Començarem el mes de gener amb la notícia que l'atur a Catalunya el desembre de 2021 se situà en 369.158 persones, és a dir, 128.453 menys que a desembre del 2020. S'iniciava l'any amb 3,5 milions d'afiliats a la Seguretat Social, un 4% més en percentatges interanuals. Quant a les persones sense feina, un 56,97% eren dones i, del total d'aturats, el 58,52% (216.033 persones) tenien més de 44 anys. La reducció de l'atur, una excel·lent notícia, no ens va fer oblidar les greus dificultats que tenen molts joves per incorporar-se al mercat de treball (de fet l'atur juvenil és un dels grans problemes del país), ni va amagar que les dones i les persones de més de 44 anys són les més afectades i, a la vegada, els col·lectius que menys varen reduir percentualment el nombre d'aturats. Desenvolupar polítiques per potenciar la reducció de l'atur en general, especialment en aquests col·lectius, esdevé una prioritat, un repte que ha assumit amb plenitud la Generalitat amb les ajudes a les empreses que contractin persones aturades, amb plans específics per menors de 30 anys i altres adreçats a majors de 30 anys. Les empreses tenen una oportunitat a no desestimar
Malauradament, aquesta bona notícia d'inici de gener va anar acompanyada fa pocs dies de dues notícies addicionals no gens bones. La primera és la relativa a la inflació anual que se situà al gener en un 6%; si bé la baixada respecte al desembre que fou del 6,5% fa preveure que abans de l'estiu aquesta pugui reconduir-se, com també que es puguin normalitzar les cadenes d'aprovisionament en la mesura que òmicron es controli. La segona és la relativa a la productivitat per hora que ha continuat reduint-se en el 2021. De fet, la productivitat ha caigut un 6,6 respecte a l'inici de l'actual crisi i segueix la tendència a la baixa que hi ha des de 2015.
La pèrdua de la productivitat ens fa menys competitius en els mercats globals i posa en risc la creació d'ocupació
Dues males notícies atès que l'increment de la inflació, addicionalment a l'increment de les matèries primeres, comportarà que molts treballadors vegin retallades salarials reals en la mesura que les compensacions anuals quedin per sota de la inflació, amb la consegüent reducció del poder adquisitiu en els ja per si baixos salaris actuals i pensions. La pèrdua de la productivitat, que ens fa menys competitius en els mercats globals, posa en risc la creació d'ocupació. Una pèrdua de productivitat fomentada per un desajust del sistema formatiu i les exigències del treball a la societat 4.0, per la implantació forçada del teletreball amb els mateixos procediments que el treball presencial i, també, per la manca d'inversió en tecnologia i polítiques industrials, adreçades a mantenir i fer créixer l'indústria manufacturera en el marc de la quarta revolució industrial o Indústria 4.0.
Tres notícies -reducció de l'atur, inflació i pèrdua de productivitat- que conjuntament amb la incertesa quant a la política global, el creixement del treball híbrid, les problemàtiques en les cadenes de subministrament, les requerides transformacions tecnològiques i els avenços quant a intel·ligència artificial, plantegen nous desafiaments i configuren un escenari, en l'àmbit empresarial, molt diferent del que hem viscut als darrers anys.
Per entomar els nous desafiaments emergirà encara amb més força la necessitat de persones amb talent i un bon equilibri entre actitud i aptitud. La batalla per retenir i captar talent creixerà amb força afectant a totes les organitzacions quant a polítiques de recursos humans i procediments de treball. En molts casos l'opció d'increments significatius del salari no serà possible o no serà suficient. Caldrà posar sobre la taula la reducció d'hores de treball, tot mantenint els salaris. La setmana de 32 hores pot ser una primera actuació per moltes empreses en la competència de captació de talent. També, la implementació de processos per possibilitar el treball remot, amb certs graus de presència, no com a excepció sinó com a norma. La flexibilització del des d'on i quan es treballa esdevindrà un factor determinat per reduir la rotació i, a la vegada, incrementarà els potencials candidats a cobrir els llocs de treball, atès que la residencia familiar del treballador ja no serà determinant per accedir a un lloc de treball.
Més flexibilitat, menys hores treballades, treball híbrid i dispersió geogràfica dels treballadors, comportaran, a mitjà termini, la necessitat de variar les eines d'avaluació dels treballadors, tant per evitar la pèrdua de productivitat com la reducció de la fidelització basada en les relacions humanes o la pèrdua de la potenciació de les carreres professionals basades en criteris objectius i meritocràcia. En aquest aspecte, les eines tecnològiques esdevindran claus per ajudar als treballadors a adoptar actituds que millorin les interaccions, el coneixement mutu i l'assumpció d'una cultura comuna fonamentada en els valors de l'empresa i el sentit de pertinença.
La irrupció de la intel·ligència artificial facilitarà la presa de decisions o fins i tot l'adopció automàtica de decisions
A aquest canvi de futur que cal entomar al llarg del 2022, se suma la irrupció de la intel·ligència artificial que facilitarà la presa de decisions o fins i tot l'adopció automàtica de decisions. Les funcions dels gerents variaran i el nombre de directius es reduirà. De fet, alguns estudis evidencien que més de la meitat de les tasques que efectuen els gerents potencialment són amortitzables i poden ser efectuades per sistemes dotats d'intel·ligència artificial.
L'any 2022, primer any d'una nova era que ha arribat abans del previst, a causa de la covid, esdevindrà la consolidació del procés, sense retorn, de la digitalització i la telepresència arreu. Consegüentment de la forma de treballar, relacionar-nos i consumir. Les empreses han d'assumir-ho i fer-ho sabent addicionalment que el gran desafiament continua essent la seguretat dels seus sistemes, processos, recursos i coneixements. El repte omnipresent que ha condicionat sempre tota activitat és la seguretat, ara, però, la seguretat es diu ciberseguretat i aquesta malauradament continua essent l'assignatura pendent de la majoria d'organitzacions.