Una illa gairebé despoblada prop del Cercle Polar Àrtic que ocupa titulars a causa de les erupcions volcàniques, que forma part de les llistes de recomanacions per unes vacances ideals i sedueix als amants de l’aventura i la naturalesa. Islàndia, un país que cada vegada rep més visitants i que s’ha recuperat de turbulències financeres, amb l’oblit d’Europa i la mirada als Estats Units. Igualtat, ecologisme i un estil de vida peculiar. Després d’una estada al país més septentrional del món, una recopilació de les set lliçons econòmiques d’un indret que pot inspirar més del que ens pensem.
1. 2008, annus horribilis
El 2008 Islàndia va ser una de les primeres víctimes de la crisi financera global. Malgrat gaudir de certa bonança durant l'inici del segle XXI i formar part dels països amb més benestar del món, les entitats financeres operaven amb poca regulació i s'havien endeutat a nivells històrics. L'expert islandès Gudrun Johnsen explica que durant el fatídic 2008, “el 97% del sector bancari va col·lapsar en tan sols tres dies, el PIB va caure set punts en un any i la moneda, que és la corona islandesa, es va devaluar en un 80%". És a dir, la crisi financera va arrasar la seva economia.
Durant el 2008 la corona islandesa es va devaluar en un 80%
Com a sorpresa, almenys pels membres del sud d’Europa, el país va decidir no rescatar les seves institucions financeres. L’ajuda, en aquest cas, va arribar amb un préstec de 2.100 milions de dòlars del Fons Monetari Internacional (FMI) i una fiança de 3.000 milions de dòlars dels seus veïns escandinaus, grans aliats de l’illa des de fa segles. No obstant això, les llars es van endeutar, la taxa d’atur va augmentar fins al 9,4% i molts islandesos van emigrar a la recerca de millors condicions. En concret, segons les estadístiques, més de 5.000 islandesos van marxar a Noruega durant aquests anys.
Protestes violentes, la dimissió del primer ministre Geir Haarde poc després, el plantejament d’adoptar l’euro com a nova moneda per salvar la situació o sol·licitar l’adhesió a la Unió Europea van ser molt polèmiques, fins que el 2014 van retirar la sol·licitud.
Tanmateix, deu anys després, el “miracle va tenir lloc”. La diversificació de l'economia, l'auge del turisme, una població reduïda que permetia més marge de maniobra, l'aposta per l'energia neta i l'autosuficiència van repercutir amb una taxa d’atur del 2,8%. Atenció al punt número dos per entendre una part de la seva recuperació.
2. El boom turístic i les seves conseqüències
La popularitat del país es va disparar el 2010 per l’erupció del volcà Eyjafjallajökull, que va durar gairebé nou mesos i va obligar a interrompre el trànsit aeri europeu durant sis dies. Els anys posteriors hi va haver més erupcions i activitat sísmica fins a l’erupció actual del volcà Fagradalsfjall, a tan sols 40 quilòmetres de la capital.
El turisme ha augmentat un 440% a Islàndia entre el 2010 i el 2017
Aquesta publicitat “gratis”, juntament amb l’esforç de les autoritats per crear més connexions aèries sobretot amb els Estats Units, Canadà i una part d’Europa va veure els seus fruits: un augment del 440% de turistes entre el 2010 i el 2017. Per exemple, un bitllet d’anada amb una companyia de baix cost de Barcelona a Reykjavík en ple agost pot costar entre 150 i 200 euros. I la durada de tan sols quatre hores.
El Blue Lagoon a Islàndia | iStock
Com a conseqüència hi ha hagut un creixement econòmic i una reducció de l’atur important, però amb greus problemes d’infraestructures i impacte mediambiental que ha tingut repercussions.
3. Fer del clima el gran atractiu
Islàndia té aproximadament la mida de Portugal i dins de les seves fronteres existeixen uns 30 volcans actius. L’estat compta amb un paisatge molt divers, icebergs, platges per passejar, lava solidificada, volcans coberts de gel, fiords, muntanyes de color maragda, gorgs de fang, aigües termals, guèisers i parcs naturals. A més d’un país dividit per zones que ofereix diverses activitats al llarg de l’any, amb especial èmfasi a l’estiu. I la cirereta del pastís: les aurores boreals que tenen lloc entre el setembre i l’abril.
Els islandesos retransmeten en directe les erupcions volcàniques als seus pubs, ja que és un motiu de celebració i orgull nacional
Una oferta vàlida per a tots els públics i gustos, com també pels autòctons, que no dubten a emportar-se un pícnic i anar a veure les erupcions volcàniques de prop. Com a curiositat i vist en primera persona, els islandesos retransmeten en directe les erupcions volcàniques als restaurants, pubs i discoteques de la capital. És motiu de celebració. Ho defineixen com “el poder de la natura”.
