Amb la convocatòria d'eleccions anticipades per al 23 de juliol de 2023, més de 60 normes que s'estaven tramitant s'han aturat al Congrés de Diputats i al Senat, ara dissolts. Moltes propostes han quedat als llimbs i perillen mesures que es donaven per fet, com ara la Llei de l’Habitatge, l'ampliació de la reforma laboral o l’Estatut del Becari. A continuació, un resum de les set lleis en matèria econòmica que podien haver canviat les regles del joc i que han quedat en stand-by.
1. El pes de la reforma laboral
Era el febrer de 2022 quan el Govern espanyol va tirar endavant la reforma laboral amb una escena d'infart i, a més a més, rocambolesca: va ser l'error en la votació telemàtica d'un diputat del PP el que va permetre al Govern salvar la votació per la mínima, 175 a 174. La nova reforma laboral impulsada per la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, va ser qualificada pels sindicats com "l'avenç més gran de drets laborals de la història de la democràcia a Espanya”, ja que es proposava posar fi a la precarietat. Amb la nova normativa es potenciaven els contractes indefinits amb poques excepcions pels contractes temporals; se simplificaven els ERTE i els convenis d'empresa estaven sota les directrius dels convenis del sector.
Sordo (CCOO): “Hi ha una part de la patronal que simplement està esperant al canvi de cicle polític, però n'hi ha una altra part, força més intel·ligent, que és conscient que 2023 i 2024 seran molt estratègics en el desplegament de fons europeus"
En un dia de protesta com l'1 de maig del 2023, els sindicats van "celebrar" fites recents com la reforma laboral de Díaz, l'augment del salari mínim o la reforma de les pensions. Tanmateix, també van demanar al govern i a la resta de partits polítics una pujada de sous generalitzada per millorar el poder adquisitiu davant l'augment de preus, el negoci de 1.300 convenis col·lectius i la necessitat de revisar el cost d'acomiadar.
Fa mesos que es busca un ampli acord amb les patronals i, des de la CEOE, el seu president, Antonio Garamendi, afirma que per assolir un nou acord cal negociar amb “discreció” i ha rebutjat les crítiques sindicals de manca de responsabilitat dels empresaris, ja que són els que “generen riquesa i ocupació.”
“Hi ha una part de la patronal que simplement està esperant al canvi de cicle polític, però n'hi ha una altra part, força més intel·ligent, que és conscient que 2023 i 2024 seran molt estratègics en el desplegament de fons europeus i en el desplegament d'importantíssimes decisions d’inversió”, adverteix el secretari general de CCOO, Unai Sordo. Un canvi polític a la Moncloa pot derogar gran part dels acords assolits en matèria laboral.
2. L'etern dilema de les pensions
El Congrés dels Diputats va aprovar a principis d’abril la segona reforma de les pensions del Govern espanyol, impulsada pel ministre d'Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá. En aquesta reforma s'estableixen les mesures urgents per a l'ampliació de drets dels pensionistes, la reducció de la bretxa de gènere i l'establiment d'un nou marc de sostenibilitat del sistema públic de pensions.
Aquesta segona reforma es recolza en tres pilars bàsics que són l'increment de les bases màximes de cotització, la creació d'una nova quota de solidaritat que busca gravar els salaris més alts i que no genera dret a cap mena de contraprestació i la substitució del mecanisme automàtic que garanteixi millorar les pensions més modestes.
Per a Enric Llarch, economista i analista de VIA Empresa, “un dels elements clau de la reforma de les pensions té a veure amb la revalorització de les prestacions amb la inflació”. L’economista téclar “que s’ha aprovat tot el que s’havia d’aprovar” i que un altre element interessant ha sigut l'aplicació progressiva del Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI), una mesura de reforç per la sostenibilitat del sistema i que permet incrementar un 0,6% de la cotització de la Seguretat Social. Tanmateix, el que formarà part del debat durant les pròximes setmanes és la crítica del Banc d’Espanya cap a mesures per reduir el dèficit que ja ha avançat la dreta espanyola que ho vol promoure i com s’aborda el “topall màxim de les pensions”.
3. La Llei de l'Habitatge i l'oposició dels propietaris
Aquesta nova llei ha comptat amb majoria parlamentària per tirar-la endavant a les Corts espanyoles, així com amb el vistiplau de les organitzacions de llogaters, però no del sector immobiliari i dels propietaris. A causa de l'actual conjuntura política fa que el seu compliment perilli i molts governs i ajuntaments s'oposin a la norma, sobretot del Partit Popular (PP) i VOX, ja que depèn en gran part de les comunitats autònomes, com per exemple amb la definició de "grans tenidors d'habitatge”.
