Aquest dimecres es compleixen dos anys de la sonada victòria d’Ada Colau a les eleccions municipals de Barcelona. Al ritme del run run, el nou executiu arribava a Sant Jaume amb un programa ple de promeses econòmiques que es podien resumir en una paraula: canvi. La voluntat de transformar completament la visió de la ciutat de l’anterior alcalde, Xavier Trias, es manifestava en un programa que, arribats a la meitat del mandat, ha viscut una sort desigual. Tot i el compliment d’algunes fites, diversos dels objectius de Barcelona en Comú han topat amb el pragmatisme de la realitat econòmica i, massa sovint, amb polèmiques pendents de resoldre.
La croada contra desnonaments i pisos buits
Sorgida de l’activisme en el camp de l’habitatge, un dels principals cavalls de batalla de la nova alcaldessa era la promesa d’acabar amb els desnonaments per motius econòmics. L’objectiu era establir una taula de negociació amb les entitats financeres i denunciar les que no cooperin, amenaçant amb expedients, sancions i deixar de treballar-hi si era el cas.
El nou govern municipal, però, no ha pogut acabar amb els desnonaments, que segueixen produint-se. Mentre l’oposició assegura que han augmentat, Colau defensa que “el que ha augmentat són els desnonaments aturats”. Segons les dades del Consell General del Poder Judicial, el 81% dels desnonaments que es produeixen ja no són per impagament de la hipoteca, sinó per no poder fer front al lloguer.
L'Ajuntament ha imposat quatre multes de 315.000 euros al Santander, BBVA i la Sareb per pisos buits
Justament l’imparable creixement del preu dels lloguers va de la mà d’una altra de les promeses dels comuns: reduir els pisos buits de la ciutat. En aquest sentit, l’Ajuntament va crear a finals de 2015 la Unitat Contra l’Exclusió Residencial (UCER), que ha tramitat 268 expedients de pisos buits d’entitats bancàries. Segons dades facilitades pel consistori, aquests expedients ja han acabat en sancions de 315.000 euros en quatre casos (dos a Nou Barris propietat del Santander i el BBVA i dos a Sant Martí, en mans de la Sareb). A més, 16 altres pisos propietat de bancs han estat cedits a causa de l’inici del procediment disciplinari.
Just a l’inici del mandat, Colau va començar una sèrie de reunions amb els principals dirigents bancaris per tal de trobar solucions per evitar que els pisos quedin buits de forma continuada “sense justificació”. Una d’aquestes trobades va ser amb Josep Oliu, president del Banc Sabadell, amb qui poques setmanes abans havia tingut un petit rebombori mediàtic. Contactats per VIA Empresa, des de l’entitat vallesana asseguren que les trobades entre ambdós han estat molt positives. De fet, ressalten que segurament “Oliu és el banquer que manté més bona relació amb Colau i amb l’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena”.
Des del Sabadell no mostren cap preocupació per l’activitat municipal en el camp de l’habitatge i recorden que sempre han estat compromesos a no provocar cap desnonament. Admeten que sovint multar els bancs pot ser rendible políticament per a alguns ajuntaments, però celebren que en el cas de Barcelona no s’hagi arribat més enllà d’algun expedient. Més enllà dels bancs, des de l’Ajuntament asseguren que “es valorarà la possibilitat d'ampliar les actuacions específiques de detecció a d’altres grans propietaris, en funció de l’evolució dels recursos propis i de l’impacte a la ciutat d’altres situacions d’habitatge buit”.
"Oliu és el banquer que manté més bona relació amb Colau"
El Salari Mínim de Ciutat
El programa de Barcelona en Comú també contemplava la creació d’una renda municipal complementària. A dia d’avui, i més enllà de la Renda Garantida que promou la Generalitat, a escala municipal el tema es troba encara en fase d’estudi. El passat mes de març, l’Ajuntament i l’AMB emplaçaven a un diàleg social per impulsar un Salari Mínim de Ciutat. “No ens podem permetre que ningú a Barcelona guanyi menys de 1.000 euros per la seva feina. No és bo pel món del treball ni per l’economia en general”, declarava Gerardo Pisarello, actual alcalde accidental.
La moneda local
Durant la campanya una de les propostes que més debat va generar va ser la d’establir una moneda local a Barcelona. Una iniciativa, fins ara al calaix, que el consistori pretén reactivar gràcies al programa europeu Urban Innovative Action (UIA) on Barcelona és una de les 18 ciutats que hi participaran. L’Ajuntament rebrà 4,85 milions d’euros per tal de realitzar un prova pilot sobre una renda municipal i polítiques actives d’inserció socio-laboral.
Durant tres anys, el programa B-Mincome “servirà per conèixer quina efectivitat tenen la combinació de diversos tipus de prestacions econòmiques i suports addicionals com ajuts per facilitar l'accés a l'habitatge, educació, ocupació, emprenedoria social o participació comunitària en la lluita contra la pobresa amb una aposta innovadora”.
Aquest programa preveu incloure una moneda social com a part del pagament d’aquestes rendes i suports. “Si té un efecte multiplicador en l’economia local i el teixit socioeconòmic es desenvoluparà a partir de 2019 el futur model de la moneda social de Barcelona”, asseguren fonts municipals.
