Avui fa 6 anys que estrenàvem aquesta secció, El català a l'empresa, amb un article que advertia de l'ús regressiu de la nostra llengua en els àmbits especialitzats: És possible parlar català sense mots catalans? La invasió subtil. Hi comentàvem que la creació constant de nous conceptes implica la proliferació d'anglicismes que, a les poques setmanes de la seva introducció, al parlant català especialitzat li semblen absolutament imprescindibles i no veu la llengua pròpia amb recursos per poder designar-los amb èxit.
Des d’aquesta finestreta hem anat donant a conèixer propostes que ajudessin a canviar d’opinió aquests usuaris tan escèptics amb les capacitats de la llengua pròpia. Concretament, hem difós 163 apunts terminològics i 14 articles, vinculats sovint a temes d’actualitat. Per exemple, en època de confinaments vam parlar de termes com toc de queda, silenciar (i no *mutejar), immunitat de grup (i no *immunitat de ramat) i, en general, de tota la terminologia associada al treball en línia (que no *online). Però també de la terminologia de la declaració de la renda, de la nova factura elèctrica, de la inflació, de la descarbonització, de la ciberseguretat, del metavers... És una terminologia important, molt present a les nostres vides, en evolució constant i plena d’interferències lingüístiques.
No tinc cap dubte que perquè el català pervisqui amb normalitat és necessari que sigui apte per a tots els usos possibles: col·loquials, formals, de lleure i també, és clar, especialitzats
Malauradament els problemes de la nostra llengua van molt més enllà de la terminologia especialitzada i comprometen fins i tot la seva supervivència a llarg termini: una immersió lingüística a les escoles deficient, el castellà com a llengua prioritària dels nouvinguts, una legislació poc favorable en molts casos... Com comentàvem en el darrer article, un cop constatat aquest ús minvant de la nostra llengua, els catalanoparlants ens hem mobilitzat per buscar-hi solucions: s’està treballant en un Pacte Nacional per la Llengua, liderat des de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, per consensuar accions que ajudin a fomentar l’ús del català. Un cop acabada la fase deliberativa, s’han rebut més de 300 aportacions ciutadanes que poden suposar prop de 3.000 propostes concretes. Se’ns ha girat feina, doncs!
En aquest context, podria semblar que aquests apunts terminològics que podeu consultar a VIA Empresa són com mirar de buidar el mar a cops de galleda, i que de poc servirà disposar d’una terminologia especialitzada impecable en català si no hi ha parlants que optin per la nostra llengua d’una manera general. Tot i això, no tinc cap dubte que perquè el català pervisqui amb normalitat és necessari que sigui apte per a tots els usos possibles: col·loquials, formals, de lleure i també, és clar, especialitzats. Tenir disponibles aquests recursos i donar-los a conèixer és imprescindible perquè cap persona no hagi de canviar de llengua a la seva feina o en els seus estudis perquè no sap com anomenar un concepte en català. Per això, i tenint en compte que tota pedra fa paret, esperem continuar donant-vos des d’aquesta secció, durant molt de temps més, pinzellades de terminologia que enforteix la nostra llengua.