedes més gran del món-, o Solana, i malgrat trobar-se en ple procés regulador, no deixa de créixer.
4. Impressió 3D, quan la imaginació es materialitza
La impressió 3D fa referència a un conjunt de tecnologies que permeten la creació d’objectes tridimensionals a partir de models digitals. Es tracta d’una tecnologia a l’alça, ja que és una alternativa que permet reduir els costos de fabricació i crea noves possibilitats en sectors com el manufacturer, espacial o el sanitari, entre d’altres. Val a dir que, igual que en el cas dels telèfons intel·ligents, la impressió 3D ja era una realitat abans d’iniciar el segle XX: l’inventor japonès Hideo Kodama va registrar, el 1981, el primer procés additiu mitjançant aquesta tècnica. Ara bé, no va ser fins a l’any 2009 quan va expirar una patent clau que va permetre el desenvolupament d’impressores 3D assequibles i la seva adopció en massa, fet que tant particulars com empreses van aprofitar.
Així mateix, aquesta tecnologia permet tota mena de creacions, des de peces lleugeres i resistents per al món de l’automoció, fins a pròtesis pel món sanitari, d’una manera completament personalitzada, més ràpida i més econòmica. Un avenç que Catalunya aprofita diàriament amb les 156 empreses que, segons Acció, es dediquen a aquest àmbit que ha generat un volum de negoci de 560 milions d'euros i ocupa a més de 2.000 professionals.
5. La realitat augmentada i virtual, o com submergir-se en el món digital
Tant la realitat augmentada com la virtual són dos conceptes que ens permeten experimentar de forma immersiva i en primera persona amb la tecnologia. D’una banda, el primer permet superposar dades i solucions digitals en l’entorn físic; un exemple especialment popular a escala mundial és el cas de l’exitós videojoc Pokémon Go, llançat el 2016, que permetia -i permet- als gairebé 100 milions de jugadors que té interactuar amb criatures digitals en el món real. Si bé es tracta d’una tecnologia associada principalment al món dels videojocs, val a dir que té un munt d’aplicacions en altres sectors, com l’arquitectura, l’educació, la medicina, la navegació o, per descomptat, l’empresarial.
La realitat augmentada té un munt d’aplicacions en altres sectors, com l’arquitectura, l’educació, la medicina, la navegació o, per descomptat, l’empresarial
D’altra banda, la realitat virtual fa referència a la creació d’entorns virtuals que permet experimentar tota mena de situacions en un entorn segur i controlat, fet que permet la democratització d’experiències fins fa poc inimaginables, com ara l’exploració d’indrets remots o esdeveniments històrics. En aquest sentit, l’educació i la salut són els sectors més beneficiats per aquesta tecnologia, que va impressionar usuaris d’arreu del món l’any 2012 amb el prototip d’Oculus Rift, desenvolupat per la companyia estatunidenca Oculus VR, i que no va arribar al gran públic fins al 2016. D’aleshores ençà, els models d’ulleres de realitat virtual han crescut substancialment, oferint tota mena d’estils: des de les tradicionals i discretes Ray-Ban Meta, fins a les futuristes -i polèmiques- Apple Vision Pro.
6. CRISPR-Cas9, un abans i un després en la biotecnologia
Els avenços mencionats fins ara es caracteritzen per ser palpables, sigui en el món físic o en el món digital. Podem accedir fàcilment a tots aquests i, alguns casos, han esdevingut pràcticament una necessitat. Però no tots els avenços compten amb les mateixes característiques: la tecnologia CRISPR-Cas9 és sens dubte una de les 10 nominades, en revolucionar l’edició genètica i permetre la modificació precisa de gens, fet que crea un nou paradigma dins del món de l’agricultura, la biologia o la medicina. En aquest darrer àmbit és on més incideix aquest avenç, ja que ha permès al món científic fer grans passes en la investigació contra el càncer i abordar determinades malalties genètiques que fins fa poc es consideraven incurables.
La tècnica CRISPR-Cas9, liderada i desenvolupada per les científiques Jennifer Doudna i Emmanuelle Charpentier el 2012, és coneguda com l’invent de “les tisores genètiques”, i ha marcat un punt d’inflexió en la biotecnologia moderna. No va ser, però, fins al 2020, l’any de la covid-19, quan es va reconèixer la importància d’aquest avenç amb el Premi Nobel de Química, lliurat a les dues científiques d’origen nord-americà i francès, respectivament.
7. La intel·ligència artificial: d’una partida d’escacs a ChatGPT
Hi ha un seguit de fites que la intel·ligència artificial ha viscut fins a situar-se en el centre del diàleg tecnològic, econòmic i social. Un d’ells, per exemple, una partida d'escacs a Barcelona l’any 1995. El més significatiu, però, segons molts dels experts d’aquest àmbit, va ser la introducció del model AlexNet, que va tenir lloc el 2012 de bracet d’Alex Krizhevsky, Ilya Sutskever i Geoffrey Hinton. Tots tres van demostrar el poder de les xarxes neuronals profundes en el reconeixement d’imatges, guanyant el concurs ImageNet amb una precisió mai vista; un èxit que va comportar el desenvolupament d'aprenentatge profund -deep learning- i altres àrees de la intel·ligència artificial.