Nova orientació de l’emprenedoria
El programa de Barcelona en Comú també indicava la voluntat d’un canvi de discurs en el camp empresarial. “Orientar els recursos públics a la promoció de l’empresa col·lectiva (de dos o més socis) abans que a la figura de l’empresari/ària individual”, assenyalava. Alhora, parlava de fomentar les aliances entre comerços a través de les cooperatives. Es tracta, doncs, d’un canvi de visió que té el seu màxim exponent al Bizbarcelona. El saló que organitza Barcelona Activa va començar el 2013 centrat en els emprenedors i amb una clara influència del model Silicon Valley. L’edició del 2015, la primera amb el nou govern, ja va oferir un primer canvi amb l’entrega del primer premi a l’Emprenedor Social, una àrea que ha abraçat amb força des d’aleshores de la mà de l’economia cooperativa. Enguany, la fira se centrarà a ajudar en la transformació digital de les pimes, tal com celebrava el regidor d’Empresa i Turisme, Agustí Colom.
El rentat de cara del Bizbarcelona simbolitza el canvi de prioritats a Barcelona Activa
Ocupació responsable
Alhora, l’equip de Colau feia la promesa d’impulsar 2.500 llocs de treball en àmbits com la rehabilitació energètica d’habitatges, la gestió sostenible de residus o la cura de persones grans. Posar xifres exactes sempre és un risc i des del mateix Ajuntament reconeixen que no poden quantificar aquesta dada. Tot i així, reivindiquen que impulsar activitats en aquests àmbits “està justificat no necessàriament en funció del seu impacte global en xifres sinó sobretot per la qualitat en l'ocupació que generen al ser un model sostenible”. A més, el consistori ha elaborat una pionera Guia de contractació pública social com a instrument per fer-la "socialment responsable".
En aquesta línia, aquesta mateixa setmana presenten un total de dos milions d’euros en subvencions per a projectes empresarials que sorgeixin als barris i a projectes d’economia social solidària. També aquesta setmana s’ha anunciat una dotació pressupostària de 59 milions d’euros fins al 2020 en un pla per a la democratització de la cura. Un pla que inclou fins a 68 actuacions per a posar en valor i socialitzar les tasques de cura.
Els embolics de mobilitat
En l’àmbit de la mobilitat, la campanya de Colau defensava la creació d’una T-Ambiental a raó de 50 euros mensuals amb viatges il·limitats a les tres primeres zones amb Metro, Rodalies, Bus, FGC, Tram, Bicing i Car Sharing. A la pràctica, els continus (i inacabats) conflictes amb TMB han dinamitat una idea que ha quedat a l’edèn de les promeses electorals que difícilment veuran la llum.
Tot i així, fonts de l’Ajuntament de Barcelona defensen que l’actual consistori ha aconseguit mantenir a ratlla les tarifes del transport públic, s’ha ampliat la T-12 fins als 16 anys i s’han augmentat els beneficis per als títols de transport per a persones aturades (disposen d’una T-Mes al preu d’una T-10). A més a més, reivindiquen la creació aquest 2017 de la T-episodi ambiental, un bitllet d’anada i tornada per 1,80 euros (1 zona), en el cas de períodes de pol·lució alarmant. Una targeta que, de moment, encara no s’ha estrenat.
La nova T-episodi ambiental encara no s'ha hagut de fer servir
Una moratòria que no deixa indiferent
Si hi ha un debat que s’arrossega des de l’inici del mandat és la del turisme. L’equip de Colau ha complert la promesa d’establir una moratòria hotelera, amb opinions al respecte per a tots els gustos; amb la intenció d’establir un temps per al debat durant la preparació del nou Pla Estratègic de Turisme 2016-2020 (que tot i tenir aquestes dates, encara no està tancat).
El que sí que ha completat ha estat el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), marcat per l’evident confrontació amb plataformes com Airbnb. Sancions i declaracions creuades no han acabat amb un conflicte que té corda per estona, tot i el recent acord amb algunes plataformes.
Impuls als barris
Una de les prioritats del govern municipal era impulsar un pla de xoc destinat a millorar l’ocupació i els drets socials a les zones més desafavorides de la ciutat. En total, preveia destinar-hi uns 150 milions d’euros. Segons dades facilitades per l’Ajuntament, aquesta actuació s’ha desplegat entre un 10 i un 20% en diverses iniciatives realitzades de la mà de més de 100 entitats en zones com Trinitat Nova, Besòs Maresme o el Bon Pastor. De totes elles, un 30% són accions de “treball específic d’interculturalitat”; i un 26% de “treball específic de gènere”.
Un operador energètic municipal
Entre les propostes més destacades del programa de Barcelona en Comú hi havia la de crear un operador energètic verd per “acabar amb l’enorme dependència de les grans empreses [...] i les importacions d’hidrocarburs i combustibles nuclears”. Després que Endesa i Gas Natural impugnessin un contracte públic sobre la llum a la ciutat (amb victòria judicial per a les companyies), almenys l’Ajuntament ha aprovat la creació d’una elèctrica municipal que doni servei, d’entrada, a 20.000 barcelonins.
L’Ajuntament preveu així estalviar uns 500.000 euros a l’any. Una xifra important, com la que hi ha en joc amb la paralització de les obres de Glòries, infraestructura quasi tan polèmica com la connexió del tramvia. Aquests són només alguns dels temes que segueixen i seguiran oberts durant els dos anys que queden per endavant fins a la següent cita amb les urnes. Ningú va dir que el run run fos fàcil de ballar.