• Economia
  • Els ciberatacs, l'aigua i la geopolítica, els principals riscos empresarials del 2024

Els ciberatacs, l'aigua i la geopolítica, els principals riscos empresarials del 2024

Aquestes són algunes de les principals conclusions de la tercera edició de l'Observatori de riscos per a les empreses de l'Institut Cerdà

La manca d’aigua provocada per la sequera és un dels principals riscos empresarials del 2024 | ACN
La manca d’aigua provocada per la sequera és un dels principals riscos empresarials del 2024 | ACN
ACN | Redacción VIA Empresa
Barcelona
24 de Gener de 2024

La manca d’aigua provocada per situacions com la sequera, la inestabilitat geopolítica i l’increment dels ciberatacs seran alguns dels principals riscos empresarials del 2024. Aquestes són algunes de les principals conclusions de la tercera edició de l’Observatori de Riscos per a les empreses a Espanya de l’Institut Cerdà. L’estudi compta amb la participació de 50 experts i pretén identificar fins a 32 problemàtiques econòmiques, ambientals, institucionals, tecnològiques i socials. En aquest sentit, l’Observatori també expressa preocupació per l’accés a les matèries primeres, les cadenes de subministrament, el repte demogràfic i la manca de regulació sobre la intel·ligència artificial. 

“Parlem de riscos que les empreses hauran de gestionar amb urgència, a curt, mitjà i llarg termini”, apunta Carlos Cabrera. El director general de l’Institut Cerdà no ha desaprofitat l’altaveu de l’Observatori per posar sobre la taula altres dificultats com la implementació de mesures de correcció del deute públic o l'increment de la freqüència i la persistència de les onades de calor. A la llista dels deu riscos principals que destaca l'informe de l'Institut Cerdà n'hi ha quatre que poden tenir un "impacte accelerat": l'increment del desordre informatiu, l'aprofundiment de la fractura social, els desajustos entre la planificació i la implementació de la transició energètica i la fragmentació de l'economia globalitzada en blocs enfrontats.

En un altre ordre, el president de l'Institut Cerdà, Salvador Alemany, ha recordat que l'Observatori de riscos es va posar en marxa amb la voluntat de ser una "eina útil" per a la presa de decisió de les empreses en el marc d'un panorama mundial incert i complex". "Aportant una visió externa sobre possibles riscos i aterrant l'anàlisi global, especialment l'europeu, a l'àmbit espanyol", ha puntualitzat Alemany. "També per promoure espais de col·laboració entre empreses i amb l'administració pública per a l'intercanvi d’informació en el camp de la detecció de riscos, per prevenir-los i gestionar-los", ha recalcat el president de l'Institut Cerdà, que ha defensat el valor del "coneixement compartit".

"En tres edicions hem aconseguit que l'Observatori s'hagi consolidat com un instrument útil, reconegut i valorat per les empreses per visualitzar reptes i possibles entrebancs i per avançar en la cultura de la resiliència", ha apuntat Alemany. "Una resiliència que aquest any i en endavant serà molt més fonamental per la incertesa i complexitat en augment del panorama mundial posterior a la pandèmia", ha reblat el president de l'Institut Cerdà. Recentment, altres organitzacions com CaixaBank també han donat a conèixer les seves previsions per aquest any. “Anirem de menys a més”, apunta Oriol Aspachs. Amb aquestes paraules, el director d’Economia Espanyola del centre d’estudis de CaixaBank ha volgut definir l’escenari més pròxim. Des de l’entitat s’entén que “malgrat l’alentiment, l’economia guanyarà dinamisme en els pròxims trimestres”. A finals del 2023, el mateix Aspachs va signar un informe on s'atribueix al turisme i les exportacions la condició de sectors salvadors per Espanya. 

El pronòstic de CaixaBank pel 2024 s’argumenta a partir de cinc hipòtesis: fi de l’actual cicle inflacionista, davallada dels tipus d’interès, el suport del mercat laboral al creixement, Xina supera la seva crisi immobiliària i que els principals conflictes bèl·lics no vagin a més. “Respecte dels tipus d’interès no parlem de si baixen o no, la pregunta que ens hem de fer és a quina velocitat baixaran”, planteja l’economista. A tall d’exemple, a finals de setembre i després de dos anys d’increments, el Banc d’Anglaterra va aturar la pujada del tipus d'interès. L’entitat va optar per mantenir els tipus en el 5,25%, en considerar que la inflació al Regne Unit havia començat a reduir-se de forma significativa. Pel que fa a la geopolítica, des dels despatxos de CaixaBank, la previsió és que els conflictes d’Ucraïna i Gaza-Israel no vagin a més.

“No detectem que escalin prou per impactar en les dinàmiques globals de l’economia”, manté Aspachs. En clau del deute, el representant del centre d’estudis no veu aquest element “com un factor de risc, a diferència de l’any passat”. Les bones perspectives de la Xina han de contribuir a estabilitzar el context internacional. “En l’àmbit immobiliari van pel camí de superar una crisi de primera divisió”, puntualitza Oriol Aspachs. El gegant asiàtic ve d’experimentar caigudes d’un 40% en les transaccions d’habitatges i un 60% en obra nova. “El govern ha pres mesures fiscals d’èxit que han evitat un efecte contagi al conjunt de l’economia”, expressa l’economista.