Escollir què estudiar s'ha convertit en una de les principals preocupacions de les generacions Z i Alfa. La recerca d'estabilitat laboral i econòmica, així com la necessitat de conciliar la vida professional amb la personal, influeixen en aquesta decisió crucial. Molts joves es troben davant d'un dilema: triar una carrera per vocació o per les oportunitats laborals que ofereix. I és que, més enllà de la passió, també cal considerar el nivell d’ocupabilitat de cada estudi. Espanya encapçala la taxa d’atur juvenil a la Unió Europea amb un preocupant 26,6%, seguida de Suècia (24,4%) i Grècia (23,1%), segons les darreres dades d’Eurostat de novembre.
El Fòrum Econòmic Mundial assenyala que, d’aquí al 2030, es crearan 78 milions de noves oportunitats laborals
Aquesta situació es reflecteix a l'Informe sobre el Futur de l’Ocupació 2025, elaborat pel Fòrum Econòmic Mundial, que assenyala que, d’aquí al 2030, es crearan 78 milions de noves oportunitats laborals. Tot i això, l’informe alerta sobre la necessitat urgent de millorar les competències dels treballadors per afrontar aquests canvis. Les dades indiquen que les tendències globals en tecnologia, economia, demografia i transició verda generaran 170 milions de nous llocs de treball abans del 2030, però, alhora, en desplaçaran 92 milions.
Sectors clau que impulsaran la demanda d'ocupació
Els sectors amb un creixement més ràpid seran els de tecnologia, dades i intel·ligència artificial (IA), però també s’espera un augment de la demanda en àmbits essencials com el repartiment a domicili, l’atenció a les persones, l’educació, l’agricultura i la ramaderia.
En aquesta línia, el Fòrum Econòmic Mundial assenyala que, d’aquí al 2030, el creixement més gran de l’ocupació en termes absoluts es donarà entre els treballadors de primera línia, com agricultors, ramaders, repartidors i operaris de la construcció. També s’espera un fort augment dels llocs de treball en l’àmbit de l’atenció a les persones, especialment entre els professionals d’infermeria, així com en el sector educatiu, amb una major demanda de professors de secundària a causa de les tendències demogràfiques.
El major creixement de l’ocupació en termes absoluts es donarà entre els treballadors de primera línia, com agricultors, ramaders, repartidors i operaris de la construcció
A més, els avenços en intel·ligència artificial, robòtica i sistemes energètics, especialment en energies renovables i enginyeria ambiental, impulsaran la demanda de perfils especialitzats en aquestes àrees.
D’altra banda, l’informe assenyala que els llocs de treball com els de caixer i auxiliar administratiu continuen entre els que més ràpidament disminueixen. A aquests, s'hi afegeixen professions com el disseny gràfic, a causa de la ràpida transformació del mercat laboral provocada per la intel·ligència artificial.
“Les empreses busquen sobretot perfils tecnològics, però tenen dificultats per trobar-los”
Segons l’economista i catedràtic de la UPF Barcelona School of Management, Oriol Amat, en una conversa amb VIA Empresa, “les empreses busquen sobretot perfils tecnològics, però tenen dificultats per trobar-los. A més, no és que els professionals amb aquestes competències marxin, sinó que simplement no n’hi ha prou”. En aquesta línia, l'informe assenyala que gairebé la meitat dels empresaris preveuen reassignar els treballadors en llocs afectats per la disrupció de la IA a altres àrees de l’empresa. Aquesta estratègia no només ajuda a reduir el dèficit de capacitats, sinó que també minimitza l’impacte humà de la transformació tecnològica.
Davant d’aquesta situació, el director de Programació de Mobile World Capital Barcelona (MWCB), Jordi Arrufí, destaca tres grans reptes. El primer és fomentar les vocacions tecnològiques: “És essencial augmentar el nombre de persones matriculades i graduades en enginyeria i tecnologia, tant en graus universitaris com en FP, per adaptar-se a la demanda del mercat”. A més, assenyala que és una oportunitat clau per a les noies, ja que la presència femenina en el sector tecnològic és mínima, només el 13% de les estudiants d’FP en aquest àmbit són dones. Per això, apunta que la prioritat és despertar vocacions des de la infància, tant en nens com en nenes, per fomentar l’interès per les carreres tecnològiques.
Arrufí (MWCB): “És essencial augmentar el nombre de persones matriculades i graduades en enginyeria i tecnologia per adaptar-se a la demanda del mercat”
El segon repte, segons Arrufí, és reforçar la connexió entre formació i mercat laboral. Això implica facilitar la formació i el reciclatge dels professionals en actiu, per exemple, amb bootcamps intensius de tres mesos en desenvolupament de software. Finalment, la tercera estratègia, tot i que menys rellevant que les anteriors, és atreure talent d’altres regions perquè vinguin a treballar aquí.
En la mateixa línia, Amat assenyala que “per una banda, l’oferta de places als centres educatius és insuficient per cobrir la demanda en determinades àrees, especialment en l’àmbit tecnològic. Per altra banda, també és insuficient el nombre de persones que volen estudiar aquestes disciplines”. A més, Amat destaca que els joves també tenen una part de responsabilitat en el seu camí professional. “Han de ser conscients de la importància de l’elecció dels estudis i de la seva especialització en un àmbit concret. Aquesta decisió influirà directament en el seu valor al mercat laboral, ja que, segons l’àrea d’especialització, tindran més o menys oportunitats”.
“Barcelona i Catalunya tenen els ingredients necessaris per afrontar el repte del talent”
Per concloure, Arrufí considera que Barcelona i Catalunya tenen els ingredients necessaris per afrontar el repte del talent. Destaca que comptem amb escoles de gran qualitat i “les millors universitats de l’Estat en tecnologies”. A més, ressalta la diversitat i atractiu de l’ecosistema tecnològic, amb una combinació de startups, hubs tecnològics i centres de recerca, fet que genera més oportunitats i atrau talent.
La combinació d’habilitats tècniques i humanes serà cada cop més necessària per a un gran nombre de nous llocs de treball
Tot i això, encara que s’espera que la demanda de capacitats tecnològiques en IA, big data, xarxes i ciberseguretat sigui la que creixi més ràpidament, segons l’informe, les habilitats humanes—com el pensament analític, les capacitats cognitives, la resiliència, el lideratge i la col·laboració—continuaran sent competències fonamentals. Això indica que la combinació d’habilitats tècniques i humanes serà cada cop més necessària per a un gran nombre de nous llocs de treball.