4. La sostenibilitat creïble
El vertiginós boom turístic del país ha suposat una pressió enorme sobre una població local, un fràgil entorn i una infraestructura en construcció. Els números parlen per si sols: 350.000 habitants davant de més de 2,2 milions de turistes anuals. Per aquest motiu el govern islandès ha activat diverses campanyes per conscienciar els turistes i per viatjar segur.
Els números parlen per si sols: 350.000 habitants davant de més de 2,2 milions de turistes anuals
En aquests moments és obligatori seguir totes les advertències i els consells dels islandesos. Si el teu automòbil no és segur per viatjar a una zona en concret, en pocs minuts t’ho faran saber. Aparcar una autocaravana a la vorera està prohibit per llei, ja que pot ser un problema si milers de persones fan el mateix. Com també escollir camins que no estan a la ruta, pots destruir paisatges incalculables.
Durant l'hivern només hi ha tres hores de llum a Islàndia | iStock
El plàstic gairebé no existeix i es fomenta els materials biodegradables o les bosses de paper. Com a curiositat, no hi ha gairebé papereres als parcs naturals i et recorden que si has portat deixalles, te les has d'endur a casa teva.
El 100% de l’electricitat d’Islàndia prové d’energia sostenible i no contaminant
Finalment, Islàndia és el país que més energia consumeix per càpita del món, però, al mateix temps, és un dels que menys contaminen. Durant l'hivern només tenen tres hores de llum al dia i, per tant, necessiten il·luminar les seves llars. El 100% de la seva electricitat prové de fonts d'energia sostenibles i no contaminants. A més, és habitual veure cotxes elèctrics. Per cert, a cap lloc de l'illa es pot superar els 90 quilòmetres per hora, ja que la principal carretera del país és circumval·lar de dos carrils, un d'anada i un altre de tornada.
5. La cultura com a eix econòmic del país
"Tenim tot el temps del món per llegir, escriure, veure pel·lícules, sèries i escoltar música perquè durant l'hivern tenim poques hores de llum al dia i acostumem a estar moltes hores a la nostra llar", expliquen davant la pregunta de ser considerat un dels països més cultes del món.
Islàndia és el país que compra més llibres per càpita del món
Si observem les xifres, un de cada deu islandesos ha escrit un llibre durant la seva vida. Reykjavík va ser una de les primeres ciutats literàries creades per la Unesco i, com a curiositat, Nadal se celebra amb llibres, com si fos un Sant Jordi a la islandesa. Es passen la resta de la nit llegint. És el país que compra més llibres per càpita del món. I, fins i tot, l'estat islandès paga un sou als escriptors per tal que puguin escriure amb tranquil·litat.
6. El paper de la dona a Islàndia
Islàndia és el país del món amb menor desigualtat de gènere, segons l’Índex Global de la Bretxa de Gènere del Fòrum Econòmic Mundial. I fa més d’una dècada que ocupa aquesta posició. El 2018 es van convertir en el primer país del món amb una llei que obliga a pagar igual a homes i dones pel mateix treball.
Islàndia és el país del món amb menor desigualtat de gènere | iStock
Malgrat que les dones van tenir llibertat de vot el 1920, no va ser fins als anys setanta que els moviments de protesta i el canvi de mentalitat no van arribar al país. Una data pel record: el 24 d’octubre de 1975 descrit com el “dia lliure de les dones”. El país va deixar de funcionar quan el 90% de les dones islandeses no va anar a treballar i, a més, van deixar els seus fills a càrrec dels altres progenitors durant un dia.
Islàndia és el país del món amb menor desigualtat de gènere
El 1980 va ser la primera democràcia a escollir a una presidenta, Vigdís Finnbogadóttir. El 2009, la primera ministra islandesa Jóhanna Sigurdardóttir va ser la primera líder mundial en declarar-se obertament lesbiana. Finalment, segons l’OCDE, l’illa s’ha convertit en un dels països amb la taxa més alta de participació de les dones en el mercat laboral, en concret del 77%.
7. El foment de l’autoestop i els trajectes compartits
Una de les curiositats que s’enduen els turistes, és la gairebé nul·la presència de transport públic a l’illa i per descomptat, encara menys de trens. El transport privat és majoritari i, fins i tot, l’indústria del lloguer dels cotxes es troba en auge sobretot en època estival. Els taxis són gairebé inexistents i només pots viatjar en cotxe, tours organitzats o... autoestop.
Segons el Global Peace Index, és el país més segur del món. I fer autoestop s’ha convertit en una de les opcions més barates en un dels territoris més cars del món. Culturalment, els islandesos no veuen com a “perillós” l’autoestop i és comú que ho portin a terme. En cinc minuts et recullen i durant el trajecte estan encantats d’explicar-te curiositats i meravelles d’un país desconegut per a molts, però amb moltes lliçons per extreure.