Alex Vázquez, director de gestió de patrimonis i comercialització de lloguers a Forcadell, apunta que la Llei de l’Habitatge va entrar en vigor el 26 de maig i, amb ella “el pagament d’honoraris d’intermediació per part de l’arrendador”, “la transparència i informació del potencial arrendatari” i la "complicació dels procediments per procedir a un desnonament per falta de pagament o expiració de contractes”.
A causa de l'actual conjuntura política, la Llei de l'Habitatge està en perill i molts governs autonòmics i ajuntaments s'oposen a la norma
Per a Vázquez, l’element clau té a veure amb la declaració de “les zones de mercat tenses”, que és la condició perquè s'executi la limitació de preus de lloguer i que depèn del govern de cada comunitat autònoma. En aquest sentit, moltes regions governades pel PP ja han avisat que no consideraran zones de mercat tenses les seves zones i, per tant, “no aplicaran la contenció de lloguers”.
Finalment, un altre element en joc durant les pròximes setmanes té a veure amb la definició de “gran tenidor” que es vol utilitzar per a aquella persona física i jurídica que sigui titular de més de 10 immobles urbans. “Les comunitats autònomes tindran la llibertat de rebaixar-ho a partir dels 5 habitatges i es fa difícil de justificar”, conclou.
4. L'Estatut del Becari i els 10 mesos de negociació
El nou Estatut del Becari s'ha allargat en el temps, malgrat que fa uns mesos semblava que s'hagués d'aprovar immediatament. Fins ara, la ministra i vicepresidenta de l'Executiu, Yolanda Díaz, ho havia estat negociant, de la mateixa manera que amb la reforma laboral, amb sindicats i patronal. La mesura afectaria a més de 400.000 estudiants de tot l'Estat i, tal com vam analitzar a VIA Empresa, es parlava de l'"adeu fotocòpies, cafès, hores extres i una regularització més efectiva".
Hi ha moltes diferències entre sindicats i patronals per l'ús de les pràctiques extracurriculars
Per què no hi ha consens social davant el nou Estatut? Malgrat que la creació de l'Estatut estava prevista en la reforma laboral del 2021, amb el pas dels mesos s'han preparat més de quatre esborranys. El text regulava qüestions com el dret a vacances dels becaris, els salaris mínims que podien percebre, el límit de becaris per plantilla, es prohibia la feina en torns a la nit i es recollia l'obligació que l'empresa pagués les dietes en alguns casos. Tanmateix, és en la prohibició de realitzar pràctiques extracurriculars la diferència. Des dels sindicats i Treball creien que incentivaven l'existència de falsos becaris, mentre que la CEOE no ho veia clar i es van despenjar de l'acord.
Tot i això, després d'aquest preacord, Treball va plantejar un nou esborrany al gener en què introduïa una moratòria a la prohibició de les pràctiques extracurriculars fins a un màxim de tres anys i fixava un límit de 900 hores (36 crèdits). Un moviment que no va agradar als sindicats, que van demanar eliminar-les.
5. La Llei de Famílies i l'aposta per una millor conciliació
Aquesta llei, que no veurà la llum en aquesta legislatura, era una de les mesures estrella del govern de coalició i tenia l'objectiu de reconèixer una millor diversitat de situacions familiars. Per exemple, introduïa tres tipus de permisos remunerats per cuidar a fills, famílies o convivents. El primer permetia la cura durant cinc dies l'any. El treballador podia destinar cinc dies retribuïts a cuidar a qualsevol familiar fins al segon grau o convivent. Després també hi havia un permís de vuit setmanes pels progenitors que podien gaudir-los de manera contínua o discontínua al llarg del curs fins que el menor al seu càrrec complís vuit anys. I, finalment, el tercer permís consistia en poder tenir quatre dies per atenció immediata i no assistir al lloc de treball per atendre a algun familiar que requerís atenció immediata.
Belarra (Drets Socials i Agenda 2030): "Espanya té una emergència de conciliació"
També es contemplava una ampliació de l'ajuda de criança de 100 euros fins als 3 anys per a dones a l'atur o que hagin cotitzat 30 dies a partir del part, incompatible amb l'ingrés mínim vital que dona 100 euros per fill. Fins ara només el cobraven les mares treballadores. També es reconeix l'accés de les parelles de fet a un permís similar al del matrimoni. La llei substitueix el concepte de família nombrosa pel de "famílies amb necessitats més grans de suport a la criança" i engloba dins d'aquest concepte, a més de les que tenen tres o més fills.
La ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, ha considerat en reiterades ocasions que Espanya "té una emergència de conciliació" i que calia canviar les coses perquè "massa vegades hem demanat a mares i pares que siguin superheroïnes i superherois, que arribin a tot sense gairebé cap política d'ajuda a les famílies".
6. La Llei del defensor del client financer
La Llei del defensor del client financer buscava augmentar la protecció dels ciutadans, i plantejava la resolució extrajudicial de conflictes entre les entitats financeres i els seus clients, mitjançant una autoritat amb autonomia i independència, que pogués prendre decisions vinculants. Incloïa els serveis bancaris i de pagaments, la comercialització d'assegurances, els fons de pensions i altres instruments d'estalvi i l'activitat dels fons d'inversió i altres agents de mercats de capitals, incloent-hi criptoactius.
L’autoritat també podria multar directius d’entitats financeres responsables de conductes irregulars amb fins a un milió d’euros
Les resolucions es dictarien en un termini no superior a 90 dies naturals des que l'expedient estigui complet, i tindrien caràcter vinculant per a les entitats financeres quan les reclamacions estiguessi relacionades amb la normativa de conducta i protecció a la clientela, o amb clàusules abusives declarades com a tals pels alts tribunals i d'una quantia inferior a 20.000 euros.
El nou organisme podria imposar sancions que oscil·larien, en funció de la seva gravetat, entre els 500.000 euros i els 2 milions d’euros. L’autoritat també podria multar directius d’entitats financeres responsables de conductes irregulars amb fins a un milió d’euros. En aquesta ocasió les entitats financeres serien les encarregades de costejar l’organisme, tot i que amb una novetat important: si abans la regulació podia estimular que els clients presentessin reclamacions simplement per fer mal als bancs, ara s’ha posat fi a aquesta distorsió per fomentar a canvi les bones pràctiques al sector.
Ara bé, la norma remesa al Congrés establia una taxa fixa de 250 euros per cada reclamació, que hauria pagat l’entitat financera, fos quin fos el resultat de la resolució. Suposava, segons el parer dels bancs, un “incentiu pervers” per reclamar.
El projecte de llei es va aprovar aquest mes al Ple del Congrés amb una àmplia majoria i va ser enviat al Senat per rematar-ne la tramitació, però això ja no serà possible per la dissolució de les Cambres perquè es puguin celebrar les eleccions generals el diumenge 23 de juliol.
7. La tan anhelada Llei de Mecenatge
El Congrés dels Diputats va aprovar una reforma de la Llei de Mecenatge que amplia les possibilitats dels donants apujant les deduccions i afegint noves modalitats. La va aprovar la Comissió d'Hisenda per 31 vots a favor, els de tots els grups tret de Vox, i substituirà el text actualment vigent, que data de fa 21 anys i que regula el règim fiscal de les entitats sense ànim de lucre. El text reformat “apuja l'import màxim de les donacions personals de 150 a 250 euros, que es podran deduir de l'IRPF en un 80%, i del 35% al 40% les deduccions de l'impost de societats dels ens jurídics”.
Però la principal novetat és que es podran fer donacions en forma de serveis, com ara assessoraments, consultories o espais per a publicitat, a més d'altres modalitats. També s'inclouran altres millores, com les contraprestacions de béns o serveis simbòlics, que no podran representar més del 15% del valor de la donació, amb un màxim de 25.000 euros.
L’empresari David Garrofé en un article de VIA Empresaabordava la nova normativa: Aprovada la nova Llei de Mecenatge al Congrés. Parlament i Govern, a què espereu? I llançava la següent crítica: “Les declaracions d'intencions i els bons propòsits del BOE s'han de contrastar amb pressupostos i percentatges per veure la credibilitat del missatge”. Garrofé posava deures a l'administració: “I a Catalunya? Com gestionem el tram autonòmic de l'IRPF per afavorir el mecenatge? Ens ho hem cregut això de la filantropia?”.
Finalment, entre les lleis que s'han quedat sense aprovar per la dissolució de les Corts -i que no són estrictament de l'àmbit econòmic- destaca la Llei Darias, que es va començar a tramitar l'estiu passat, per a una cohesió més gran en el Sistema Nacional de Salut. També es buscaven millores pels pacients de l'ELA o la Llei de Salut Mental. També hi havia la promesa electoral de Pedro Sánchez per garantir l'oblit oncològic abans de finalitzar juny o la futura nova Llei del Cine. També queda en stand-by la tramitació d'Ensenyaments Artístics.