Els francesos estan indignats i, per aquest motiu, s’ha desfermat la crisi política i social més gran des del conflicte de les armilles grogues el 2018, amb l'augment del preu dels combustibles. En aquest cas té a veure amb la reforma de les pensions. El Govern francès ha aprovat via decret la reforma laboral per elevar dels 62 als 64 anys l'edat oficial de jubilació, ampliar els anys de cotització necessaris per rebre la pensió màxima i eliminar els règims específics que existeixen avui per a certs sectors. A continuació, cinc claus per entendre la revolta francesa de les pensions.
1. Una reforma laboral sense pacte entre sindicats i patronal
El Govern francès vol equilibrar el sistema públic de pensions i considera que necessita augmentar els anys de cotització per poder-lo equilibrar. De fet, després d'Itàlia i Grècia, és el tercer estat de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) que més gasta en pensions, un 14,5% del producte interior brut (PIB) i el que gasta més en protecció social en general, un 31,6%. I, segons càlculs oficials, el seu sistema podria entrar en dèficit aquest mateix any. I podria augmentar encara més. “El dèficit serà de 13.700 milions a partir del 2030", adverteix el ministre d'Economia, Bruno Le Maire, a la presentació de la reforma.
El 70% dels francesos s'oposa a la reforma i això ha provocat manifestacions massives, vagues en sectors claus i aldarulls arreu del país
El president francès Emmanuel Macron ha imposat la reforma sense comptar amb l'aval dels sindicats i la patronal, sense el vot parlamentari i mitjançant l'article 49.3 de la Constitució. De fet, el conjunt dels sindicats -des de la moderada CFDT fins a la combativa CGT- s'oposen a aquesta mesura així com bona part de l'oposició política. Com també un 70% dels francesos, que s'oposen a la reforma i això ha provocat manifestacions massives, vagues en sectors claus i aldarulls arreu del país.
2. La reforma de les pensions que vol retardar dels 62 als 64 anys la jubilació
Quina és l'edat de jubilació a França? El 2010 era de 60 anys i es va augmentar fins als 62 amb el president conservador Nicolas Sarkozy. Ara es pretén que entre el pròxim setembre i el 2030, l'edat de jubilació augmenti progressivament dels 62 als 64 anys. També s'accelerà els anys cotitzats fins als 43 per poder accedir a la pensió plena.
Un dels arguments que utilitza el govern per impulsar la reforma té a veure amb la demografia, pocs naixements i una població cada vegada més envellida. De fet, França és un dels països europeus on més temps passen les persones en la jubilació: una mitjana de 26 anys les dones, mentre 22 els homes.
3. Mobilització sense precedents des de fa anys
La capacitat de mobilització ha superat totes les expectatives. Porten diverses manifestacions amb centenars de detencions a diverses ciutats. Com a tota protesta hi ha disparitat en el recompte. Segons el govern francès, més d'un milió de persones van sortir al carrer a tots el país, mentre que els sindicats eleven la xifra a 3,5 milions.
França és un dels països europeus on més temps passen les persones en la jubilació: una mitjana de 26 anys les dones, mentre 22 els homes
Amb escenes de saqueig i violència urbana, turons d'escombraries als carrers de París i d'altres ciutats franceses i la promesa de més vagues paralitzants per venir, aquest és l'ambient del país que entra en la següent fase crucial de la crisi.
4. Macron en el punt de mira
Es tracta de la mobilització social més gran de França des de fa 30 anys, fins i tot superant les armilles grogues. Per a l'oposició "és un enfrontament entre tot un poble i una sola persona: el president de la República". Per a Macron aquesta reforma “no és un luxe, no és un plaer, és una necessitat". El líder assenyala que quan va començar a treballar hi havia 10 milions de pensionistes francesos i ara n'hi havia 17 milions. I que ja va proposar “l'elevació progressiva de l'edat legal de jubilació fins als 65 anys” al programa electoral del 2022.
5. I les dones?
Segons explica Le Monde, les dones del país gal es jubilen més tard que els homes i cobren pensions un 40% inferiors i això ho pot “empitjorar encara més”.
El suport a la mesura de Macron només és majoritari entre les categories acomodades i els pensionistes actuals, que no es veuran afectats.
El col·lectiu Les Glorieuses afirma que no s'aconseguirà la igualtat salarial a França fins a l'any 2234 si se segueix aquest ritme. De fet, en els seus comunicats destaquen que les dones van constituir el “70% dels treballadors pobres, el 83% dels treballadors a temps parcial i el 62% dels treballs no qualificats”. I la bretxa salarial de gènere va assolir quotes del 29,4% a França els últims anys.
Com a contrapartida, el suport a la mesura de Macron, segons els estudis d'opinió, només és majoritari entre les categories acomodades i els pensionistes actuals, que no es veuran afectats.
Bonustrack: i Espanya?
Com fer sostenible el sistema públic davant la imminent jubilació dels baby boomers? Aquest és un dels grans debats a Europa i, com sempre, l’eterna comparació entre països. En primer lloc, les condicions de jubilació dels francesos són més favorables que la dels espanyols i això es nota en els recursos que ha de destinar cadascun dels estats per sostenir el sistema públic. El francès inverteix un 14,5% del PIB, davant el 12% d'Espanya.
Pel que fa a la història més recent, el 2011 hi va haver una situació semblant a Espanya quan el govern socialista liderat per José Luis Rodríguez Zapatero va augmentar l'edat de jubilació dels 65 anys als 67. A més, es van incrementar els anys cotitzats dels 35 anys i tres mesos als 38 anys i sis mesos. En aquest cas sí que van comptar amb el suport dels sindicats i la patronal.
Finalment, en els últims anys sí que s'han modificat les condicions perquè els espanyols allarguin la seva vida laboral, però a través de penalitzacions i incentius, i no d’obligacions. La idea és minimitzar les prejubilacions i per això s'han reduït les pensions dels que voluntàriament es prejubilen i s'han millorat les dels que decideixin treballar més anys.