ChatGPT compta amb més de 200 milions d’usuaris setmanals
No podem deixar de mencionar una altra gran fita de la intel·ligència artificial, que va tenir lloc exactament una dècada més tard: el naixement de ChatGPT. És el xatbot conversacional més famós de l’actualitat, en comptar amb més de 200 milions d’usuaris setmanals, i ha representat la materialització de la intel·ligència artificial en el dia a dia dels usuaris d’Internet, en oferir una eina accessible, capaç de generar llenguatge natural i resoldre tasques quotidianes. ChatGPT es troba en constant desenvolupament i es posiciona com la punta de l’iceberg en el desenvolupament d’aquesta gran fita tecnològica.
8. L’Internet de les Coses, connectivitat a tot arreu
L’Internet de les Coses ha transformat la nostra relació amb el nostre entorn, en connectar objectes quotidians a Internet. Aquesta tecnologia ha donat lloc a dispositius i sensors capaços d’emmagatzemar grans volums de dades, intercanviar informació i prendre decisions de manera autònoma. Molts d’aquests s’han implementat a les llars, donant lloc a les llars intel·ligents, caracteritzades per integrar solucions tecnològiques que controlen els sistemes de seguretat, d’energia i de comunicació d’una forma més eficaç. Aquesta tecnologia ha madurat durant la primera dècada d’aquest segle, però no s’ha expandit massivament fins a la segona, quan els dispositius van començar a ser més accessibles tant per als consumidors com per a les empreses. Amb el naixement d’Alexa el 2014, l’assistent virtual d’Amazon, o el Google Home, de Google, el concepte de llar intel·ligent s’acabava d’instaurar definitivament a la societat i l’IoT era una realitat entre milions de famílies.
9. Els cotxes elèctrics i autònoms, realitat o ciència-ficció?
Si les nostres cases són intel·ligents, els nostres cotxes ho poden ser? La resposta és que ara per ara sí, però això no vol dir que estem preparats per conviure en un escenari en què deleguem la tasca de conduir als cotxes, per molt futuristes que puguin resultar alguns; de fet, encara no estem preparats ni per adoptar el cotxe elèctric. Això no treu, però, que els avenços en aquesta classe de vehicles en el que portem de segle hagi estat més que noticiable.
Quant als vehicles elèctrics, Tesla va acostar-los a la ciutadania amb uns preus competitius amb el Model S, llançat el 2012. Posteriorment, marques com Chevrolet o Nissan s’hi van afegir a aquesta onada, amb el llançament de models que, a banda de ser assequibles, representessin una millora en el dia a dia dels usuaris. Quant als autònoms, la cosa canvia; dels cinc nivells d’autonomia que la Societat d’Enginyers d’Automoció (SAE) contempla en el document J3016, actualment ens trobem en el segon, segons comentava David Pardos, cap de Negoci de l’equip de Mobilitat d’Eurecat, en aquest article; és a dir, hi ha cotxes capaços de prendre decisions com frenar, o evitar certs obstacles amb els sensors, càmeres i la tecnologia de l’IoT que disposen. D’aquí a veure cotxes completament autònoms encara ha de ploure, malgrat que el CEO de Tesla, Elon Musk, ja ha fet tota una declaració d’intencions amb el Cybercab i la Cyberban, presentats el passat octubre.
10. La computació quàntica, milers de bilions de càlculs a la velocitat de la llum
Una era cada vegada més complexa necessita una tecnologia cada vegada més preparada. Aquesta passa per la computació quàntica, una de les tendències tecnològiques d’aquest 2024 i un paradigma de la computació destinat a resoldre problemes que avui dia són impossibles per a la computació clàssica i, alguns, inimaginables per als humans. En aquest sentit, Google va demostrar el passat 2019 la supremacia quàntica, és a dir, que els ordinadors basats en aquesta tecnologia són molt més eficaços en algunes tasques que els més potents disponibles en l’actualitat.
El Barcelona Supercomputing Center (BSC) va obtenir el primer ordinador quàntic del sud d’Europa el 2021
Ho va demostrar amb el seu processador quàntic Sycamore, que va trigar poc més de tres minuts en obtenir un resultat que els millors supercomputadors del planeta haurien trigat uns 10.000 anys. Una fita possible a l’ús de qubits per representar dades, que en el cas de les computadores convencionals es limiten als bits. Per la seva banda, el Barcelona Supercomputing Center (BSC) va obtenir el primer ordinador quàntic del sud d’Europa el 2021, dos anys abans de la posada en marxa del MareNostrum 5, que el desembre del 2023 va engegar motors representant la inversió més gran realitzada per Europa en una estructura científica a l’estat espanyol. No és casualitat: es tracta del tercer superordinador més potent al continent.