L'any 2025 serà "inoblidable" pel sector immobiliari. Així ho ha pronosticat l'Informe del Mercat Immobiliari, Actualitat i Perspectives 2024, elaborat per Forcadell i la Universitat de Barcelona (UB) i que s'ha presentat aquest dimecres a les oficines de la firma catalana. Ara bé, l'encarregat de presentar aquest estudi, el doctor Gonzalo Bernardos, ha pronosticat que "el Govern encara es quedarà més en fora de joc" que els últims anys. Ho ha atribuït a dues circumstàncies: l'augment del preu del lloguer, que tornarà a trencar rècords històrics, i al repunt de venda d'habitatges. Pel que fa a aquest segon indicador, es calculen unes 825.000 transaccions a l'Estat de cara a l'any vinent, el màxim des de l'any 2007, quan es van dur a terme 836.871 operacions.
Juntament amb el doctor ha estat Iván Vaqué, CEO de Forcadell, i Lluís Català, director adjunt. Segons Bernardos, aquest canvi de tendència es produirà a causa de la gran demanda embassada (al voltant d'un milió de llars), la carestia del lloguer, l'augment del crèdit bancari i la disminució dels tipus d'interès de les hipoteques, els ajuts dels pares als fills i l'increment de les compres d'habitatges per part d'estrangers. El principal perfil de comprador seran els menors de 40 anys de classe mitjana-baixa que fins ara no havien pogut accedir a la compra d'un immoble. "Els joves s'han adonat que és molt millor comprar que llogar en el context actual", ha previst l'economista. A més, ho farà a les perifèries de totes les grans ciutats, un fet que Bernardos considera positiu perquè ja ha succeït en altres llocs com Londres.
Ara bé, encara que s'assoliran xifres de compra similars a les del 2007, la situació és ben diferent. D'aquesta tipologia d'operacions, la majoria seran d'habitatge usat, a diferència de 17 anys enrere, quan predominaven els habitatges nous (40%). "La distribució de la renda ha canviat per complet, ara els que més riquesa tenen són els jubilats. Per això, estem veient que es traslladen herències dels avis als néts per comprar un habitatge", ha detallat Bernardos.
Bernardos calcula que el preu dels habitatges nous augmentarà un 15% a causa de la gran demanda i la manca d'oferta d'aquesta tipologia
Pel que fa als habitatges nous, l'economista ha explicat que encara hi ha un gran dèficit al sector. L'any passat es van vendre 79.000 d'aquesta classe, una xifra "ridícula", segons el doctor. "La demanda mínima que hi ha d'habitatge nou són 350.000 compradors, i sent optimistes l'any vinent s'iniciaran 140.000 immobles", ha apuntat. D'aquesta manera, ha calculat que hi haurà "tres compradors per habitatge" i que tot plegat augmentarà un 15% els preus d'aquesta tipologia.
D'altra banda, l'informe també avança una nova "guerra hipotecària", i compara l'actual escenari amb el de l'any 2004, tot i que descarta una nova bombolla immobiliària. "Els bancs ja no fan barbaritats i hi ha un mínim de prudència", ha matisat Bernardos. D'aquesta manera, amb la rebaixa dels tipus d'interès, les hipoteques seran més barates i es calcula un elevat augment del crèdit bancari. Això sí, també pujarà el nombre de crèdits en què l'import concedit sigui superior al 80% del preu de l'immoble i de les famílies que obtenen un préstec.
El lloguer, una batalla perduda
L'optimisme pel que fa a l'augment de les transaccions de compra contrasta amb el pessimisme en el cas dels lloguers. L'informe preveu un nou rècord de cara al 2025, a causa de "l'escassíssima oferta". Una circumstància que l'economista ha atribuït a la disminució de la rotació: "En una situació normal, un llogater s'estaria entre dos i quatre anys a un habitatge de lloguer. Amb la situació actual, aquest temps s'ha duplicat perquè qui marxa només pot anar a un immoble pitjor i més car".
En aquest sentit, Bernardos també ha denunciat un mercat negre a Catalunya, pel qual es paga un preu per sobre de l'establert pel topall per assegurar un habitatge de lloguer. "Un habitatge de 900 euros al Poble Sec té més de 900 sol·licituds i els propietaris fan uns càstings que ni Steven Spielberg", ha ironitzat. Per això, ha pronosticat que tornaran fenòmens com el barraquisme als afores de les grans ciutats i ha exigit mesures als dirigents polítics per evitar-ho.
Bernardos: "Hi ha les mateixes possibilitats que un català arribi a Mart l'any 2030 que aconseguir els 50.000 habitatges públics que ha promès el president Illa"
A banda del complicat escenari actual, l'economista també ha remarcat que el sector públic pràcticament no inverteix en habitatges de protecció oficial. L'any passat només van habilitar-se 4.500 i, segons Bernardos, el motiu és que no són rendibles. "Tenen una taxa de morositat impressionant, i per això moltes ciutats no mostren les dades. A Màlaga és del 40%", ha revelat. Per aquest motiu, ha considerat "impossible" que el Govern de Salvador Illa pugui assolir el seu objectiu de construir 50.000 habitatges públics fins al 2030. "Hi ha les mateixes possibilitats que un català arribi a Mart l'any 2030", ha conclòs el doctor.
En aquest sentit, l'informe també deslliga l'augment dels preus de lloguer amb el volum d'habitatges d'ús turístic. I posa exemples: a ciutats poc turístiques com Guadalajara, Àvila o Segòvia, els lloguers han pujat per sobre del 70%, mentre que aquesta tipologia d'immobles representen menys d'un 0,5% del total. Per aquesta raó, Bernardos ha demanat aturar l'eliminació dels pisos turístics que va anunciar l'Ajuntament de Barcelona. "S'estan buscant culpables. Si el lloguer ha pujat és perquè ha augmentat molt la població mòbil. Ja no som als anys noranta, carregar-nos aquesta mobilitat és molt negatiu", ha sentenciat.