Pedro Sánchez renova el seu mandat com a president del govern espanyol amb l'amnistia com a mesura estrella, mentre presenta un catàleg de promeses econòmiques que aborden des del retorn de les seus socials fins a la modificació de la jornada laboral, mentre busca un augment dels impostos, facilitats d'accés a les hipoteques, el focus en l'emergència climàtica i la reducció del deute públic a les comunitats autònomes. A continuació, una recopilació detallada de les 6 claus econòmiques que marcaran la nova legislatura que comença tres mesos i mig després de les eleccions celebrades el 23 de juliol de 2023.
1. El retorn de les seus empresarials
El pacte d'investidura entre el PSOE i Junts ha fet tornar a la primera línia del debat el retorn de les seus empresarials que van marxar de Catalunya arran del conflicte polític de la tardor del 2017. Entre les companyies que van traslladar la seu figuren algunes de les principals empreses i entitats, com CaixaBank, la Fundació 'La Caixa', Banc Sabadell o Naturgy, que van traslladar les seus a València, Palma de Mallorca, Alacant i Madrid, respectivament. També van sortir altres empreses com Abertis, SegurCaixa, VidaCaixa, Applus+, Cellnex, Colonial, Catalana Occident, Ciments Molins, Codorniu, Hotusa, o Grupo Planeta, entre d'altres, a més de firmes estrangeres com Bimbo, Allianz, Axa o Zurich.
De moment, la majoria d'empreses no s'han pronunciat públicament, tret del president de Colonial, Juan José Bruguera, que ha explicat que ho estudiaran quan es donin més detalls de la mesura. Foment del Treball ha celebrat l'acord i ha reclamat que la condició necessària per al retorn de les empreses a Catalunya és la suma de l'estabilitat i la seguretat jurídica.
2. La cartera de Yolanda Díaz: reducció de jornada laboral i ampliació dels permisos de paternitat
Durant la pròxima legislatura veurà la llum un nou Estatut dels Treballadors, que garantirà per llei la revaloració del Salari Mínim Interprofessional perquè es mantingui al 60% del salari mitjà. Des de Sumar -que hi ha moltes possibilitats que revalidin el Ministeri de Treball liderat per Yolanda Díaz- han assegurat que es reduirà gradualment la jornada laboral fins a les 37,5 hores setmanals i que s'incorporaran incentius perquè les empreses permetin horaris més flexibles i es potenciï el teletreball.
Una altra de les mesures estrella té a veure amb el permís de paternitat i maternitat. Pedro Sánchez s'ha compromès en el debat d'investidura a "facilitar la conciliació" de pares i mares ampliant el permís per naixement de les 16 setmanes actuals a les 20, una mesura que havia estat inclosa a l'acord entre el PSOE i Sumar per la reedició de l'executiu.
Sánchez ha anunciat també l'aprovació de la Llei de Representació Paritària que es va quedar a mig camí en la legislatura passada per garantir la paritat en els governs i òrgans de representació de les empreses. Segons Sánchez, la norma “ajudarà a trencar els sostres de vidre”: “Si les dones representen el 50% de la nostra societat, el 50% del poder polític i econòmic els correspon”, ha prosseguit.
3. Pujada d'impostos: “Els rics continuaran pagant més mentre governem”
“Els rics han de pagar més impostos que el que paguen ara. I mentre nosaltres governem els rics pagaran més que la resta, que és el que mana la Constitució”, ha remarcat Sánchez al Congrés de Diputats durant les dues sessions d'investidura. Com ho farà? El polític ho té clar: combatent l'economia submergida, ampliant la progressivitat de l'IRPF, eixamplant les bases imposables i garantint un mínim del 15% en societats, fent que les grans empreses tributin sobre el resultat comptable, és a dir, els beneficis.
Durant el seu discurs, Sánchez ha avançat que des de l'executiu s'impulsarà un nou model de finançament autonòmic que garanteixi els recursos econòmics que necessiten les comunitats autònomes, alhora que ha carregat contra els governs autonòmics del Partit Popular amb Vox que “abaixen els impostos als més rics i després demanen més recursos econòmics a l'Administració General”.
Amb la nova legislatura buscaran combatre l'economia submergida, ampliant la progressivitat de l'IRPF i eixamplant les bases imposables
Pedro Sánchez també ha anunciat que mantindran la rebaixa de l'IVA als aliments fins al pròxim mes de juny del 2024. La rebaixa de l'IVA que existeix actualment és del 4% al 0% dels aliments de primera necessitat com el pa, la llet, els ous o les fruites i verdures, i del 10% al 5% per a l'oli i la pasta.
4. El gran problema de l'habitatge
Pedro Sánchez ha promès noves ajudes per facilitar l'accés a l'habitatge, que ha definit com “el problema més gran que afronten molts ciutadans, especialment els joves”. Així, ha anunciat que augmentaran el bo al lloguer que ja es va posar en marxa la legislatura passada, llançant un dard a les comunitats governades per la dreta que encara no han desenvolupat plenament les ajudes. “Tant de bo ho facin”, ha dit. A més, ha promès 183.000 habitatges públics i, com a “suport a la classe mitjana”, ha anunciat ajudes per a la reforma d'habitatges i incentius fiscals perquè els propietaris s'animin a treure'ls al mercat del lloguer.
5. L'emergencia climàtica
Durant la pròxima legislatura de Sánchez hi haurà un desplegament de les energies renovables, el restabliment de la Comissió Nacional de l'Energia i la lluita contra l'amenaça de la sequera. És a dir, més renovables, acompanyades de plans per evitar la contestació social creixent contra alguns projectes de fotovoltaica i, sobretot, d'eòlica. També hi haurà continuïtat de l'impost extraordinari sobre les energètiques. I, sobretot, la confirmació que es dividirà en dos l'actual Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (el superregulador espanyol) per dotar la branca energètica d'entitat pròpia. Es torna, així, al model de la Comissió Nacional d'Energia, amb un regulador independent que posi la lupa sobre les empreses energètiques. Els alts preus del gas, l'electricitat i els carburants han protagonitzat nombroses portades a la premsa, juntament amb els grans noms del sector, que han aconseguit —i segueixen recollint— beneficis històricament alts.
6. L'etern conflicte del deute de les comunitats autònomes
Sánchez es compromet a assumir part del deute de totes les comunitats i reformar el sistema de finançament. El líder dels socialistes ha avançat que reformularà la coresponsabilitat fiscal per evitar que els governs regionals baixin impostos. De fet, fa dues setmanes, en el marc de les negociacions entre el PSOE i ERC per demanar el suport dels republicans a la investidura de Sánchez, el Ministeri d'Hisenda va confirmar que l'Estat assumiria prop de 15.000 milions d'euros del deute públic català, mentre que s'hi afegiria l'estalvi addicional de 1.300 milions corresponents al pagament d'interessos a l'Estat. La xifra en qüestió equivalia al 20% del deute de la Generalitat vinculat al fons de liquiditat autonòmic (conegut com el FLA). Aleshores, Hisenda ja va avançar que la mesura afavoriria també la resta de territoris, incloent-hi aquells que actualment no mantenen deute viu amb l'Estat (Madrid, País Basc i Navarra).