Com si es tractés del clàssic cinematogràfic Dotze homes sense pietatdirigit per Sidney Lumet al 1957, 28 magistrats discuteixen i deliberen a la Sala Tercera del Tribunal Suprem. Potser, també sense pietat. Qui ha de pagar finalment l'impost de les hipoteques: clients o bancs? Amb o sense retroactivitat? La decisió s'havia de prendre aquest dilluns, però amb vuit hores no n'hi va haver prou... La pressió grupal, la societat i els bancs també influeixen i mentrestant, Espanya és el país de la Unió Europea amb l'impost més alt per a les hipoteques.
El Tribunal Suprem es mou entre dues aigües. Al febrer, es mantenia que l'impost l'havia de pagar el client. Al 18 d'octubre, l'impost l'havia de pagar el banc. El sextet bancari de l'Ibex 35 va perdre més de 5.300 milions d'euros a borsa i el president de la Sala Tercera, Luís María Díez-Picazo, no va trigar ni 24 hores a aturar la sentència i passar la pilota al ple.
Més enllà de determinar qui paga l'impost o quina retroactivitat té, els 28 magistrats amb hipoteca també han de determinar davant de qui cal reclamar aquest impost i si ho ha de tramitar la Tresoreria General o les hisendes de les comunitats autònomes. Però, sembla que la decisió no és fàcil i a hores d'ara, només han intervingut la meitat dels jutges i va per llarg...
Sempre paga el mateix
Mentrestant, Europa està dividida: a França, Itàlia i Portugal es paga un impost que a Alemanya, al Regne Unit i Holanda ni tan sols existeix. Contribution de Securité Immobilière, Imposta Sostitutiva, Importo do Selo, Impuesto sobre Actos Jurídicos Documentados (AJD)... El nom canvia, però el pagador sempre és el mateix: el client.
I enlloc es paga tant com a Espanya que, segons el portal immobiliari Idealista, no té rival a la graella de càrregues fiscals hipotecàries. Les comunitats autònomes són les encarregades de recaptar l'AJD que suposa al voltant d'un 70% de les despeses de formalització d'aquest tipus de préstec i es mou entre un 0,5% i un 1,5% de la compravenda.
Més concretament, Catalunya i el País Valencià apliquen un 1,5% mentre que Madrid o el País Basc es queden en un 0,75% i un 0,50%, respectivament. A tall de comparació, a Portugal es paga un 0,6% de la hipoteca a tot arreu del país alhora que a Itàlia i a França, la xifra pràcticament testimonial és de 0,25% i 0,05%, respectivament.
Qui és el principal interessat?
Les patronals bancàries escombren cap a casa i defensen que el principal interessat en el préstec hipotecari és el client, ja que "vol finançament a llarg termini per comprar un habitatge". Sense hipoteca, asseguren, el préstec tindria unes condicions "menys atractives" pel que fa a terminis o baixos tipus d'interès.
Així doncs, la seva posició és àmpliament coneguda: "Tot l'ordenament jurídic espanyol en el seu conjunt ha entès sempre que el subjecte passiu d'aquest impost era el client". I en qualsevol cas, entenen que de cap manera hi hauria d'haver efecte retroactiu amb una sentència nova.
"En això consisteix el principi de seguretat jurídica i en això es fonamenta l'Estat de Benestar que és una garantia per a tots, no només per a les empreses sinó pel conjunt dels ciutadans", reivindiquen.
La lògica de la banca
A l'espera que es comuniqui un acord definitiu, el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ja va anticipar a la darrera presentació de resultats de l'entitat financera quina era la seva postura: "No té sentit penalitzar a unes entitats per haver complert una norma. És el principi, crec, que de lògica".
Gortázar: "No té sentit penalitzar a unes entitats per haver complert una norma. És el principi, crec, que de lògica"
Per la seva banda, el conseller delegat de Banc Sabadell, Jaume Guardiola, augura que les hipoteques no seran més cares i s'ho agafa amb perspectiva: "La banca ha patit una època de danys reputacionals, no és molt estimada com a sector però això canvia quan es converteix en persones i relació amb el client".
El (mal) presagi de M. Jesús Montero
Des de l'any 2014, a Espanya s'han signat fins a 150.000 milions d'hipoteques i la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ja es tem el pitjor: l'impacte per a les comunitats autònomes de retornar aquest impost s'elevarà fins a 5.000 milions d'euros i si paguen els bancs amb retroactivitat, la quantitat podria repercutir negativament en el dèficit fins al punt de fer perillar la sortida d'Espanya del procediment de dèficit excessiu de la UE.
"Cal fer compatibles la devolució als clients amb la reclamació als bancs", ha reblat. I per això, no es descarta també demanar ajuda a Brussel·les.
De la ciència ficció a la realitat, la trama de 28 magistrats que segurament també tenen o han tingut hipoteca encara no té final.